Mariner 2
  | |||||||
| Tipus de missió | sonda espacial i satèl·lit artificial del Sol | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador |  Jet Propulsion Laboratory | ||||||
| Designació Harvard | 1962 Alpha Rho 1 | ||||||
| NSSDCA ID | 1962-041A | ||||||
| Núm. SATCAT | 00374 | ||||||
| Durada de la missió | 127 dies | ||||||
| Propietats de la nau | |||||||
| Fabricant | Jet Propulsion Laboratory | ||||||
| Massa | 202,8 kg | ||||||
| Potència | 220 W | ||||||
| Inici de la missió | |||||||
| |||||||
| Vehicle de llançament | Atlas-Agena B (en)  | ||||||
| Fi de la missió | |||||||
| Últim contacte | 3 gener 1963 | ||||||
Objectius
| |||||||
La Mariner 2 fou la segona sonda espacial del programa Mariner de la NASA. El seu objectiu fou un sobrevol del planeta Venus.[1]
La sonda consistia en un mòdul hexagonal de 100 cm, al qual s'unien els panells solars, les perxes d'instruments i les antenes.[1] Els instruments científics de la Mariner 2 eren dos radiòmetres (d'infraroigs i de microones) muntats en una plataforma basculant, un sensor de micrometeorits, un sensor de plasma solar, un detector de partícules carregades i un magnetòmetre.[1] L'objectiu era mesurar la distribució de temperatures de la superfície de Venus i realitzar algunes mesures bàsiques de l'atmosfera. A causa de la densa capa de núvols no s'inclogué cap càmera.[2][3]
Missió i resultats científics
[modifica]La Mariner 2 fou llençada el 27 d'agost de 1962 amb un coet llançador Atlas-Agena i trigà 3 mesos i mig en arribar a Venus.[4][5] Durant el camí mesurà per primera vegada el vent solar, un flux de partícules carregades procedent del Sol.[6] També detectà pols interplanetària, més escassa del que es pensava, i raigs còsmics procedents de l'exterior del sistema solar. La sonda sobrevolà Venus el 14 de desembre de 1962 i determinà que el planeta té capes de núvols freds i una superfície extremadament calenta sotmesa a una gran pressió atmosfèrica.[6] La darrera transmissió des de la sonda es produí el 3 de gener de 1963; posteriorment la Mariner 2 es quedà en una òrbita heliocèntrica, on actualment es troba, ja sense energia.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Mariner 2». US National Space Science Data Center. Arxivat de l'original el April 15, 2019. [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ Jet Propulsion Laboratory (under contract for NASA) (June 15, 1962). Tracking Information Memorandum No. 332-15: Mariner R 1 and 2. California Institute of Technology. Arxivat de l'original el June 26, 2008.
- ↑ Renzetti, N.A. (July 1, 1965). Technical Memorandum No. 33-212: Tracking and Data Acquisition Support for the Mariner Venus 1962 Mission. NASA. Arxivat de l'original el June 26, 2008.
- ↑ «Mariner 2». US National Space Science Data Center. Arxivat de l'original el April 15, 2019. [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ Jet Propulsion Laboratory (various). Mariner-Venus 1962: Final Project Report. Washington, D.C.: NASA, 1965. OCLC 2552152.
- ↑ 6,0 6,1 Administrator, NASA Content. «Mariner 2». NASA, 06-03-2015. Arxivat de l'original el December 17, 2019. [Consulta: 9 setembre 2021].
- ↑ Sparks, D.B. (March 1963). The Mariner 2 Data Processing System (fee required). California Institute of Technology. Arxivat de l'original el June 16, 2011.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Guia de la Marine 2 de la NASA i el JPL Arxivat 2007-02-13 a Wayback Machine.. (anglès)
- Informe final del projecte Mariner-Venus 1962. (anglès)
PDF - Prototip de la Mariner 2 al Smithsonian Air and Space Museum, Washington, D.C. Arxivat 2006-12-09 a Wayback Machine. (anglès)
| ||
v