Marjada
Una marjada, una feixa o un bancal és una terrassa creada per la construcció d'un mur (marge o espona) fet usant la tècnica de la pedra seca en un coster d'una muntanya o un altre terreny rost.[1] Es construeix o construïa per conservar la terra i poder-hi sembrar o, bàsicament, plantar arbres de secà com les oliveres, els ametllers i els garrofers, vinya, o fins per a horts. Un conjunt de marges formant una sèrie de marjades es pot anomenar una margenada[2] o un vessant marjat.[3]
La persona especialitzada en la construcció en pedra seca s'anomena marger,[4] mestre marger o margenador.[5]
A Mallorca, gairebé tota la serra de Tramuntana n'és plena, a causa dels seus desnivells. La majoria, ja foren construïts en l'època de la dominació musulmana de l'illa. Actualment, i a causa de l'abandonament dels cultius tradicionals, molts d'ells s'han esbaldregat.
La distribució de les marjades és fruit de la interrelació de l'home amb l'espai. En altres paraules, és fruit de la interrelació de les característiques físiques de l'espai i les necessitats humanes. Es poden diferenciar les següents marjades depenent de la distribució:
- Paral·lela contínua: els murs es disposen en alineacions paral·leles i es perllonguen al lIarg de tot el camp marjat de manera contínua o amb petites interrupcions. Pot presentar diferents tipus de marges (curvilinis o rectilinis) depenent del terreny. Tot això, hem de destacar la disposició concèntrica on els murs es distribueixen seguint línies mestres marcades per successius arcs de radi progressivament reduït, traçats a partir d'un centre comú.
- Paral·lela en ziga-zaga: els murs es diposen en alineacions aproximadament paral·leles i no es perllonguen al llarg de tot el camp marjat. Els trams sense murs constitueixen la via deconnexió entre les terrasses i dibuixen un accés en ziga-zaga. Amb aquest sistema es facilita la comunicació sense necessitat de crear estructures per remuntar les marjades.
- Geomètrica no paral·lela: les marjades, individualment, estan traçades seguint patrons geometrics més o menys artificials, però el conjunt no s'ajusta a solucions regulars. S'aplica com a solució constructiva en els indrets de poc pendent, a terrasses fluvials i a fons de tàlvegs.
- No geomètrica: les marjades no segueixen cap tipus d'ordre i s'integren en el modelat natural del terreny. Aquesta tipologia apareix ben representada en els casos de microrelleu molt remarcat com roquissars i terrenys intensament carstificats.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Marjada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ernest Valls, Enginyer. Anna Añó, Biòloga. Jordi Valero, Enginyer tècnic forestal: Estudi del sòl no urbanitzable. PLA GENERAL DE TORTOSA 2000 - 2016, Punt 6.3 - Patrimoni territorial: les construccions de pedra en sec Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine., p. 60. Consultat el 20 desembre 2010.
- ↑ Antoni Colomar i Marí (director), Antoni Reynés i Trias (coord.). Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental. Una proposta de catalogació. Comissió Europea, Consell de Mallorca, FODESMA, 2002, al Glossari multilingüe, p. 233. (en català, castellà, francès i italià).
- ↑ La pedra en sec a Mallorca. L'ofici Arxivat 2010-05-07 a Wayback Machine., Consell de Mallorca. Consultat 20 desembre 2010.
- ↑ Julio Montfort i Tena: El marjenador Arxivat 2009-01-06 a Wayback Machine., article sobre l'ofici amb un vocabulari de la pedra seca. Consultat el 20 desembre 2010.
- ↑ Múltiples autors (2000). Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental. Una proposta de catalogació. Comissió Europea, Association de Développement Infographique, Università di Genova, Consell de Mallorca. {{format ref}} http://www.conselldemallorca.net/media/22992/PATTER_baixa_res.pdf
