Mark Tobey
(1964) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 desembre 1890 Centerville (Wisconsin) (en) |
Mort | 24 abril 1976 (85 anys) Basilea (Suïssa) |
Sepultura | cementiri de Hörnli |
Religió | Fe bahà'í |
Formació professional | Art Institute of Chicago |
Formació | School of the Art Institute of Chicago |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura |
Ocupació | pintor, il·lustrador |
Membre de | |
Art | Pintura |
Moviment | Expressionisme abstracte Northwest school |
Alumnes | Clifford C. Wright |
Influències | Teng Kuei |
Influències en | |
Representat per | Artists Rights Society |
Mecenes | Zoe Dusanne |
Participà en | |
28 juny 1964 | documenta 3 |
11 juliol 1959 | documenta 2 |
Família | |
Cònjuge | Pehr Hallsten |
Premis | |
comandant de l'Ordre de les Arts i les Lletres de França (1968) Primer Premi Carnegie International (1961) Premi de pintura de la Biennal de Venècia (1959) Premi internacional Guggenheim (1956) | |
Lloc web | http://www.mark-tobey.de (alemany) |
Mark George Tobey (Centerville, Wisconsin, 11 de desembre de 1890 – Basilea, 24 d'abril de 1976) va ser un pintor estatunidenc. La seva obra, altament estructurada i amb composicions inspirades en la cal·ligrafia asiàtica, l'aproximaren a l'expressionisme abstracte, per bé que a nivell filosòfic i conceptual Tobey diferia força de la resta de pintors expressionistes abstractes. Àmpliament reconegut als Estats Units i Europa, Tobey és el més destacat entre «els pintors místics del nord-oest» i va fundar —junt amb Guy Anderson, Kenneth Callahan, Morris Graves i William Cumming— l'Escola del Nord-oest, un moviment artístic focalitzat a la zona de Seattle que va arribar al seu punt culminant entre la dècada dels anys 30 i 40 del segle xx.
Especialment interessat en la cal·ligrafia xinesa i la pintura zen, Tobey era un artista essencialment autodidacta, que havia rebut les primeres nocions artístiques a l'Art Institute of Chicago i que, a partir de 1935 va desenvolupar una pintura meditativa constituïda d'un formigueig de senyals. Viatger incansable i convertit a la Fe bahà'í, Tobey va visitar Mèxic, Europa, Palestina, Israel, Turquia, el Líban, la Xina i el Japó, per bé que va residir a Seattle bona part de la seva vida abans de traslladar-se a Basilea amb la seva parella, lloc on Tobey morí l'any 1976.
Estètica i influències
[modifica]Tobey destaca per l'anomenada «escriptura blanca», una superposició de símbols cal·ligràfics blancs o de colors clars sobre un camp abstracte que al seu torn acostuma a estar compost per milers de pinzellades entrellaçades. Aquest mètode el va conduir a una tècnica pictòrica («all over»), especialment desenvolupada per Jackson Pollock.[1] El treball de Tobey també s'ha definit com la creació d'un espai vibrant amb diversos graus de mobilitat, obtinguts mitjançant el moviment brownià d'un pinzell lleuger sobre un fons de diverses tonalitats i densitats Entre les seves creacions destaca especialment la sèrie «Broadway», que precedeix una nova dimensió de la visió pictòrica, la de la contemplació en l'acció.
En tant que Tobey era el més gran dels pintors místics del nord-oest, va exercir una clara influència en la resta dels membres de l'Escola del Nord-oest, especialment en Graves.[2] Tobey va estudiar piano i teoria de la música amb John Cage per, posteriorment, ésser ell mateix qui influenciés Cage en les seves creacions.[3][4][5] D'altra banda, Helmi Juvonen, una artista de l'Escola del Nord-oest, estava obsessionada amb Tobey fins a tal punt que fou diagnosticada com una maníaca depressiva que creia estar casada amb Tobey, per bé era manifest que l'artista era gai.[6]
L'obra de Tobey està inspirada per la seva implicació en la fe bahà'í, i la seva implicació en aquest sistema de creences el portà a realitzar quatre litografies que actualment decoren l'entrada de la seu de la cort suprema de la fe bahà'í.
Referències
[modifica]- ↑ «Review: "Mine are the Orient, the Occident, science, religion, cities, space, and writing a picture."». One Country, 9, 4, 1-1998 [Consulta: 8 juliol 2007].
- ↑ Malone i Etulain, 1989, p. 190.
- ↑ Pearlman, 2012, p. 38.
- ↑ Cage i Retallack, 2011, p. 195.
- ↑ Nicholls, 2002, p. 125.
- ↑ Dillon, Mike «Art for art’s sake». South Seattle Beacon [Consulta: 2 març 2014]. Arxivat 3 de març 2014 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-03-03. [Consulta: 24 desembre 2014].
Bibliografia
[modifica]- Cage, John; Retallack, Joan. MUSICAGE: CAGE MUSES on Words * Art * Music. Wesleyan University Press, 1 març 2011. ISBN 978-0-8195-7186-1.
- Heiner Hachmeister (Ed.): Mark Tobey: Light. Space. Muenster: Hachmeister Verlag 2004
- Heiner Hachmeister (Ed.): Mark Tobey: Werke. Oeuvres. 1945-1975. Muenster: Hachmeister Verlag 1991
- Cornish, Nellie Centennial. Miss Aunt Nellie: The Autobiography of Nellie C. Cornish. University of Washington Press, 1964.
- Etulain, Richard W. Re-imagining the Modern American West: A Century of Fiction, History, and Art. University of Arizona Press, 1996. ISBN 978-0-8165-1683-4.
- Feininger, Lyonel; Tobey, Mark. Years of friendship, 1944-1956: the correspondence of Lyonel Feininger and Mark Tobey. Hatje Cantz, 2006.
- Malone, Michael P.; Etulain, Richard W. The American West: A Twentieth-century History. U of Nebraska Press, 1 gener 1989. ISBN 0-8032-8167-6.
- Nicholls, David. The Cambridge Companion to John Cage. Cambridge University Press, 1 agost 2002. ISBN 978-0-521-78968-4.
- Pearlman, Ellen. Nothing and Everything - The Influence of Buddhism on the American Avant Garde: 1942 - 1962. North Atlantic Books, 24 abril 2012. ISBN 978-1-58394-379-3.
- Seitz, William Chapin. Mark Tobey. Arno Press, 1 gener 1980. ISBN 978-0-405-12893-6.
- Wehr, Wesley. The Eighth Lively Art: Conversations with Painters, Poets, Musicians & the Wicked Witch of the West. University of Washington Press, 2000. ISBN 978-0-295-97956-4.