Marquesat de Dou
Corona marquesal | |
Tipus | marquesat jurisdiccional |
---|---|
Primer titular | Lluís Ferran d'Alòs i de Martín |
Rei | Lleó XIII |
Data | 1880 |
Actual titular | Francisco de Alós y de Bonilla |
Estat | Espanya |
El Marquesat de Dou és un títol nobiliari de creació pontifícia. Va ser creat pel papa Lleó XIII en benefici de Lluís Ferran d'Alòs i de Martín (Madrid, 1835 - Barcelona, 1904) el 1880.[1]
Història
[modifica]El Marquesat de Dou va ser concedit el 1880 per sa Santedat Lleó XIII a favor de Lluís Ferran d'Alòs i de Martín, germà del segon marquès d'Alòs, també marquès de Llo, Josep Joaquim d'Alòs i de Martín.
Lluís Ferran era cap de la família Dou per matrimoni amb Gertrudis de Dou i de Moner (1844-1924),[2] última hereva de la casa de Dou. Els seus pares eren Lluís Carles d'Alòs i López de Haro, primer marquès d'Alòs, i Maria de la Concepció de Martín i de Magarola, filla del primer baró de Balsareny.[3]
El 1928 s'autoritzà el seu ús a Espanya a favor del seu fill Joaquim Maria d'Alòs i de Dou.
Propietats
[modifica]El marquesat de Dou és o ha estat propietari de diversos edificis històrics a Catalunya:
- Antic molí, avui restaurant Molí de L'Escala, a L'Escala.
- Casa Alòs a Ripoll, edifici d'estil modernista (1908) de l'arquitecte Josep M. Pericàs.
- Castell medieval a Palau-surroca en el municipi de Terrades.[4]
- Palau Dou, al carrer de Sant Pere Més Baix, 29 bis-31 de Barcelona, que va pertànyer als marquesos de Dou fins a la Guerra Civil Espanyola.[5]
Marquesos de Dou
[modifica]Titular | Període | |
---|---|---|
Creació per Lleó XIII | ||
I | Lluís Ferran d'Alòs i de Martín | 01.10.1880-1904 |
II | Joaquim Maria d'Alòs i de Dou | 1904- |
III | Francesc de Paula d'Alòs i de Fontcuberta | - |
IV | Joaquim Maria d'Alòs i de Dou-Martín-Moner | -1959 |
V | 1959-1996 | |
VI | Joaquín de Alós y de Zayas | 04.12.1996[6][7]-2015 |
VII | Francisco de Alós y de Bonilla | 2016-present |
Notes i referències
[modifica]- ↑ Gascón Uris, Sergi «El marqués de Alòs y la Casa de Lardiés: estudio y edición de documentos sobre la renovación de infanzonía de 1794-95». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 49, 2003-2004, pàg. 371-394.
- ↑ «Gertrudis de DOU y de MONER». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Luis Fernando de Alós y de Martín». Gene All [Consulta: 16 març 2013].
- ↑ Oliva Prat, Miguel «Inventario de los castillos, fortalezas, recintos amurallados, torres de defensa y casas fuertes de la provincia de Gerona. III.- Tallada, La - Vullpellach». Revista de Girona, 41, 1967 [Consulta: 16 març 2013].
- ↑ Permanyer, Lluís «De los Dou al Cervantes». La Vanguardia. Revista, 19-04-1993, pàg. 4.
- ↑ «Honores y condecoraciones papales». http://liturgia.mforos.com/ [Consulta: 16 març 2013].
- ↑ «Orden de 12 de julio de 1996 por la que se autoriza a don Joaquín de Alós y de Zayas para usar en España el titulo pontificio de Marqués de Dou». Boletín Oficial del Estado (BOE), 190, 1996, pàg. 24443 [Consulta: 18 març 2013].