Marquesat de Laula
 | |
| Tipus | marquesat jurisdiccional  |
|---|---|
| Primer titular | Adamo Centurione-Oltramarino |
| Rei | Carles I de Castella |
| Data | 25 d'agost de 1543 |
| Llinatge | Centurión Arteaga Moreno Arteaga |
| Actual titular | Carla María de Arteaga y del Alcázar |
| Estat | Espanya |
El marquesat de Laula és un títol nobiliari espanyol creat el 1543 per Carles I en favor d'Adamo Centurione-Oltramarino.
El marquesat té l'origen en la compra que va fer la família Centurione –coneguts com Centurión a Espanya– dels feus de Laula, Vivona i Monte Vay a la família Malaspina.[1] El títol de marquès va ser concedit el 25 d'agost de 1543 a Adamo Centurione-Oltramarino,[2] i originalment es tractava d'un títol únic pels treus feus.[3] L'herència va passar al seu net, Juan Bautista Centurión, que heretà també del seu pare el marquesat d'Estepa.[4]
Posteriorment el títol va quedar vacant i no va ser rehabilitat fins al 1913 per Joaquín Ignacio de Arteaga,[5][6] que va convertir el títol antic en tres marquesats diferents.[3] El títol de Laula el va cedir el 1920 a la seva filla María Belén.[7][8] El 1961 aquesta el va cedir al seu nebot Íñigo Moreno de Arteaga.[2] Tanmateix, el 2010, després d'un judici, el seu cosí, el duc d'El Infantado li va treure el títol i el va donar a la seva filla, Carla.[6]
Llista de titulars
[modifica]| Núm. | Nom | Període | Ref. |
|---|---|---|---|
| Creat el 1543 per Carles I | |||
| 1 | Adamo Centurione-Oltramarino | 1543-1568 | [9] |
| 2 | Juan Bautista Centurión y Negroni | 1568-1624 | [4][10][11] |
| 3 | Adán Centurión y Fernández de Córdoba | 1624-1658 | |
| 4 | Cecilio Francisco Centurión y Centurión | 1658-1688 | |
| 5 | José Centurión y Mesía | 1668-? | |
| 6 | Luis Centurión y Centurión | ?-1708 | |
| 7 | Manuel Centurión y Arias-Dávila | 1708-1729 | |
| 8 | Juan Bautista Centurión y Velasco | 1729-1785 | |
| 9 | María Luisa Centurión y Velasco | 1785-1799 | |
| Rehabilitat el 1913 per Alfons XIII | |||
| 10 | Joaquín Ignacio de Arteaga y Echagüe | 1913-1920 | [5][8] |
| 11 | María Belén de Arteaga y Falguera | 1920-1961 | [12][2] |
| 12 | Íñigo Moreno y Arteaga | 1961-2010 | |
| 13 | Carla María de Arteaga y del Alcázar | 2010-Avui | [10] |
Referències
[modifica]- ↑ Moreri, Louis. El gran diccionario histórico o miscellanea curiosa de la historia sagrada y profana (en castellà). vol. 2. París i Lió: Libreros Privilegiados i Hermanos Detournes, 1753, p. 437.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Marqués de Laula» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Fondo Bernardo Estornés Lasa. [Consulta: 21 octubre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Salazar y Acha, Jaime de «La nobleza titulada española del siglo XVI». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 15, 2012, pàg. 52-53. Arxivat de l'original el 2024-02-23 [Consulta: 22 octubre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 Burgos, A. de. Blasón de España. Libro de oro de su nobleza (en castellà). vol. 2. Madrid: Imprenta y Litografía de Juan José Martínez, 1862, p. 330-336.
- ↑ 5,0 5,1 «Laula, marqueses de» (en castellà). Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura i Esports. [Consulta: 21 octubre 2021].
- ↑ 6,0 6,1 Galán, Lola «Ser o no ser noble, he ahí la obsesión». El País, 23-11-2012.
- ↑ «Arteaga Falguera, María Belén (1899-1994)» (en castellà). Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura i Esports. [Consulta: 21 octubre 2021].
- ↑ 8,0 8,1 Ministeri de Gràcia i Justícia «Títulos del Reino. Relación de instancias presentadas durante los meses de enero, febrero y marzo de 1920». Gaceta de Madrid, 20-05-1920, pàg. 704.
- ↑ Rodríguez-Ponga Salamanca, Pedro. «Adamo Centurione-Oltramarino» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 21 octubre 2021].
- ↑ 10,0 10,1 «Guía de títulos» (en castellà). Diputación Permanente y Consejo de la Grandeza de España y Títulos del Reino. [Consulta: 19 octubre 2021].
- ↑ Hurtado de Mendoza, Enrique «Los Centurión, marqueses de Estepa y su línea cubana». Hidalguía, núm. 256-257, 1996, pàg. 337-344.
- ↑ Soler Salcedo, Juan Miguel. Nobleza Española. Grandezas Inmemoriales (en castellà). Madrid: Visión Libros, 2020, p. 299.