Vés al contingut

Marquesat de Llupià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de títol nobiliariMarquesat de Llupià
TipusMarquesat
Primer titularÀngel Carles de Llupiá i de Roger
ReiFelip IV
Data4 de gener del 1702
Actual titularCarles Desvalls i Maristany
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

El Marquesat de Llupià és un títol nobiliari català atorgat el 4 de gener del 1702 pel rei Felip IV, en aquell moment, a favor d'Àngel Carles de Llupià i de Roger, noble català, fill de Carles de Llupià[1] i de Vilanova-Tragó, senyor de Llupià, Vilarmilà, Castellnou, Bellpuig, Paracolls i Molig, assistent a les Corts de Barcelona [2] del 1653.

El 1769, Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, sisè marquès de Llupià i quart del Poal,[3] es va casar amb Teresa de Ribes i d'Olzinelles, tercera marquesa d'Alfarràs.[4] Va construir el laberint d'Horta,[5] i juntament amb altres personalitats de l'època constituí la Conferència Física, una societat científica que s'ocupava de les ciències naturals i ciències exactes. Aquesta societat es transformà posteriorment en la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, de la que en fou secretari i vicepresident. En la Guerra del Francès contribuí a la resistència contra les tropes napoleòniques amb béns propis.

El títol fou rehabilitat el 1985 pel rei Joan Carles I a favor de Lluís Desvalls i Trias (†1987), com a XII marquès de Llupià, IX marquès d'Alfarràs i V marquès del Poal.[6][7]

El titular actual, des del 1989, és[8] Carles Desvalls i Maristany.

Marquesos de Llupià

[modifica]
Titular Període
Creat el 1702 pel rei Felip IV
I Àngel Carles de Llupià i de Roger 1702 - 1735
II Francesc de Llupià i de Roger 1751 - ?
III Josep Francesc de Llupià i Marimon ? - 1762
IV Marià de Llupià i Rocabertí 1762 - 1763
V Maria Manuela d'Ardena i de Llupià 1775 - 1790
VI Joan Antoni Desvalls i d'Ardena 1790 - 1820
VII Antoni Miquel Desvalls i Ribas 1820 - 1823
VIII Joaquim Desvalls i de Sarriera 1823 - 1883
IX Joan Baptista Desvalls i de Ribes
X Lluís Desvalls i Fort de Saint-Maurin ? - 1884
XI Joan Baptista Desvalls i d'Amat 1884 - 1985
Rehabilitat el 1985 pel rei Joan Carles I
XII Lluís Desvalls i Trias 1985 - 1987
XIII Carles Desvalls i Maristany 1989 - actualitat

Història dels marquesos de Llupià

[modifica]
  • Àngel Carles de Llupià i de Roger (†1735), I marquès de Llupià, senyor de Castellnou, Paracolls, Bellpuig, Prunet, Queixàs, Cameles, Sant Miquel de Llotes, Molig, Rocacrespa, Campome, Llupiá, Gallifa, Coma i Vilarmilà, Cavaller de Sant Joan. Va participar en les Corts del 1701 y 1705. Braços del Principat, 1713.
El va succeir el 1751, el seu germà:[9]
  • Francesc de Llupià i de Roger, II marqués de Lupiá, baró de Castellnou, de Bellpuig, de Paracolls, senyor de Molig, Vilarmilà, Campome, Vespella, Segur, carlà de Cubells i de Montpalau. Capità del Regiment de Cavalleria de Sagunt. Cavaller de Santiago. Va participar en les Corts del 1705.[1]
El va succeir el seu fill:[9]
  • Josep Francesc de Llupià i Marimon (1729 - 1762), III marquès de Llupià.
El va succeir el seu fill:[9]
  • Marià de Llupià i Rocabertí (1758 - 1763), IV marquès de Llupià.
El va succeir el 22 de febrer del 1775:
  • María Manuela d'Ardena i de Llupiá (f. el 1790), V marquesa de Llupià.
  1. Es va casar amb Francesc Desvalls i d'Alegre[10]
El va succeir el seu fill:
  1. Es va casar amb María Teresa de Ribas i d'Olzinellas, III marquesa d'Alfarràs
El va succeir el seu fill:
  • Antoni Miquel Desvalls y Ribas, VII marquès de Llupià, IV marquès d'Alfarràs.
El va succeir el seu fill:
El va succeir el germà del seu pare, el VII marquès. Per tant, el seu oncle carnal:
  • Joan Baptista Desvalls i de Ribas (n. el 1775), IX marquès de Llupià.
El va succeir el seu fill:
  1. Es va casar amb María Mercè d'Amat i de Sarriera.
El va succeir, per cessió inter vivos del 25 de novembre del 1884, el seu fill primogènit:[9]

Rehabilitat el 1985 a favor de:[6][7]

  1. Es va casar amb Margarida Maristany i Manén (1906 - ?).
En el Marquesat d'Alfarràs fou succeït, el 24 de novembre del 1988, pel seu fill primogènit, Lluís Desvalls i Maristany (1931 -), X marquès d'Alfarràs.[11]
En el Marquesat del Poal fou succeît, el 16 de gener del 1990, pel seu fill Joan Manuel Desvalls i Maristany, VI marquès del Poal.[12]
En el Marquesado de Llupiá fou succeït el 14 de novembre del 1989, pel seu fill:[8]
  • Carles Desvalls i Maristany (n. 1936), XIII marquès de Llupià, farmacèutic.
  1. Es va casar, el 1963, amb María Victòria Vázquez Herrero (n. 1938); d'aquest matrimoni van néixer tres fills: Carles (n. 1964), Gonçal (n. 1967) i Maria Victòria (n. 1975)
Actual titular.[8]

Armes

[modifica]

Escut quarterat: 1r. i 4t. de gules, un mont floronat d'or; 2n. i 3r. d'or, una creu patent, claviculada, buidada i pomejada de gules.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Morales Roca, Francisco José (1983), Próceres habilitados en las cortes del principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713), Ediciones Hidalguía.
  2. Guía de Títulos, Diputación Permanente y Consejo de la Grandeza de España.
  3. «Juan Antonio DESVALLS y de ARDENA». geneanet. Martín Rodríguez.
  4. «María Teresa de RIBAS y de OLZINELLES». geneanet. Martín Rodríguez.
  5. «Marquesat de Llupià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. 6,0 6,1 BOE 6 de maig del 1985.
  7. 7,0 7,1 Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014), IEEN, Ediciones Hidalguía.
  8. 8,0 8,1 8,2 Carta de successió, de 14 de novembre del 1989 BOE 26 de setembre del 1989
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Fernández-Mota de Cifuentes, María Teresa (1984), Relación de títulos nobiliarios vacantes, y principales documentos que contiene cada expediente que, de los mismos, se conserva en el Archivo del Ministerio de Justicia, Ediciones Hidalguía.
  10. Diccionari d'autors i obres de religiosos carmelites descalços a la província de Sant Josep de Catalunya i terres de parla catalana (1586-1835), Institut d'Estudis Catalans.
  11. Carta de successió amb data del 24 de novembre del 1988, Boletín Oficial del Estado (BOE) de 22 de setembre del 1988.
  12. Carta de Successió amb data del 16 de gener del 1990; BOE, 9 de desembre del 1989.