Marquesat de Monistrol d'Anoia
 | |
| Tipus | marquesat jurisdiccional  |
|---|---|
| Primer titular | Francesc de Paula de Dusai i de Marí |
| Rei | Carles IV d'Espanya |
| Data | 4 de juliol de 1796 |
| Actual titular | Alfons Escrivà de Romaní i Mora |
| Estat | Espanya |
El marquesat de Monistrol d'Anoia és un títol nobiliari creat el 4 de juliol de 1796 pel rei Carles IV a favor de Francesc de Dusai i de Marí. La denominació inicial de Marquesat de Dusai, es va crear l'any 1795 per distingir la família Dusai (o Usall). Aquesta família, que al segle xii ja va tenir Ramon d'Usall, bisbe de Girona, com a membre, i al segle xiii, Eimeric d'Usall, ambaixador i familiar del rei Jaume el Just, més endavant tingué membres exercint càrrecs tan importants com veguer, virrei de Sardenya, Diputat del General de Catalunya o Conseller en cap de Barcelona.
La seva denominació fa referència a la localitat de Monistrol d'Anoia al municipi de Sant Sadurní d'Anoia.[1]
Marquesos de Monistrol d'Anoia
[modifica]| Titular | Període | |
|---|---|---|
| Creació per Carles IV | ||
| I | Francesc de Dusai i de Marí | 1796-1824 |
| II | Francesca de Dusai i de Fiveller | 1850-1854 |
| III | Josep Maria Escrivà de Romaní i Dusai | 1856-1890 |
| IV | Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba | 1891-1897 |
| V | Lluís Bertran Escrivà de Romaní i Sentmenat | 1898-1977 |
| VI | Ildefons o Alfons Escrivà de Romaní i Patiño | 1978-1982 |
| VII | Alfons Escrivà de Romaní i Mora | 1982-actual titular |
El primer marquès va ser Francesc de Paula de Dusai i de Marí, fill de Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller.[2] Va casar amb Montserrat de Fivaller i Rubi, filla dels senyors de Margalef i Almenara Alta.
El marquesat va passar a (María) Francesca Dusai i Fivaller, Marí i Rubi (24-1-1793, 3-2-1850), segona marquesa de Monistrol d'Anoia (carta 20-2-1856), marquesa de Sant Dionís, que es va casar amb Joaquim d'Escrivà de Romaní i Taverner, Camprodon i González de La Cámara, baró de Beniparrell. La línia de descendència masculina es va estroncar i el títol i els béns es van fusionar amb els de la família valenciana dels Escrivà de Romaní, que encara ostenten el marquesat.
El tercer marquès va ser Josep Maria Escrivà de Romaní i Dusai, 14. baró de Beniparrell i Prullens, 1. marquès de Sant Dionís, senador del Regne vitalici, gran creu i collar de l'Orde de Carles III, cabrestant de la Reial Maestranza de València, regidor i tinent d'alcalde de Barcelona, acadèmic de Sant Ferran, president de la Comissió permanent de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (20-6-1825). L'any 1855 va ordenar l'enderrocament de l'antiga Casa Dusai al carrer del Regomir de Barcelona, i l'encàrrec a Josep Fontseré de la construcció d'un nou edifici.
El quart, Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba (Madrid, 2-6-1858, Sant Feliu de Llobregat 14-9-1897), VIImarquès de Aguilar d'Ebre, VII marquès d'Espinardo, marqués de Sant Dionis, XV baró de Beniparrell, diputat, gentilhome de cambra; casat amb María del Pilar de Sentmenat i Patiño, Osorio i Queralt, I comtessa d'Alcubierre, Gran d'Espanya.
El cinquè, Lluís Bertran Escrivà de Romaní i Sentmenat (Barcelona 4-12-1888, Madrid 9-9-1977), XVI comte de Sàstago, IV comte de Glimes de Brabante, VII marquès d'Aguilar d'Ebre, VIII marquès de Peñalba, XVI baró de Beniparrell, 2 vegades Gran d'Espanya; casat amb Josepa Patiño i Fernández-Durán
Sisè: Ildefons (Alfons) Escrivà de Romaní i Patiño, X marquès d'Aguilar d'Ebre, XVII comte de Sàstago, Gran d'Espanya; casat amb Maria de les Neus de Móra i Aragó.
L'actual titular és Alfons Escrivà de Romaní i Mora, XVIII comte de Sàstago, setè marquès de Monistrol d'Anoia, baró de Beniparrell.
Referències
[modifica]- ↑ «Monistrol d'Anoia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Marquesat de Monistrol d'Anoia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.