Marroneta de l'alzina
Aparença
Satyrium esculi | |
---|---|
Adult prop de Passanant (Conca de Barberà) | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Família | Lycaenidae |
Tribu | Eumaeini |
Gènere | Satyrium |
Espècie | Satyrium esculi (Hübner, 1804) |
Nomenclatura | |
Protònim | Papilio esculi |
Distribució | |
La marroneta de l'alzina (Satyrium esculi)[1] és un lepidòpter ropalòcer de la família Lycaenidae.[2]
Distribució
[modifica]A Àfrica es troba al Marroc, Algèria i Tunísia. A Europa habita gran part de la península Ibèrica excepte àrees del nord i nord-oest, Eivissa, Mallorca i la costa occitana fins als Alps Marítims.[2]
Hàbitat
[modifica]Boscos caducifolis o mixtes i als seus marges i clars. L'eruga s'alimenta de Quercus coccifera, Quercus ilex o Quercus pyrenaica.[2]
Període de vol
[modifica]Una generació a l'any. Els adults volen entre finals de maig i agost, depenent de la localitat.[2]
Comportament
[modifica]Les erugues són ateses per formigues del gènere Camponotus.[2]
Espècies ibèriques similars
[modifica]- Marroneta de l'aranyoner (Satyrium acaciae)
- Marroneta del roure (Satyrium ilicis)
- Marroneta de l'aranyoner aranesa (Satyrium pruni)
- Marroneta de la taca blava (Satyrium spini)
- Marroneta de l'om (Satyrium w-album)
Referències
[modifica]- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 24 gener 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.
Enllaços externs
[modifica]- Waste Magazine (castellà)
- Granada Natural (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European butterflies (anglès)