Marsilio Ficino
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 octubre 1433  Figline Valdarno (Itàlia) | ||
| Mort | 1r octubre 1499 (65 anys) Vil·la dels Mèdici a Careggi (Itàlia) | ||
| Bisbe | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universitat de Pisa Università degli Studi di Firenze | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia | ||
| Lloc de treball | Florència | ||
| Ocupació | filòsof, poeta, escriptor, astròleg, traductor, clergue, metge | ||
| Activitat | 1454 (Gregorià) - 1499 (Gregorià) | ||
| Professors | Jordi Gemist Pletó i Joan Argiròpul | ||
| Alumnes | Lorenzo de Mèdici i Angelo Poliziano | ||
  | |||
.jpg)
Marsilio Ficino (10 d'octubre de 1433 - 1 d'octubre de 1499) va ser un humanista italià del Renaixement.[1] Va ser el difusor de les teories neoplatòniques. Des de Florència, va traduir les obres completes de Plató i Plotí al llatí i va congregar en la seva Acadèmia una minoria aristocràtica. Ficino va intentar conciliar Plató amb Aristòtil en clau espiritualista en la seva obra Theologia platonica. Deixeble seu va ser Pico della Mirandola.[2]
Obra escrita
[modifica]- Institutiones ad Platonicam disciplinam (1456).
- De Christiana religione (1474).
- Theologia Platonica de immortalitate animarum (1474).
- Liber de Sole (edició d'Enrique Petrina, Basilea, 1576.
- De Amore. Commentarium in Convivium Platonis (1594).
- De vita librii tres: De vita sana, De vita longa et De vita coelitus comparanda (1489)
Referències
[modifica]- ↑ «Marsili Ficino». Wikisofia. [Consulta: 14 juliol 2022].
- ↑ Onfray, Michel. «El jardín de Marsilio Ficino». A: El cocdrilo de Aristóteles. Barcelona: Paidós, 2022, p. 74-79. ISBN 978-84-493-3919-6.
Enllaços externs
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marsilio Ficino