Martí Aurell
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
| |||
| Nom original | (ca) Martí Aurell i Cardona  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 23 febrer 1958 (66 anys) Barcelona | ||
| Formació | Universitat de Provença Ais-Marsella I - doctorat (–1983) École pratique des hautes études Centre educatiu privat Viaró | ||
| Director de tesi | Noël Coulet | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Edat mitjana | ||
| Ocupació | historiador, professor d'universitat, medievalista, professor | ||
| Ocupador | Universitat de Poitiers (1994–) Universitat de París - Sorbonne, docent (1992–1994) Universitat de Rouen, docent (1988–1992) Universitat de París I Panteó-Sorbona, professor lector (1987–1988) | ||
| Membre de | Institut Universitari de França (2002–2012) | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Gaël Chenard (en)  , Boris Bove, Michel Fauquier, Amélie Rigollet (en) , Myriam Soria Audebert (en) , Aude Cirier (en) , Laurent Hablot, Vincent Debiais, Mai͏̈té Billoré (en) i Gilles Lecuppre (en) | ||
| Família | |||
| Germans | Jaume Aurell | ||
| Premis | |||
| |||
.jpg)
Martí Aurell i Cardona (Barcelona, 23 de febrer de 1958) és un historiador medievalista francès d'origen català, especialitzat en la Casa de Plantagenet.[1]
Biografia
[modifica]Acabats els estudis de batxillerat al col·legi Viaró (Sant Cugat del Vallés), inicià llicenciatura a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, però ben aviat traslladà l'expedient a França, on va acabar la carrera a la Universitat de Aix-Marsella, on obtingué títol en Història Medieval i en Lingüística (1979). Quatre anys més tard obtenia el grau de doctor a la mateixa universitat. També té un títol de École Pratique des Hautes Études (París) en Ciències Històriques i Filològiques (1989); i el doctorat d'estat a la Universitat d'Aix-Marsella (1994). Naturalitzat francès.
La seva tasca docent comença l'any 1985 a la Universitat de Niça. El 1987 es trasllada als Estats Units, on fa una estada a Amherst College. De tornada a França ensenya a la Universitat de Ruan de 1988 a 1992, a la Universitat de París IV-Sorbona de 1992 a 1994, i finalment a la Universitat de Poitiers, des d'aleshores.[2]
Actualment, és el director del Centre d'Études Supérieures de Civilisation Médiévale (des del 2016) i de la revista Cahiers de civilisation médiévale (des del 2000).
Recerca
[modifica]La seva recerca és reconeguda com una de les més àmplies sobre la Casa de Plantagenet i Elionor d'Aquitània. Compta amb centenars d'articles, llibres, conferències i capítols de llibres.[3]
D'àmbit català, ha abordat qüestions de l'edat mitjana tant variades els orígens medievals de Catalunya,[4] les comtesses catalanes entre els segles IX i XII,[5][6] l'expansió catalana a la Provença,[7][8][9][10] la situació a Catalunya al voltant de 1100,[11] i específicament la relació dels catalans amb l'Islam en aquella època,[12] l'espiritualitat i la política[13] i els matrimonis i el poder,[14] entre moltes altres temàtiques.[15]
Així mateix, també ha tractat aspectes de les vides de personatges del mateix període com Bernat de Besalú,[16] Arnau de Vilanova,[17] Llúcia de la Marca,[18] Oleguer de Barcelona[19] i Bertran d'Alamanon,[20] entre d'altres.
Referències
[modifica]- ↑ «Núcleos de Reconquista (Alta Edad Media)». Indice histórico español, Volumen 43,Números, XLIII, 119-120, 2006 [Consulta: 16 novembre 2019].
- ↑ «Martin AURELL» (en francès). [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ «Llistat de publicacions oficials recollides en el seu lloc web dins la Universitat de Poitiers» (en francès). [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ Aurell, Martí «Aux origines de la Catalogne : le mythe fondateur de la Maison de Barcelone dans l'historiographie du XIIe siècle». Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 142, 1, 1998, pàg. 7–18. DOI: 10.3406/crai.1998.15826.
- ↑ Aurell, Martí «Du nouveau sur les comtesses catalanes (IXe-XIIe siècles)» (en francès). Annales du Midi : revue archéologique, historique et philologique de la France méridionale, 1997, pàg. 357. DOI: 10.3406/anami.1997.2564.
- ↑ Aurell, Martí. Le douaire des comtesses catalanes de l'an mil. école française de Rome, 2002.
- ↑ Aurell, Martí «L'expansion catalane en Provence au XIIe siècle» (en francès). Estudi general, 5-6, 1985, pàg. 175.
- ↑ Aurell, Martí «Els fonaments socials de la dominació catalana a Provença sota Alfons el Cast (1166-1196)» (en castellà). Acta Historica Archaeologica Mediaevalia, 5-6, 1984, pàg. 83.
- ↑ Aurell, Martí «Le personnel politique catalan et aragonais d'Alphonse Ier en Provence (1166-1196)». Annales du Midi, 93, 152, 1981, pàg. 121–139. DOI: 10.3406/anami.1981.1953.
- ↑ Aurell, Martí «Provença sota el casal de Barcelona (1112-1245): natura d’un domini». Association Française des Catalanistes, 10-10-2019.
- ↑ Aurell, Martí «La catalogne autour de 1100.» (en francès). Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, XXXV, 2004, pàg. 7.
- ↑ Aurell, Martí «Les Catalans et l'islam en 1100». Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 35, 2004, p. 7–13.
- ↑ Aurell, Martí «Eschatologie, spiritualité et politique dans la confédération catalano-aragonaise (1282-1412)» (en francès). Actes du 27e colloque de Fanjeaux. Privat, 27, 08-07-1991, pàg. 190.
- ↑ Aurell, Martí. Les noces du comte : mariage et pouvoir en catalogne (785-1213). (en francès). Publications de la Sorbonne, 1995.
- ↑ Aurell, Martí. Estat feudal, Cultura escrita i creació artistica (chapitres). Enciclopèdia catalana, 1995.
- ↑ Aurell, Martí «El casament de Bernat III de Besalú: lluita fratricida i annexió territorial entorn del 1111» (en castellà). El comtat de Besalú en el context català i europeu. Amics de Besalù y el seu comtat, 11, 21-10-2011, pàg. 183.
- ↑ Mcvaugh, Michael; Aurell, Martin «Arnau de Vilanova’s Marseille Investments» (en castellà). Revista catalana de teologia, 38, 2, 2013, pàg. 1195.
- ↑ Aurell, Martí «Mariage et pouvoir en Catalogne : Lucia de la Marche (ca. 1030-1090), comtesse de Pallars Sobirà» (en francès). Publications de l'université de Provence, 1992, pàg. 53.
- ↑ Aurell, Martí «Prédication, croisade et religion civique. Vie et miracles de l’évêque Oleguer (†1137) de Barcelone» (en francès). Revue Mabillon, revue internationale d'histoire et de littérature religieuses, 102, 1999, pàg. 113. DOI: 10.1484/J.RM.2.305624.
- ↑ Aurell, Martí «Le troubadour Bertran de Lamanon (c. 1210-1270) et les luttes de son temps» (en francès). Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 41, 1987, pàg. 121.