Vés al contingut

Martí Aurell i Cardona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMartí Aurell i Cardona
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 febrer 1958 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 febrer 2025 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Nantes (França) Modifica el valor a Wikidata
President Centre Vendéen de Recherches Historiques (en) Tradueix
2023 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Provença Ais-Marsella I - doctorat (–1983)
École pratique des hautes études
Col·legi Viaró Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiNoël Coulet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEdat mitjana Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, professor d'universitat, medievalista, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Poitiers (1994–2025)
Universitat de París - Sorbonne, docent (1992–1994)
Universitat de Rouen, docent (1988–1992)
Universitat de París I Panteó-Sorbona, professor lector (1987–1988) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralGaël Chenard (en) Tradueix, Boris Bove, Michel Fauquier, Amélie Rigollet (en) Tradueix, Myriam Soria Audebert (en) Tradueix, Aude Cirier (en) Tradueix, Laurent Hablot, Vincent Debiais, Mai͏̈té Billoré (en) Tradueix i Gilles Lecuppre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJaume Aurell Modifica el valor a Wikidata
Premis


Martí Aurell i Cardona (Barcelona, 23 de febrer de 1958 - Nantes, 8 de febrer de 2025) fou un historiador medievalista francès d'origen català, especialitzat en la Casa de Plantagenet.[1][2]

Biografia

[modifica]

Acabats els estudis de batxillerat al col·legi Viaró (Sant Cugat del Vallés), inicià llicenciatura a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, però ben aviat traslladà l'expedient a França; va acabar la carrera a la Universitat de Ais-Marsella, on es graduà en Història Medieval i en Lingüística (1979). Quatre anys més tard es doctorà a la mateixa universitat. També obtingué un títol a l'École pratique des hautes études de París en Ciències Històriques i Filològiques (1989); i el doctorat d'estat a la Universitat d'Aix-Marsella (1994).

La seva tasca docent començà l'any 1985 a la Universitat de Niça. El 1987 es trasllada als Estats Units, on fa una estada a l'Amherst College. De tornada a França, ensenya a la Universitat de Ruan de 1988 a 1992, a la Université Paris-Sorbonne de 1992 a 1994, i finalment a la Universitat de Poitiers.[3] Fou també el director del Centre d'Études Supérieures de Civilisation Médiévale (des del 2016) i de la revista Cahiers de civilisation médiévale (des del 2000).

Recerca

[modifica]

La seva recerca és reconeguda com una de les més àmplies sobre la Casa de Plantagenet i Elionor d'Aquitània. La seva bibliografia compta amb centenars d'articles, llibres, conferències i capítols de llibres.[4]

D'àmbit català, abordà qüestions de l'edat mitjana tan variades com els orígens medievals de Catalunya,[5] les comtesses catalanes entre els segles IX i XII,[6][7] l'expansió catalana a la Provença,[8][9][10][11] la situació a Catalunya al voltant de 1100,[12] i específicament la relació dels catalans amb l'islam en aquella època,[13] l'espiritualitat i la política[14] i els matrimonis i el poder,[15] entre moltes altres temàtiques.[16] Així mateix, també tractà aspectes de les vides de personatges del mateix període com Bernat de Besalú,[17] Arnau de Vilanova,[18] Llúcia de la Marca,[19] Oleguer de Barcelona[20] i Bertran d'Alamanon,[21] entre d'altres.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Núcleos de Reconquista (Alta Edad Media)». Indice histórico español, Volumen 43,Números, XLIII, 119-120, 2006 [Consulta: 16 novembre 2019].
  2. ↑ «Fallece Martin Aurell, el historiador que iluminó la Edad Media» (en castellà), 10-02-2025. [Consulta: 14 febrer 2025].
  3. ↑ «Martin AURELL» (en francès). [Consulta: 8 gener 2022].
  4. ↑ «Llistat de publicacions oficials recollides en el seu lloc web dins la Universitat de Poitiers» (en francès). [Consulta: 8 gener 2022].
  5. ↑ Aurell, Martí «Aux origines de la Catalogne : le mythe fondateur de la Maison de Barcelone dans l'historiographie du XIIe siècle». Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 142, 1, 1998, pàg. 7–18. DOI: 10.3406/crai.1998.15826.
  6. ↑ Aurell, Martí «Du nouveau sur les comtesses catalanes (IXe-XIIe siècles)» (en francès). Annales du Midi : revue archéologique, historique et philologique de la France méridionale, 1997, pàg. 357. DOI: 10.3406/anami.1997.2564.
  7. ↑ Aurell, Martí. Le douaire des comtesses catalanes de l'an mil. école française de Rome, 2002. 
  8. ↑ Aurell, Martí «L'expansion catalane en Provence au XIIe siècle» (en francès). Estudi general, 5-6, 1985, pàg. 175.
  9. ↑ Aurell, Martí «Els fonaments socials de la dominació catalana a Provença sota Alfons el Cast (1166-1196)» (en castellà). Acta Historica Archaeologica Mediaevalia, 5-6, 1984, pàg. 83.
  10. ↑ Aurell, Martí «Le personnel politique catalan et aragonais d'Alphonse Ier en Provence (1166-1196)». Annales du Midi, 93, 152, 1981, pàg. 121–139. DOI: 10.3406/anami.1981.1953.
  11. ↑ Aurell, Martí «Provença sota el casal de Barcelona (1112-1245): natura d’un domini». Association Française des Catalanistes, 10-10-2019.
  12. ↑ Aurell, Martí «La Catalogne autour de 1100.» (en francès). Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, XXXV, 2004, pàg. 7.
  13. ↑ Aurell, Martí «Les Catalans et l'islam en 1100». Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 35, 2004, p. 7–13.
  14. ↑ Aurell, Martí «Eschatologie, spiritualité et politique dans la confédération catalano-aragonaise (1282-1412)» (en francès). Actes du 27e colloque de Fanjeaux. Privat, 27, 08-07-1991, pàg. 190.
  15. ↑ Aurell, Martí. Les noces du comte : mariage et pouvoir en catalogne (785-1213). (en francès). Publications de la Sorbonne, 1995. 
  16. ↑ Aurell, Martí. Estat feudal, Cultura escrita i creació artistica (chapitres). Enciclopèdia catalana, 1995. 
  17. ↑ Aurell, Martí «El casament de Bernat III de Besalú: lluita fratricida i annexió territorial entorn del 1111» (en castellà). El comtat de Besalú en el context català i europeu. Amics de Besalù y el seu comtat, 11, 21-10-2011, pàg. 183.
  18. ↑ Mcvaugh, Michael; Aurell, Martin «Arnau de Vilanova’s Marseille Investments» (en castellà). Revista catalana de teologia, 38, 2, 2013, pàg. 1195.
  19. ↑ Aurell, Martí «Mariage et pouvoir en Catalogne : Lucia de la Marche (ca. 1030-1090), comtesse de Pallars Sobirà» (en francès). Publications de l'université de Provence, 1992, pàg. 53.
  20. ↑ Aurell, Martí «Prédication, croisade et religion civique. Vie et miracles de l’évêque Oleguer (†1137) de Barcelone» (en francès). Revue Mabillon, revue internationale d'histoire et de littérature religieuses, 102, 1999, pàg. 113. DOI: 10.1484/J.RM.2.305624.
  21. ↑ Aurell, Martí «Le troubadour Bertran de Lamanon (c. 1210-1270) et les luttes de son temps» (en francès). Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 41, 1987, pàg. 121.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Martí_Aurell_i_Cardona&oldid=34624762»