Martí Llauradó i Mariscot
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1903 Barcelona |
Mort | 1957 (53/54 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | escultor |
Martí Llauradó i Mariscot (Barcelona, 1903 - Barcelona, 1957) fou un escultor noucentista català.[1]
Es va formar als tallers dels escultors Enric Bassas, Joan Borrell i Nicolau, i Joan Rebull.[1] Va formar part del Grup d'Artistes Independents, amb artistes com Josep Granyer. És una figura destacada de la generació de joves escultors postnoucentistes.[1] Feu la primera exposició individual l'any 1929,[1] a la Sala Badrinas de Barcelona, on tornaria a exposar els dos anys següents. El 1935 va presentar la seva obra a la Sala Parés.[2] Va exercir de professor a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya.[1]
Molt influït pel seu mestre, Joan Rebull, les seves obres són dins d'un plànol de mediterraneisme, cap a una escultura expressionista.
El 1933 va ser premiat a l'Exposició del Nu del Cercle Artístic de Barcelona, i el 1934 se li va concedir la primera medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid.[1] En la postguerra rebé premis a Barcelona, Sevilla i Madrid.[1] Participà en dues Biennale de Venècia i té obra al Museu Nacional d'Art de Catalunya, denominat a l'època com a Museu d'Art Modern de Barcelona.[1]
Obres
[modifica]- Nena amb trenes
- Nu femení (1933)
- Retrat del pintor F. Camps Ribera
- L'Adolescent. Al cant popular (1960). Col·locada a la Rambla del Poblenou de Barcelona el 1999
- La Pietat (1954-56), de la Confraria Sant Bernat Calvó de Reus
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Martí Llauradó i Mariscot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LI, 1999, p. 193, cat. 1471-1474. ISBN 84-7283-444-1.
Bibliografia
[modifica]- Alix, Josefina (1985), Escultura Espanyola 1900/1936, Madrid, Edicions El Viso. ISBN 84 7483 412 0.
- Volum 12 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5440 7