Martín García-Loygorri e Ichaso
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juny 1759  Corella (Navarra) |
| Mort | 30 gener 1824 (64 anys) Madrid |
 Director Acadèmia d'Artilleria de Segòvia | |
| 1810 – 1822 | |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia d'Artilleria de Segòvia |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Guerra del Francès Siege of Melilla (en)  |
| Premis | |
Martín García-Loygorri (olim García-Aresta) i Ichaso (Corella (Navarra) 5 de juny de 1759-Madrid, 30 de gener de 1824) va ser un militar espanyol impulsor d'importants reformes en l'Arma d'Artilleria.
Pertanyent a una família noble, va iniciar la seva carrera al Col·legi d'Artilleria on va ingressar com a cadet als tretze anys. El seu baptisme de foc es va produir el 1777, defensant Melilla de les tropes del Sultà del Marroc. De 1801 a 1807 va participar en les campanyes de Portugal. Al llarg de la seva vida intervindria activament en vint-i-set accions de guerra, cinc llocs i una defensa de plaça.
Per la seva intervenció en la batalla d'Alcanyís contra els francesos (1809) va ser ascendit a mariscal de camp i rebria la Laureada de Sant Fernando, creada per les Corts de Cadis, la recompensa militar espanyola més prestigiosa, sent els primers fets d'armes a ser guardonats amb aquesta important distinció. En aquesta batalla va disposar amb enorme encert la ubicació de les dinou peces d'artilleria amb què explicaven les forces espanyoles, esperant a donar les ordres de foc, amb gran serenitat i sang freda, al fet que les tropes enemigues estiguessin gairebé damunt, desbaratant-les i posant-les en fugida.
Va ser Tinent General, vocal de les Assemblees dels Reials Ordes de Sant Fernando i Sant Hermenegildo i de la Junta Militar d'Índies, i cavaller profeso de l'Orde de Santiago.
Com a Director General d'Artilleria i del Real Col·legi d'Artilleria, en els anys de 1810 a 1822, va posar tota l'obstinació en què aquest últim tornés a la normalitat després de la Guerra de la Independència, recuperant la seva seu original de l'Alcàsser de Segòvia i el seu elevat nivell docent. Per a això va ampliar i va millorar els seus equips i instal·lacions, inaugurant un gran laboratori de química i un altre de ciències naturals i procedint a la compra del Gabinet de Mineralogia del naturalista Don Casimiro Gómez Ortega, un dels més destacats d'Europa en el seu temps.
El 1816 va donar a la impremta un important Tractat d'Artilleria, que tindria notable influència en diverses generacions d'artificiers.
Referències
[modifica]- Rafael de Fantoni y Benedí, El linaje navarro del general García-Loygorri, primer Laureado del ejército español, Hidalguía, 1981, pp. 1065-1075.
- Fernando Martínez de Baños Carrillo, «Loygorri o la eficacia de las trayectorias artilleras. Batalla de Alcañiz, 23 de mayo de 1809», en Actas, volumen II (comunicaciones) del VI Congreso de Historia Militar. La Guerra de la Independencia Española: Una visión militar, Ministerio de Defensa, Madrid, 2009.