Marta Estrada Herrero
 |
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 desembre 1925  Barcelona | ||
| Mort | 11 febrer 1965 (39 anys) Barcelona | ||
| Formació | Escola de la Llotja Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintora, escultora | ||
Marta Estrada Herrero (Barcelona, 16 de desembre de 1925 - Barcelona, 11 de febrer de 1965) va ser una pintora i escultora catalana.
Carrera artística
[modifica]A part de participar en diverses exposicions col·lectives, Marta Estrada va realitzar tres exposicions individuals, dues a l'Ateneu Barcelonès (1959 i 1962) i una final a l'Ateneu de Madrid (1964), totes ben rebudes per la crítica. Els seus dos màxims valedors en el món de l'art van ser, d'una banda, a Barcelona, l'escriptor i crític Àngel Marsà i Beca[1] i, d'altra, a Madrid, el crític i comissari d'exposicions Carlos Areán. Entre els crítics que van admirar la seva obra cal destacar Mercedes Molleda, Alberto del Castillo, Modest Rodríguez Cruells, Néstor Luján, Lina Font, Santiago Arbós i el poeta madrileny José Hierro.
José Hierro veia en els seus quadres "grans meditacions" alimentades per les arrels de les pintures negres de Goya.[2] Per Angel Marsá, un dels crítics més prominents de la postguerra a Barcelona, el "món misteriós de màgiques ressonàncies tonals" i les "infinites suggestions plàstiques" de la seva obra la situaven entre els més sòlids valors joves de la pintura catalana de finals dels anys 50.[3] Mercedes Molleda, esposa del pintor nord-americà establert a Barcelona Norman Narotzky i una de les poques dones crítiques d'art de la seva època, publica el 1962 un article elogiós a la revista "ARTS" sobre Marta Estrada. Impressionada per la valentia, l'amor i la "fondària gairebé mística" que observa en els seus quadres, reconeix en les obres una "sinceritat esfereïdora".[4]
Sòcia del Cercle Artístic Sant Lluc des de 1955, Marta Estrada participa en la gran subhasta de 1959 promoguda per l'advocat i president Ramon Guardans per recollir fons per l'entitat, i on hi col·laboren figures de la talla de Picasso, Miró, Grau Sala o Antoni Clavé.[5] Dels artistes amb qui Marta Estrada va compartir exposicions col·lectives cal esmentar entre d'altres els escultors Josep Mundet i Xavier Corberó, i els pintors Joan-Josep Tharrats, José Luis Zarraluqui, Domènec Carles, Josep Maria García-Llort, Teresa Vilarrubias Perarnau, Santiago Pericot, Ángel Orensaz, Albert Ràfols-Casamada, Norman Narotzky, Glòria Morera, Concha Ibáñez, Aurora Altisent, Carme Glòria Canals, Francisco Valbuena Briones, Joan Brotat, Maria Assumpció Raventós i la panamenya Olga Sánchez Borbón.
Pedagogia i artteràpia
[modifica]Cal assenyalar també la presència d'Estrada en els inicis de l'artteràpia a Catalunya de la mà del professor i psiquiatra Nicanor Ancochea Hombravella, director de la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet, i del doctor Joan Obiols i Vié,[6] qui anys més tard esdevindrà psiquiatre personal de Salvador Dalí i rector de la Universitat de Barcelona. Entre 1961 i 1964, les joves pintores Marta Estrada i Carme Glòria Canals són les creadores i primeres professores del taller d'arts plàstiques del sanatori, batejat com a Cercle Artístic de Santa Dimpfna.[7] El canvi radical de l'art de Marta Estrada coincideix amb el seu contacte personal amb el món de la psiquiatria i la malaltia mental.
Referències
[modifica]- ↑ Marsá, Angel «Marta Estrada». Cuadernos de Arte. Publicaciones Españolas [Madrid], Monografía num.135, 1-1964.
- ↑ Hierro, José «Crónica de arte: Marta Estrada». El Alcázar [Madrid], 25-01-1964.
- ↑ Marsá, Angel «Marta Estrada (Ateneo Barcelonés)». EL CORREO CATALAN [Barcelona], 10-01-1959. GACETA DE LAS ARTES.
- ↑ Molleda, Mercedes «Carta de Barcelona». ARTES: Revista Quincenal Informativa [Madrid], 19, 08-05-1962.
- ↑ Marchi, Maria Bàrbara. Cercle Artístic de Sant Lluc 1893-2009: Història d’una institució referent per a la cultura barcelonina (tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2011, p. 222-227. ISBN 978-84-694-4099-5.
- ↑ Buesa, Jaime «El arte y la enfermedad mental». LA VANGUARDIA [Barcelona], 14-04-1963, pàg. 35.
- ↑ «Inauguración del Taller de Artes Plásticas en la Clínica Mental de Santa Coloma». LA VANGUARDIA [Barcelona], 17-03-1961, pàg. 34.