Marta Grandi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 juliol 1915  Bolonya (Itàlia) |
| Mort | 6 octubre 2005 (90 anys) Bolonya (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | entomòloga |
Marta Grandi (Bolonya, 3 de juliol de 1915 - Bolonya, 6 d'octubre de 2005) va ser una entomòloga italiana, experta en el grup dels efemeròpters.
Biografia
[modifica]Nascuda a Bolonya (Itàlia) el 3 de juliol de 1915, el seu pare, Alfredo Grandi, era un conegut pintor que usava el pseudònim de Garzia Fioresi,[1] i germà de Guido Grandi, científic que va fundar l'Institut d'Entomologia de la Universitat de Bolonya i el va dirigir durant més de trenta anys. La seva mare, Paola Fiori pertanyia a una família de tradició de naturalistes.[2] La seva única germana, Lea, va dedicar-se al dibuix i a la història de l'art, (va il·lustrar articles i llibres d'entomologia si bé sovint de manera anònima, només reconeguda pels agraïments de l'autor del text)[3][4] però ella, des de la infància va mostrar interès per la natura i va aprendre del seu oncle les tècniques d'observació dels insectes.[2]
El juliol de 1938 va obtenir la llicenciatura de Ciències Naturals a la Universitat de Bolonya. Va treballar com a professora de ciències naturals en l'ensenyament secundari (el liceo), primer a Cesena i des de 1956, a la seva ciutat natal. A més del seu treball com a professora d'estudis superiors, va ser investigadora voluntària a l'Institut d'Entomologia que dirigia el seu oncle.[2] En aquell temps, els efemeròpters d'Itàlia eren gairebé desconeguts i Marta Grandi es va especialitzar en l'estudi d'aquests insectes, que va recol·lectar i fins i tot en va criar. Al llarg dels anys va acumular moltes dades sobre la sistemàtica, el comportament i el cicle biològic dels efemeròpters, especialment de les espècies que viuen a la regió d'Emilia-Romanya, però també d'altres regions d'Itàlia i fins i tot d'Àfrica, gràcies al material que altres entomòlegs li feien arribar. En va descriure setze espècies noves i en va publicar quaranta-sis articles.[3][5]
Entre les seves publicacions destaca el llibre Ephemeroidea, que va ser el tercer volum de la col·lecció "Fauna d'itàlia".[3][6] És un tractat que va més enllà de la taxonomia i inclou notes rellevants sobre l'ecologia i el comportament de moltes espècies. Tot i que és un llibre publicat el 1960, continua sent una obra de referència per als taxònoms i també per als estudiants i investigadors en hidrobiologia.[5]
El 1962 l'Accademia dei Lincei va concedir-li el premi del Ministeri d'Educació de Ciències Naturals.[7] El 1973 es retira de la recerca, molt probablement a causa del deteriorament de la seva visió, que li dificultava l'observació al microscopi,[5] i el 1978, de l'ensenyament. Des d'aleshores es va dedicar a activitats de voluntariat social, ajudant persones pobres o marginades. Va morir a Bolonya el 6 d'octubre de 2005.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «GRANDI, Alfredo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 15 febrer 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Principi, Maria Matilde «Remembering Marta Grandi» (pdf) (en anglès). Bulletin of Insectology, 58, 2, 2005, pàg. 157-158 [Consulta: 15 febrer 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Grandi Marta — Scienza a due voci» (en italià). [Consulta: 15 febrer 2020].
- ↑ Nielsen, Cesare «Notule odonatologiche. II. Notizie sul gen. Lestes Leach» (pdf) (en italià). Boll. Entom. Bologna, XX, 1954, pàg. 66-79 [Consulta: 15 febrer 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Gaino, Elda «Marta Grandi (1915-2005)» (pdf) (en anglès). Aquatic Insects, 31:supl1, 2009, pàg. 9-12. DOI: 10.1080/01650420802456419 [Consulta: 15 febrer 2020].
- ↑ «Frontespizio della monografia di Marta Grandi 'Ephemeroidea' (1960) — Scienza a due voci». [Consulta: 15 febrer 2020].
- ↑ Cagiano de Azevedo, Paola. Accademia nazionale dei Lincei. Inventario dell'Archivio (1944-1965) (pdf) (en italià). Roma: Ministero dei beni e delle attività culturali e del turismo, 2013, p. 43. ISBN 978 887125 318 3 [Consulta: 15 febrer 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Contributi allo studio degli "efemeroidei" italiani. X Baetis atrebatinus Eaton. Extret (Separata) d'un article de Marta Grandi publicat al butlletí de l'Institut d'Entomologia de Bolonya el 1948