Marta Lloret Blackburn
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1982  (41/42 anys)la Garriga (Vallès Oriental) | ||
| Formació | Universitat Pompeu Fabra - humanitats | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Masia i arqueologia | ||
| Ocupació | tècnica de patrimoni cultural, escriptora de no-ficció | ||
| Ocupador | Fundació Mas i Terra, directora | ||
| Nom de ploma | Caçadora de Masies | ||
 
| |||
Marta Lloret Blackburn (la Garriga, 1982) és una tècnica de patrimoni cultural especialitzada en la documentació de patrimoni rural, especialment a l'àmbit català. Sota el pseudònim de La Caçadora de Masies, difon a les xarxes socials els valors de la conservació d'una forma de vida i cultura al voltant de les masies com a representació d'un llegat tradicional a protegir.
Des de 2021 és la directora de la Fundació Mas i Terra.[1]
Biografia
[modifica]Amb la idea de dedicar-se a la crítica d'art, va estudiar Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. Va aconseguir una beca per a realitzar un inventari de masies a la Garrotxa i, el que havia de ser una activitat complementària als seus estudis, li va fer reorientar els seus objectius i l'activitat laboral.[2] D'aquest treball, fet en col·laboració amb altres professionals, el 2006 se'n va fer una exposició al Palau Robert sota el nom "Mas, masia, masada. Un diàleg entre l'home i la terra".[3]
Va formar-se en Gestió del Patrimoni Cultural, amb un treball final de màster sobre les masies de Barcelona.[4][5] Part del contingut d'aquest treball forma part del llibre del mateix nom publicat per l'Ajuntament de Barcelona.[6]
Des de l'any 2010 ha realitzat inventaris i estudis de patrimoni municipal treballant per l'empresa especialitzada en treballs d'arqueologia Antequem S.L. Ha col·laborat en altres publicacions relacionats amb història del patrimoni.[7][8]
El seu interès personal per les masies la història que expliquen va més enllà de la seva activitat professional, esdevenint una gran coneixedora no tan sols dels edificis, sinó de les famílies que els habiten i les seves històries personals. Aquesta passió la va començar a compartir a les xarxes socials convertint-se, de facto, en una divulgadora que vol "posar l’interès pel patrimoni a l’abast de tothom”.[9]
L'any 2023 publica el seu primer llibre, La Caçadora de Masies, en què fa un recull de quinze masies, d'entre els centenars de casos que ha documentat. Com a ferma defensora d'una forma de vida que evita el despoblament territorial, el llibre mostra una selecció de masies que ofereixen diferents mirades de formes de vida, del llegat dels seus murs, de la seva pervivència o destrucció segons la trajectòria seguida pels seus ocupants.[2]
Projecte Masiaire
[modifica]Des de la Fundació Mas i Terra, Marta Lloret dirigeix el projecte Masiaire que té per objecte aconseguir que els propietaris de masies desocupades ofereixin contractes de masoveria a persones disposades a arreglar-les, a recuperar el patrimoni i mantenir-lo fent servir la masia com el seu habitatge.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Fundació Mas i Terra». [Consulta: 16 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Bosch, Xavier. «Marta Lloret: “Busco masovers per viure en masies tancades”», 18-02-2023. [Consulta: 14 març 2023].
- ↑ «Mas, masia, masada». [Consulta: 5 abril 2023].
- ↑ Lloret Blackburn, Marta. «Les masies de Barcelona. Creació d'una xarxa d'itineraris de masies per la ciutat de Barcelona». A: Màster La gestió del patrimoni cultural en l'àmbit local : curs 2005-2006 : treballs de recerca. Girona: Universitat de Girona. Institut del Patrimoni Cultural, 2007, p. 103. ISBN 978-84-96742-27-7.
- ↑ Lloret, Marta. La caçadora de masies. Columna Edicions, p. 184. ISBN 9788466430111.
- ↑ «Masies de Barcelona (contingut en línia)». Angle editorial, 2009. [Consulta: 15 març 2023].
- ↑ «Estudi històric i arquitectònic de Can Falç de Mar de Sitges». A: Arqueologia del conflicte : 2a Jornada d'Arqueologia de Sitges, 26 de febrer de 2016, Palau de Maricel = Archaeology of conflict : 2nd Conference. [Sitges, Barcelona]: Consorci Patrimoni de Sitges, 2021, p. 154. ISBN 978-84-09-27743-8.
- ↑ Cerarols, Rosa. L'altre món rural. Tigre de Paper. ISBN 978-84-18705-28-1.
- ↑ «Marta Lloret: “Amb ‘la caçadora de masies’ vull posar l’interès pel patrimoni a l’abast de tothom”». [Consulta: 15 març 2023].
- ↑ «"Al final l'administració el que aconsegueix és que no es conservin les masies"». [Consulta: 14 març 2023].