Vés al contingut

Martin Bodmer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMartin Bodmer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 novembre 1899 Modifica el valor a Wikidata
Zúric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 març 1971 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaOld Cemetery of Cologny‎ (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbibliotecari, editor, col·leccionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeAlice Naville Modifica el valor a Wikidata
PareHans Conrad Bodmer Modifica el valor a Wikidata
GermansHans Conrad Bodmer
Helena Bertha Elisabetha Bodmer Modifica el valor a Wikidata

Martin Bodmer (Zúric, Suïssa, 13 de novembre de 1899 - 22 de març de 1971) fou un bibliòfil, erudit i col·lecionista suís.[1]

Biografia

[modifica]

Martin Bodmer era el fill d'una família benestant que va néixer a Zuric, Suïssa, on va viure fins al 1948. El seu pare va morir el 1916 deixant una gran fortuna. El 1918 va començar a estudiar alemany, que després abandonà per fer un viatge als Estats Units i París. Estudià diversos semestres de filosofia i el 1921 va fundar el Premi Gottfried Keller, un reconegut premi literari suís.[2] El 1930 va fundar la revista bimensual "Corona", que es va publicar fins al 1943 a Múnic.[3] Amb l'inici de la Segona Guerra Mundial es va dedicar al Comitè Internacional de la Creu Roja i es va convertir en el seu vicepresident.[4] Durant la Segona Guerra Mundial, molts escriptors famosos i periodistes van residir a la casa de Bodmer a Zurich, incloent-hi Rudolf Borchardt, Selma Lagerlöf, Rudolf Alexander Schröder, i Paul Valéry.[5]

Va començar a col·leccionar llibres rars a l'edat de 16 anys i va dedicar tota la seva vida per crear una col·lecció extraordinària de literatura mundial. Bodmer seleccionà les obres centrat en el que veia com els cinc pilars de la literatura universal: la Bíblia, Homer, Dante Alighieri, William Shakespeare i Johann Wolfgang von Goethe.[6] Donà prioritat a autògrafs i primeres edicions. El 1928 la casa era massa petita per la seva col·lecció i es va comprar un edifici adjacent, antic col·legi, per donar cabuda als seus llibres. Després de la guerra va reprendre el seu projecte a llarg termini per a construir un edifici "Biblioteca de la literatura universal", o "Biblioteca Bodmeriana" en edificis de disseny especial, recollint els missatges més importants de la humanitat, incloent-hi no només la literatura i l'art, sinó també la religió, la història i la política.[7] Va sortir de Zuric i transferí la seva col·lecció a Cologny, als afores de Ginebra, a la vora del Llac Léman.

Bodmer acumulà 150.000 obres de 80 idiomes, incloent-hi les primeres edicions d'obres importants, el Papir 66[8] que és un dels més antics manuscrits conservats de l'Evangeli de Joan (segle ii), l'original dels contes de fades dels Germans Grimm, l'única còpia a Suïssa de la Bíblia de Gutenberg, un quintet de corda de Mozart, la versió en prosa de Nathan el Savi de Lessing, la Madame Bovary de Flaubert, Lotte in Weimar de Thomas Mann, edicions originals del Quixot, Faust, i papirs valuosos, coneguts com a Papirs Bodmer,[9] de l'antiguitat, incloent-hi un manuscrit en papir que data del segle iii del complet Dyskolos, una comèdia de Menandre d'Atenes en grec antic, que va ser recuperat i publicat el 1957. Bodmer amplià el seu projecte a l'escriptura cuneïforme i monedes antigues.

Abans de la seva mort, Bodmer va rebutjar la proposta d'un milionari nord-americà que li va oferir 60.000.000 dòlars (1971), i amb el consentiment dels seus fills va transferir la seva col·lecció a la Fundació Martin Bodmer, una institució cultural privada amb seu central a Cologny, que manté, administra i amplia la col·lecció en l'actualitat.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Fundación Martin Bodmer, Cologny (Suiza)» (en castellà). amigosdelantiguoegipto.com, 03-12-2005. [Consulta: 30 gener 2022].
  2. ↑ Leckey, Susan. The Europa Directory of Literary Awards and Prizes (en anglès). Routledge, 2015-12-22, p. 150. ISBN 978-1-135-35632-3. 
  3. ↑ Torlone, Zara Martirosova. Vergil in Russia: National Identity and Classical Reception (en anglès). OUP Oxford, 2014-11-27, p. 160. ISBN 978-0-19-100362-2. 
  4. ↑ Kent, Eddy; Tomsky, Terri. Negative Cosmopolitanism: Cultures and Politics of World Citizenship after Globalization (en anglès). McGill-Queen's Press - MQUP, 2017-11-10, p. 230. ISBN 978-0-7735-5204-3. 
  5. ↑ David, Jérôme «From mysticism to politics : Martin Bodmer's library of world literature in Geneva» (en anglès). From mysticism to politics : Martin Bodmer's library of world literature in Geneva, 2017, pàg. 71–79. DOI: 10.19272/201709801007.
  6. ↑ Anastasio, Matteo; Rhein, Jan. Transitzonen zwischen Literatur und Museum (en alemany). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2021-08-02, p. 103. ISBN 978-3-11-069156-6. 
  7. ↑ David, Jérôme; Suciu, Radu «Une bibliothèque numérique de la littérature mondiale à forte valeur ajoutée: le 'Bodmer Lab'». I2D: information, données & documents, 2, 2021, pàg. 111–116. ISSN: 0012-4508.
  8. ↑ Royse, James Ronald. Scribal Habits in Early Greek New Testament Papyri (en anglès). BRILL, 2008, p. 403. ISBN 978-90-04-16181-8. 
  9. ↑ «Bodmer». Gran Enciclopèdia Catalana, 01-12-1986. [Consulta: 30 gener 2022].
  10. ↑ Berchtold, Jacques «La fondation Martin Bodmer». Art et Métiers du Livre: reliure, bibliophilie, estampe, 335, 2019, pàg. 50–57. ISSN: 0758-413X.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Martin_Bodmer&oldid=32328857»