Vés al contingut

Martin Bucer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMartin Bucer
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 novembre 1491 Modifica el valor a Wikidata
Sélestat (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 1551 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Cambridge (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Regius Professor of Divinity (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCalvinisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Augsburg
Ulm
Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióteòleg, professor d'universitat, escriptor, reformador protestant Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Cambridge
Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaKonrad Trewe von Friedensleben
Luithold Waremund
Felinus Aretius
Conrad Treu Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeWibrandis Rosenblatt Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
31 octubre 1517-1648Reforma Protestant Modifica el valor a Wikidata

Martin Bucer (Sélestat, 11 de novembre de 1491 - Cambridge, 28 de febrer de 1551) va ser un teòleg reformista protestant alemany que va influenciar les doctrines luteranes, calvinistes i anglicanes.[1]

Els seus esforços per reformar l'Església a Wissembourg va fer que l'església catòlica l'excomuniqués, i es va veure obligat a fugir a Estrasburg. Allà, es va unir a un equip de reformistes, que incloïa a Matthäus Zell, Wolfgang Capito i Caspar Hedio. Va intentar conciliar les doctrines dels reformistes Martí Luter i Ulrich Zwingli.

Bucer creia que es podria convèncer els catòlics del Sacre Imperi d'unir-se a la Reforma. A través d'una sèrie de conferències organitzades per l'emperador Carles V, va tractar d'unir protestants i catòlics per crear una església nacional alemanya independent de l'autoritat papal. Va fallar en el seu propòsit, ja que diversos esdeveniments polítics van conduir a la Guerra d'Esmalcalda i el retrocés del protestantisme a l'Imperi. El 1548 va ser persuadit, sota coacció, de signar l'Ínterim d'Augsburg, que va imposar certes pràctiques d'origen catòlic. No obstant això, va continuar promovent reformes fins que la ciutat d'Estrasburg va acceptar l'Ínterim i el van expulsar.

El 1549 es va exiliar a Anglaterra, on, sota la direcció de Thomas Cranmer, va influir en la segona revisió del Llibre de l'oració comuna. Va morir a Cambridge als 59 anys. Encara que el seu ministeri no té una denominació concreta, molts corrents protestants l'han reclamat com un dels seus fundadors i el recorden com un dels pioners de l'ecumenisme.

Referències

[modifica]