Martin Heinrich Klaproth
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r desembre 1743  Wernigerode (Sacre Imperi Romanogermànic) | ||
| Mort | 1r gener 1817 (73 anys) Berlín (Regne de Prússia) | ||
| Sepultura | cementiri de Dorotheenstadt | ||
| Nacionalitat | Prussiana (alemanya) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Química, química analítica, element químic, compost químic, titani, Òxid de titani(IV), crom, urani i farmàcia | ||
| Lloc de treball | Berlín Quedlinburg Hannover Gdańsk Wernigerode | ||
| Ocupació | Química | ||
| Ocupador | Universitat Humboldt de Berlín (1810–) | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Fills | Julius Klaproth | ||
| Premis | |||
 | |||
Martin Heinrich Klaproth (Wernigerode, 1 de desembre de 1743 – Berlín, 1 de gener de 1817),[1] va ser un químic alemany que va descobrir els elements químics urani (1789), zirconi (1789) i ceri (1803), aquest darrer al mateix temps que d'altres científics.
Biografia
[modifica]Klaproth nasqué a Wernigerode. Durant gran part de la seva vida exercí com apotecari. Després de ser ajudant en farmàcies de les localitats de Quedlinburg, Hannover, Berlín i Danzig, a la mort de Valentin Rose el Vell a Berlin, l'any 1771, va passar a dirigir el negoci d'aquest. Des de 1782 va ser assessor del Ober-Collegium Medicum. El 1787 va ser lector de química a l'Artilleria Reial de Prússia i quan es va fundar la Universitat Humboldt a Berlín (1810) va ser seleccionat com a professor de química. Morí a Berlín. Klaproth en el seu temps era considerat el químic de més prestigi d'Alemanya.
Va millorar i sistematitzar les tècniques i processos de la química analítica i de la mineralogia. Va ser un dels primers partidaris de les teories de Lavoisier fora de França. Klaproth va trobar l'element titani en el mineral rútil el 1791, ell va creure que era un nou descobriment però William Gregor és qui va ser el primer, el mateix any, en descobrir-lo en un mineral diferent la ilmenita. Klaproth va descobrir l'element urani en el mineral pechblenda.[2] El zirconi el va obtenir però no en el seu estat metàl·lic pur.
Obra
[modifica]La seva obra va ser compilada per ell mateix en Beiträge zur chemischen Kenntnis der Mineralkörper (5 volums., 1795–1810) i en Chemische Abhandlungen gemischten Inhalts (1815). També publicà un diccionari de química Chemisches Wörterbuch (1807–1810), i edità i revisà l'obra de F. A. C. Gren Handbuch der Chemie (1806).
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Klaproth va ser escollit membre de la Royal Society el 1795[3] and a foreign member of the Royal Swedish Academy of Sciences in 1804.
El cràter lunar Klaproth rep aquest nom en el seu honor.
El seu fill Julius va ser un famós orientalista.[4] Memorial plate: Artist Ralf Sander
Notes
[modifica]- ↑ Asimov, Isaac. «Kalproth, Martin Heinrich». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 184. ISBN 8429270043.
- ↑ Klaproth, M. H. «Chemische Untersuchung des Uranits, einer neuentdeckten metallische Substanz». Chem. Ann. Freunde Naturl., 2, 1789, pàg. 387–403.
- ↑ «Library and Archive catalog». Royal Society. [Consulta: 8 març 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ Walravens, H «Julius Klaproth. His Life and Works with Special Emphasis on Japan». Japonica Humboldtiana, 10, 2006, pàg. 177–191.
Bibliografia
[modifica]
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
- Hoppe, G; Damaschun F, Wappler G. «[An appreciation of Martin Heinrich Klaproth as a mineral chemist]». Pharmazie, 42, 4, 4-1987, pàg. 266–7. PMID: 3303064.
- Sepke, H.; Sepke I «[The history of physiologic chemistry in the first years of its existence at the Berlin University. Contributions of the chemist M. H. Klaproth and others]». Zeitschrift für die gesamte Hygiene und ihre Grenzgebiete, 32, 8, 8-1986, pàg. 504–6. PMID: 3535265.
- Rocchietta, S. «[The pharmacist Martin Klaproth (1743-1817), pioneer of modern analytical chemistry, discoverer of uranium. On the 150th anniversary of his death]». Minerva Med., 58, 13, 2-1967, pàg. 229. PMID: 5336711.
- Dann, G. E. «[Scheele & Klaproth; a comparison.]». Svensk farmaceutisk tidskrift, 62, 19-20, 7-1958, pàg. 433–7. PMID: 13580811.
- Dann, G. E. «[Contribution of Martin Heinrich Klaproth to the development of chemistry.]». Pharmazie, 8, 9, 9-1953, pàg. 771–9. PMID: 13120350.
- Walravens, H. «Julius Klaproth. His Life and Works with Special Emphasis on Japan». Japonica Humboldtiana, 10, 2006, pàg. 177–191.
Enllaços externs
[modifica]
- Publication list of Klaproth Arxivat 2011-09-12 a Wayback Machine.