Vés al contingut

Martin Lister

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMartin Lister
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 abril 1639 Modifica el valor a Wikidata
Buckinghamshire (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1712 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Epsom (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaClapham Church 
Ciutadaniabritànic
FormacióSt John's, Cambridge
Activitat
Ocupaciómetge, geòleg, naturalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeHannah Parkinson
Jane Cullen Modifica el valor a Wikidata
FillsSusanna Lister
 () Hannah Parkinson
Anne Lister
 () Hannah Parkinson Modifica el valor a Wikidata
ParesMartin Lister Modifica el valor a Wikidata  i Susanna Temple Modifica el valor a Wikidata
Premis

Martin Lister (Buckinghamshire, 12 d'abril de 1639 - Epsom, 2 de febrer de 1712 (Julià)) FRS va ser un naturalista i un metge.

Biografia

[modifica]
La mare de Lister, Susan (o Susanna) Temple, més tard lady Lister (1620), retratada per Cornelius Johnson.

Lister nasqué a Radcliffe, a prop de Buckingham, era fill de sir Martin Lister, representant per Brackley en el Long Parliament i de la seva esposa Susan Temple, filla de sir Alexander Temple. Lister també era nebot de James Temple, el regicida, i també de sir Matthew Lister, metge d'Anna de Dinamarca, esposa de Jaume I d'Anglaterra, i de Carles I d'Anglaterra. També era oncle de Sarah Churchill, duquessa de Marlborough, amb qui va mantenir correspondència tota la seva vida.[1]

Lister va ser educat a Melton, Leicestershire i el seu tutor va ser Mr Barwick. El 1658 es va matricular en el St John's College, Cambridge. Es va graduar l'any següent i va ser elegit fellow de la Royal Society el 1660.[2] El 1668 viatjà a França per estudiar medicina i es va establir a York el 1670 per practicar-la.[2]

Lister va comprar Carlton Hall a Craven al West Riding de Yorkshire.

Va ser el metge de la reina Anna des del 1709 fins a la mort d'ell.[2]

Lister va tenir una correspondència escrita prolífica. Més de 2.000 cartes escrites per ell es conserven i es troben a la Bodleian Library d'Oxford i en altres llocs. Algunes es poden consultar a internet en línia.[3]

Obra científica

[modifica]

Lister contribuí amb nombrosos articles a la revista Philosophical Transactions. Les seves obres principals són Historiae animalium Angliae tres tractatus (1678) la qual va ser la primera obra organitzada i sistematitzada de conquiliologia (conquilles);[4] Historiae Conchyliorum (1685 1692) i Conchyliorum Bivalvium (1696). Tanmateix creia que els fòssils eren imitacions inorgàniques produïdes en les roques.


Charles Lyell es refereix a Lister en la seva obra Principles of Geology

La morfologia de la Lluna, Dorsa Lister, el commemora.

Publicacions

[modifica]
Placa de Historiae Conchyliorum (1691).
  • Histories Animalium Angliae tres tractatus, &ct, 1678.
  • Goedartii Historia Insectorum cum notis, 1682.
  • De Fontibus medicinalibus Angliae, 1682.
  • Historiae Conchyliorum, 1685
  • Exercitatio Anatomica, in qua de Cochlcis agitur, 1694.
  • Cochlearum ct Linacum exercitatio Anatomica, 1695.
  • Conchyliorum bivalvium utriusque aquae exercitatio Anatomica tertia, 1696.
  • Exercitationes Medicinales, &tc, 1697.
  • Journey to Paris, c. 1699

Referències

[modifica]

Fonts

[modifica]