Martin Wiberg
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1826  Viby (Suècia) (en)  | ||
| Mort | 29 desembre 1905 (79 anys) Estocolm (Suècia) | ||
| Sepultura | Cementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter: 10E Gravplats: 00171 (1906–) 59° 21′ 21″ N, 18° 01′ 42″ E / 59.35589°N,18.02829°E | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | inventor, enginyer | ||
Martin Wiberg (Viby, 4 de setembre de 1826 - Estocolm, 29 de desembre de 1905) va ser un inventor suec que va crear la primera màquina compacta de la grandària d'una màquina de cosir que és capaç d'imprimir taules logarítmiques. Així doncs, se'l considera un dels pioners de la informàtica per aquesta invenció.
Biografia
[modifica]Martin Wiberg es va matricular a la Universitat de Lund, a Escània, el 1845, i es va doctorar en Filosofia el 1850. L'any 1876, les primeres taules impreses amb la seva màquina van ser publicades en anglès, francès i alemany, i van ser investigades a l'Acadèmia Francesa de les Ciències, que també va publicar un informe extens sobre ell el 1863.[1] El dispositiu es va inspirar en una feina similar realitzada per Per Georg Scheutz,[2] atès que tenia la mateixa capacitat encara que mecànicament era similar al motor de la màquina diferencial de Charles Babbage.[3]
A dia d'avui, el dispositiu es conserva en el Museu de Ciència i Tecnologia de Suècia, a Estocolm.[4] Tanmateix, Wiberg no va aconseguir vendre la seva màquina ni tampoc va vendre les taules de sortida a causa del seu mal aspecte.[5][6][7] A part d'aquest invent, també va crear molts altres dispositius, com una desnatadora i un model primitiu de pulsorreactor, però cap d'aquests va obtenir èxit comercial.[5]
Galeria
[modifica]-
Martin Wiberg i el seu dispositiu diferencial -
El prototip conservat en elMuseu de Ciència i Tecnologia de Suècia
Referències
[modifica]- ↑ «Original Documents on the History of Calculators». [Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ Campbell-Kelly, Martin (2 de octubre de 2003). The History of Mathematical Tables: From Sumer to Spreadsheets (en inglés). pp. 131–132: Oxford University Press. ISBN 9780198508410..
- ↑ Merzbach, Uta C.; Zoology, Smithsonian Contributions To; Ripley, S. Dillon; Merzbach, Uta C. First Printing Calculator. pp. 32-33..
- ↑ «Räknemaskin» (en suec). digitaltmuseum.se. [Consulta: 26 agost 2017].
- ↑ 5,0 5,1 Nordisk familjebok, Uggleupplagan, page 202
- ↑ Hallberg, Tord Jöran: IT-Gryning - Svensk datahistoria från 1840- till 1960-talet, page 17, ISBN 978-91-44-03501-7
- ↑ «History of Computers and Computing, Babbage, Next differential engines, Wiberg». history-computer.com. [Consulta: 26 agost 2017].