Martinians

Martinians
	Emblema dels Frares Menors (i, en general, de la família franciscana)
Tipus	Mendicant
Nom oficial	Orde de Frares Menors (sota les Constitucions martinianes)
Sigles	O.F.M.
Altres noms	capistranesos
Hàbit	Marró, amb caputxa curta, cenyit per una corda
Lema	Pax et bonum (Pau i bé)
Objectiu	Tasques pastorals, apostolat i predicació, amb major austeritat i pobresa que l'orde conventual
Fundació	1430, Assís per sant Joan de Capistrano, com a reforma de l'Orde de Frares Menors
Aprovat per	Capítol general de l'Orde de Frares Menors (aprovació definitiva per Martí V, 15 de març de 1431), en juny de 1430
Regla	Primera regla (1209, perduda); regla no butllada (1221); regla butllada (1223), les tres per Sant Francesc
Constitucions	Constitucions martinianes de Joan de Capistrano
Patrons	Sant Francesc d'Assís
Supressió	1517, integrats als franciscans observants per Lleó X
Branques i reformes	És una reforma que volia unificar els franciscans conventuals i els franciscans observants
Fundacions destacades	Estrasburg
Fundacions a terres de parla catalana	No n'hi hagué
Persones destacades	Martin Doering

Els martinians van ser un grup reformat de l'orde de Frares Menors Conventuals, de tendència observant, que va existir entre 1430 i 1517.

En un moment de voluntat de reforma en l'orde, que volia retornar a l'esperit d'austeritat original i reunificar-ne les diferents branques sota una sola autoritat jurídica, el capítols dels frares menors va aprovar a Assís, el juny de 1430, les anomenades Constitucions martinianes (pel papa Martí V), obra sobretot de Joan de Capistrano. Plantejaven una reforma moderada, encara que advocava per la pobresa i la renúncia als privilegis adquirits per l'orde amb el temps. Els franciscans observants renunciaven al vicari general i als provincials, confirmant l'autoritat dels superiors; els conventuals acceptaven la declaració pontifícia de Nicolau III Exiit qui seminat, que demanava una veritable observança de la pobresa. No obstant això, els franciscans conventuals no les acceptaren per trobar-les massa rigoroses, alhora que tampoc les volgueren els franciscans observants per massa laxes.

Només van ésser vigents en algunes províncies del centre d'Europa, on el ministre (després general) Martin Doering les va aplicar. El papa Pau II les va confirmar per a les províncies d'Estrasburg i Saxònia, que tenien un ministre i un visitador propis però mai no van assolir més difusió.

Van ser suprimits, com d'altres reformes similars, per Lleó X el 1517.

Vegeu també

Bibliografia

Historia de las familias franciscanas: origen y desarrollo del movimiento franciscano.
History of the Franciscan movement. «The Franciscan Experience».
MARANESI, Pietro. "Giovanni da Capestrano: identità e sviluppo istituzionale dell'Osservanza". En: Giovanni da Capestrano e la riforma della Chiesa. Milano: Edizioni Biblioteca Francescana, 2008 (Biblioteca di Frate Francesco 6), p. 13-58.