Mary-Louise Parker

Mary-Louise Parker
	;
Biografia
Naixement	2 agost 1964 (60 anys); Fort Jackson (Carolina del Sud) (en)
Formació	Escola d'Arts de la Universitat Estatal de Carolina del Nord (–1986); International School Bangkok (en) ; Marcos de Niza High School (en)
Activitat
Ocupació	actriu de televisió, periodista, actriu, actriu de teatre, actriu de cinema, escriptora
Activitat	1988 -
Família
Parella	Jeffrey Dean Morgan (2006–2008); Billy Crudup (1996–2003)
Fills	Caroline Aberash Parker; () ; William Atticus Parker; () Billy Crudup
Premis
	(2004) Primetime Emmy a la millor actriu en minisèrie o telefilm, per l'obra Angels in America; (2001) Lucille Lortel Award for Outstanding Lead Actress (en) ; (2001) Tony a la millor actriu principal en una obra de teatre, per l'obra Prova; (1997) Lucille Lortel Award for Outstanding Lead Actress (en) ; (1990) Theatre World Award; Drama League Award; Drama Desk Award a la millor actriu en una obra de teatre ;

Mary-Louise Parker (Fort Jackson, Columbia, Carolina del Sud, 2 d'agost de 1964)^[1] és una actriu estatunidenca de teatre, cinema i televisió. La seva filmografia principal inclou títols com Companys inseparables (1989), Tomàquets verds fregits^[2] (1991), Bales sobre Broadway (1994), El client (1994), Reckless (1995), Boys on the Side (1995), The Portrait of a Lady (1996), Red Dragon (2002), Romance & Cigarettes (2005), L'assassinat de Jesse James comès pel covard Robert Ford (2007), Les cròniques de Spiderwick (2008), Solitary Man (2009) i Howl (2010). També ha treballat en sèries de televisió com The West Wing (2001-2006) i Weeds (2005-2012).

Biografia

Parker es va graduar en art dramàtic en la North Carolina School of the Arts.^[3] Després d'això, va començar a actuar en la sèrie Ryan's Hope.

Al final dels 80, Parker es va traslladar a Nova York, on va aconseguir un treball mesurant peus a ECCO, un fabricant danès de sabates. Després de papers de poca importància, va fer el seu debut a Broadway en una producció de 1990 de Craig Lucas, Seducció prohibida, interpretant el personatge principal, Rita, pel qual va guanyar el premi Clarence Derwent per la seva actuació i sent nominada per a un Tony. Parker va sortir per un temps amb el seu coprotagonista Timothy Hutton en aquest temps. Quan Prelude to a Kiss^[2]^[1] va ser portat al cinema, Meg Ryan va interpretar el personatge de Parker. En aquell mateix any, Parker va ser reconeguda pels crítics de tot el món quan va aparèixer en l'altra pel·lícula adaptada d'una obra de Lucas, Longtime Companion, una de les primeres pel·lícules a enfrontar-se a la sida obertament.

Aquest paper va ser seguit per la seva aparició el 1991 en la pel·lícula Gran Canyó, protagonitzada també per Danny Glover, Mary McDonnell, Steve Martin, Alfre Woodard i Kevin Kline. La següent pel·lícula de Parker va ser Tomàquets verds fregits, al costat de Jessica Tandy, Mary Stuart Masterson, Kathy Bats i Cicely Tyson.

Anys 90

Parker va mantenir una forta presència en els teatres a principi dels 90, encara que també va mantenir la seva reputació en la pantalla gran en protagonitzar El client (1994) al costat de Susan Sarandon i Tommy Lee Jones; Bales sobre Broadway (1994) al costat de John Cusack; i Boys on the Side (1995) al costat de Drew Barrymore i Whoopi Goldberg, on interpretava a una dona víctima de la sida.

El seu següent paper va ser en l'adaptació d'una altra obra de Craig Lucas, Reckless (1995), al costat de Mia Farrow, seguit de la pel·lícula de Jane Campion, Retrat d'una dama (1996), que també protagonitzava Nicole Kidman, Viggo Mortensen, Christian Bale, John Malkovich i Barbara Hershey. A més, va aparèixer al costat de Matthew Modine en la pel·lícula de Tim Hunter, The Maker (1997).

Encara que el seu nom no era molt conegut per al gran públic, Parker prosperava fora dels focus i la crítica. La seva carrera en el teatre continuava i va aparèixer amb èxit de crítica de Paula Vogel el 1997, How I Learned To Drive, amb David Morse.^[4] Després de la seva participació en diverses pel·lícules independents, va participar en Let The Devil Wear Black i en un aplaudit paper en The Five Senses (1999).

Va aconseguir un gran èxit en la televisió amb la sèrie de Showtime Weeds, on dona vida a una vídua que es dedica a traficar i conrear marihuana amb la finalitat de poder mantenir la seva casa en un barri residencial dels afores i l'estil de vida de classe social mitjana portat fins ara.

Filmografia

Les seves pel·lícules més destacades són:^[2]

Cinema

Any	Títol	Paper
1989	Signs of Life	Charlotte
1989	Companys inseparables (Longtime Company)	Lisa
1991	Tomàquets verds fregits (Fried Green Tomatoes)	Ruth Jamison
1991	Grand Canyon	Dee
1993	Mr. Wonderful	Rita
1993	Naked in New York	Joanne White
1994	Bales sobre Broadway (Bullets over Broadway)	Ellen
1994	The Client	Dianne Sway
1995	Reckless	Pooty
1995	Només elles... els nois a un costat (Boys on the Side)	Robin Nickerson
1996	The Portrait of a Lady	Henrietta Stackpole
1997	Murder In Mind	Caroline Walker
1997	El director (The Maker)	Agent Emily Peck
1998	Goodbye Lover	Peggy Blane
1999	Let the Devil Wear Black	Julia Hirsch
1999	The Five Senses	Rona
2002	Red Dragon	Molly Graham
2002	The Quality of Mercy	Sarah Richardson
2002	Pipe Dream	Toni Edelman
2004	Saved!	Lillian Cummings
2004	The Best Thief in the World	Sue Zaidman
2006	Romance & Cigarrets	Constance Murder
2007	The Assassination of Jesse James by the Coward Robert Ford	Zee James
2008	The Spiderwick Chronicles	Helen Grace
2009	Solitary Man	Jordan Karsch
2010	Howl	Gail Potter
2010	Red	Sarah Ross
2013	R.I.P.D.	Mildred Proctor
2013	Red 2	Sarah Ross
2013	Christmas in Conway	Suzy Maigr
2014	Behaving Badly	Lucy Stevens
2014	Jamesy Boy	Tracy Burns
2016	Chronically Metropolitan	Annabel
2017	Golden Exits	Gwendolyn
2018	Red Sparrow	Stephanie Boucher

Televisió

Any	Espectacle	Paper	Notes
1988	Too Young the Hero	Pearl Spencer	telefilm
1994	A Place for Annie	Linda Marsten	telefilm
1995	Sugartime	Phyllis McGuire	telefilm
1998	Saint Maybe	Lucy Dean Bedloe	telefilm
1998	Legalese	Rica Martin	telefilm
1999	The Simple Life of Noah Dearborn	Valerie Crane	telefilm
2000	Cupido & Cate	Cate Deangelo	telefilm
2001–06	The West Wing	Amy Gardner	23 episodis
2002	Master Spy: The Robert Hanssen Story	Bonnie Hanssen	telefilm
2003	Angels in America	Harper Pitt	6 episodis
2004	Miracle Run	Corrine Morgan-Thomas	telefilm
2005	Vinegar Hill	Ellen Grier	telefilm
2005–12	Weeds	Nancy Botwin	102 episodis
2007	The Robber Bride	Zenia Arden	telefilm
2014	The Blacklist	Naomi Hyland	4 episodis
2017	When We Rise	Roma Guy	7 episodis
2017	Bilions	George Minchak	2 episodis
2017	Mr. Mercedes	Janey Patterson	Sèrie

Premis i nominacions^[5]

Premis

2004: Globus d'Or a la millor actriu secundària en sèrie, minisèrie o telefilm per Angels in America
2004: Primetime Emmy a la millor actriu secundària en minisèrie o telefilm per Angels in America
2006: Globus d'Or a la millor actriu en sèrie musical o còmica per Weeds

Nominacions

2002: Primetime Emmy a la millor actriu secundària en sèrie dramàtica per The West Wing
2007: Globus d'Or a la millor actriu en sèrie musical o còmica per Weeds
2007: Primetime Emmy a la millor actriu en sèrie còmica per Weeds
2007: Primetime Emmy a la millor actriu en minisèrie o telefilm per The Robber Bride
2008: Globus d'Or a la millor actriu en sèrie musical o còmica per Weeds
2008: Primetime Emmy a la millor actriu en sèrie còmica per Weeds
2009: Globus d'Or a la millor actriu en sèrie musical o còmica per Weeds
2009: Primetime Emmy a la millor actriu en sèrie còmica per Weeds

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mary-Louise Parker

↑ ^1,0 ^1,1 «biografia de Mary-Louise Parker». biografias.es.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «filmografia». hollywood.com.
↑ Gordon, Meryl. «Mary-Louise Parker Likes to Reveal Herself». MORE Magazine. Arxivat de l'original el 2014-09-03. [Consulta: 17 agost 2017].
↑ Robertson, Campbell. «You’re Welcome to See Her Live, Not to Ask About Her Life». New York Times.
↑ «Mary-Louise Parker | Television Academy».

[”bio”-1] 1,0 ^1,1 «biografia de Mary-Louise Parker». biografias.es.

[”holly”-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 «filmografia». hollywood.com.

[moremag-3] Gordon, Meryl. «Mary-Louise Parker Likes to Reveal Herself». MORE Magazine. Arxivat de l'original el 2014-09-03. [Consulta: 17 agost 2017].

[4] Robertson, Campbell. «You’re Welcome to See Her Live, Not to Ask About Her Life». New York Times.

[5] «Mary-Louise Parker | Television Academy».

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]