Vés al contingut

Mary Anne à Beckett

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMary Anne à Beckett
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 abril 1815 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort11 desembre 1863 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Activitat
Ocupaciócompositora Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: d417c39c-ae9f-4698-b2d2-c25e24cc4f42 IMSLP: Category:Beckett,_Mary_Anne_à Modifica el valor a Wikidata

Mary Anne à Beckett (29 d'abril 1815 – 11 de desembre 1863)[n 1] va ser una compositora anglesa, coneguda sobretot per les seves òperes. Era la dona de l'escriptor Gilbert à Beckett, que va escriure els libretti per dues de les seves òperes. Dos dels seus fills van ser Gilbert Arthur à Beckett i Arthur William à Beckett. També va tenir relacions amb el teatre, ja que el seu germà, Augustus Glossop Harris, va ser actor i empresari, i el seu fill gran, sir Augustus Harris, també va ser empresari.

Biografia

[modifica]

Mary Anne à Beckett va néixer a Londres, filla de Joseph Glossop i Elizabeth, née Feron. Entre els seus fills hi va haver l'actor i productor Augustus Glossop Harris, de qui el seu fill gran va ser l'empresari sir Augustus Harris.[2] Glossop va ser diverses vegades l'arrendatari del Teatre Reial de Coburg (actualment Old Vic), i mànager de La Scala de Milà i del Teatro San Carlo de Nàpols.[2] La seva dona, filla d'un emigré de la Revolució francesa,[3] va ser cantant professional amb el nom de "Madame Feron".[4]

El gener de 1835, Mary Anne es va casar amb Gilbert à Beckett, un popular escriptor.[3] Van tenir dues filles i quatre fills, incloent-hi Gilbert Arthur à Beckett i Arthur William à Beckett.[5]

Mary Anne à Beckett va compondre cançons, peces per a piano, música incidental i tres òperes: Agnes Sorel (1835), Little Red Riding Hood (1842) i The Young Pretender (1846). La més famosa va ser la primera, descrita com a "òpera bufa", basada en la vida d'Agnès Sorel, l'amant de Carles VII de França. La peça, amb text del seu marit Gilbert à Beckett, va ser la primera producció del St James's Theatre de John Braham a Londres el 1835. El revisor anònim de The Times va desprestigiar el llibret titllant-lo de "fred, avorrit i incòmode", però va elogiar-ne la música com "no menyspreable en gust i habilitat".[6] El compositor va declinar el suggeriment que ella dirigís els concerts per si mateixa, negant-se a fer aparicions públiques,[7] però la seva germana va fer el seu debut, molt exitosament, en aquesta producció.[6] Little Red Riding Hood ('La Caputxeta Vermella'), amb text de Gilbert à Beckett, es va estrenar al Surrey Theatre l'agost de 1842.[8] Un revisor de The Musical World va elogiar la música, i va comentar que encara que no era gaire original, estava "hàbilment elaborat, i […] és preferible a algunes obres més elevades que, en el seu intent de ser originals, són molt menys agradables en el seu material".[9]

La música de l'última de les seves tres òperes, The Young Pretender, va ser, com la seva predecessora de 1835, millor rebuda que el llibret (que era de Mark Lemon). The Times va elogiar "algunes peces vocals boniques en estil italià lluminós"; el revisor de The Observer va considerar la peça "no original en les seves melodies i no científica en la seva construcció", però es va reservar la censura més severa per al llibret de Lemon: "tan trist com es pugui imaginar; una producció que en qualsevol professió serà un drama".[10] El següent any va publicar The Music Book, una col·lecció de vint cançons originals, contradanses, quadrilles i valsos per a ella i els seus contemporanis britànics masculins.[11]

Gilbert à Beckett va morir el 1856, i el juliol de 1857 la seva vídua, Mary Anne, va rebre una pensió de £100 com a reconeixement per la feina feta pel seu marit com a escriptor. Mark Lemon va ser un dels fiduciaris d'aquesta pensió.[12]

Composicions

[modifica]

Òperes i música incidental

[modifica]

Cançons i duets

[modifica]
  • "Vainly to me of love you speak". Duet. Text de Gilbert à Beckett. c 1840
  • "Farewell dear scenes". Balada. 1842
  • "Wherefore maiden art thou straying?". Rondó. 1842
  • "Tis not the sparkling diadem". Balada. 1842
  • "When mem'ry through the mist of tears". 1843
  • "Dear scenes of happier hours". Balada. 1845
  • "My home must be where'er thou art". Text de Mark Lemon. 1846
  • "I dream of thee". Cançó. Text de Barry Cornwall. 1847
  • "Love me if I live". Cançó. Text de Barry Cornwall. 1847
  • "My home must be where'er thou art". Cançó. Text de Mark Lemon. 1847
  • "Lightly won is lightly held". Duet. Text de Mark Lemon. 1847
  • "A maiden from her lonely bow'r". Balada. Text de Mark Lemon. 1847
  • "One kindly word before we part. Balada. Text de Mark Lemon. 1847
  • "Ne'er think that I'll forget thee". Balada. 1850
  • "It is o'er, that happy dream". Balada. Text de Bertie Vyse. 1851
  • "Do not smile". Balada. Text de J D Douglas. 1851
  • "And must we then in silence meet". Balada. 1851
  • "Dear scenes of happier hours". Balada. Text de Gilbert à Beckett. 1854
  • "Oh! come again sweet summer time". Balada. Text de William à Beckett. 1854
  • "Take back thy gift". Balada. Text de Gilbert à Beckett. 1854
  • "Dear scenes of happier hours". Balada. Text de Gilbert à Beckett. 1854
  • "Dear Italy". Balada. Text de Gilbert à Beckett. 1856
  • "Dear old England". Cançó a la pàtria. Text de Mrs V Roberts. 1859

Peces per a piano

[modifica]
  • "The Casino Waltz". 1847
  • "The Ridotto Waltz". 1847
  • "The Royal Nursery Quadrilles, or Popular Nursery Tunes". 1851
Font: Music und Gender im Internet.[13]

Notes i referències

[modifica]
Notes
  1. Altres fonts fixen la data de naixement al 1817 o 1818, però després d'haver contrastat la informació amb dades oficials de membres de la seva família, el biògraf Dudley Cheke assegura que va néixer el 1815.[1]
Referències
  1. Cheke, p. 46
  2. 2,0 2,1 Knight, Joseph "Harris, Augustus Frederick Glossop (1826–1873)", rev. Nilanjana Banerji, Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004, 21 Abril 2014 requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
  3. 3,0 3,1 à Beckett, p. 54
  4. The London Literary Gazette and Journal of Belles Lettres, Volum 11, 1827, p. 780
  5. Schlicke, Paul. "À Beckett, Gilbert Abbott (1811–1856)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; edició on-line, Maig 2009, 21 Abril 2014 requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
  6. 6,0 6,1 "The St James's Theatre", The Times, 15 Desembre 1835, p. 5
  7. à Beckett, p. 55
  8. à Beckett, pp. 56–57
  9. The Musical World, 11 Agost 1842, p. 254, quoted at "Mary Anne A'Beckett" Arxivat 2014-04-23 a Wayback Machine., Musik und Gender im Internet (en alemany), 21 Abril 2014
  10. "Haymarket Theatre", The Observer, 30 Novembre 1846, p. 4
  11. "The Music Book"[Enllaç no actiu], British Library, 21 Abril 2014
  12. "Mary Ann à Beckett" Arxivat 2017-04-06 a Wayback Machine. Victorian English Opera, 21 Abril 2014
  13. "Mary Anne A'Beckett" Arxivat 2014-04-23 a Wayback Machine., Musik und Gender im Internet (en alemany), 21 April 2014

Fonts

[modifica]