Vés al contingut

Mary Golda Ross

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMary Golda Ross
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 agost 1908 Modifica el valor a Wikidata
Park Hill (Oklahoma) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 abril 2008 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Los Altos (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicCherokees Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Califòrnia a Los Angeles - grau en enginyeria
Universitat de Colorado del Nord - màster
Northeastern State University - llicenciatura Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtica, Enginyer d'aviació Modifica el valor a Wikidata
Família
PareWilliam Wallace "Biscuit" Ross, Jr. Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 32113706 Modifica el valor a Wikidata

Mary Golda Ross (Park Hill, 9 d'agost de 1908 - Los Altos, 29 d'abril de 2008) va ser la primera enginyera nadiua americana.[1] A més, va ser també la primera dona enginyera en la història de la Lockheed Corporation.[1] Va treballar a l'empresa des del 1942 i fins a jubilar-se l'any 1973, on hi va destacar sobretot pel seu treball en disseny aeroespacial.[2] Va ser una dels 40 enginyers fundadors del famós i secret projecte Skunk Works desenvolupat per la Lockheed Corporation.[3] Al llarg de la seva vida, Ross es va dedicar a l'avenç de les dones joves i dels nadius americans en els camps STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques).[2] Deu anys després de la seva mort, l'any 2018, Ross va ser escollida per la Casa de la Moneda dels EUA per a ser representada a la moneda d'un dòlar dels nadius americans en l'edició de l'any 2019, com a celebració dels nadius americans al programa espacial.[4]

Biografia

[modifica]

Mary G. Ross va néixer a la petita ciutat de Park Hill, Oklahoma. Era la segona de cinc germans, fills de William Wallace Ross Jr i Mary Henrietta Moore Ross.[5] Fou la besneta del cap dels Cherokees John Ross, qui va ser influent en la creació d'un nou assentament a Oklahoma després de la deportació dels nadius americans de les seves terres sota les ordres d'Andrew Jackson. Aquest assentament de la nació Cherokee es va completar amb una escola i un govern propis.[6]

Des de petita destacava el seu talent, raó per la qual va ser enviada a viure amb els seus avis a la capital de la nació Cherokee de Tahlequah, Oklahoma; per poder assistir a l'escola de primària i secundària.[7]

Als 16 anys, Ross es va matricular a la Northeastern State Teachers' College a Tahlequah. Es va llicenciar en matemàtiques el 1928, als 20 anys.[8]

El 1938, Ross va rebre el seu màster en matemàtiques al Colorado State Teachers College, ara conegut com a Universitat de Colorado del Nord, a Greeley.[9] Mentre treballava en el seu màster, Ross va assistir a totes les classes d'astronomia que s'hi oferien, ja que sentia una intensa fascinació per l'espai.[10]

L'any 1949, després de la Segona Guerra Mundial, Lockheed va enviar Mary G. Ross a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles per estudiar, on va obtenir una certificació professional en enginyeria.[6] D'aquesta manera, Ross es va convertir en la primera dona nadiua americana a obtenir aquesta certificació.[10][11]

Carrera professional

[modifica]

Ross va començar la seva carrera com a professora de matemàtiques i ciències a les escoles rurals d'Oklahoma durant nou anys, especialment durant la Gran Depressió dels Estats Units.[12]

L'any 1936, Ross va fer l'examen de servei civil per poder treballar com a empleada d'estadística a l'Oficina d'Afers Indis (BIA) a Washington, DC.[5]

El 1937, va ser reassignada com a figura assessora per a les noies a la Santa Fe Indian School, un internat d'indis nadius americans a Santa Fe, Nou Mèxic.[9][13] Mentre treballava a l'internat, també estava treballant per obtenir el seu màster en matemàtiques.[10]

Anys després d'obtenir el seu màster, l'any 1941, Ross es va traslladar a Califòrnia per buscar feina, després que els Estats Units prenguessin part a la Segona Guerra Mundial.[9]

El 1942, Ross va ser contractada per Lockheed com a matemàtica. Als inicis de la seva carrera a Lockheed, el seu paper principal era treballar en el desenvolupament d'avions de caça.[11] Una de les seves tasques durant aquest temps va ser analitzar els efectes de la pressió sobre el Lockheed P-38 Lightning, el qual va ser un dels avions més ràpids dissenyats fins aquell moment. El P-38 va ser el primer avió militar que va arribar a una velocitat superior als 640 km/h en vol pla.[14][15] Al llarg de la seva carrera, Ross va ajudar a resoldre nombrosos problemes de disseny relacionats amb el vol d'alta velocitat i amb els problemes d'aeroelasticitat dels avions militars.[12] Ross va ser capaç de realitzar càlculs complexos per avançar en el camp del disseny aeroespacial utilitzant tan sols un llapis, un regle de càlcul i un ordinador Friden.[6]

Després de la Segona Guerra Mundial, quan els homes van tornar de la guerra, van tornar a les feines que havien tingut anteriorment, desplaçant les dones dels llocs de treball que havien ocupat durant el conflicte. Tanmateix, Lockheed va decidir mantenir Ross al seu equip. Fins i tot, van enviar Ross a UCLA per obtenir una certificació professional en enginyeria, la qual va obtenir l'any 1949.[11]

L'any 1952, Ross va ajudar a fundar el programa de desenvolupament avançat de Lockheed, conegut com a Skunk Works. Va ser una de les quaranta persones treballant en aquest projecte i va ser l'única dona de l'equip.[16] El treball realitzat per Ross i la resta de l'equip en el projecte Skunk Works va ser tractat de forma confidencial i, fins i tot actualment, la majoria dels detalls es troben sota secret.[10] No obstant això, se sap que la feina de Ross en el projecte Skunk Works va implicar "conceptes preliminars de disseny per a viatges espacials interplanetaris, vols tripulats i sense tripulació en l'òrbita terrestre, estudis de satèl·lits en òrbita amb finalitats tant civils com de defensa".[10]

A mesura que l'enfocament del país es desplaçava cap a la Guerra Freda i noves tecnologies d'armes en forma de míssils, Lockheed va reconèixer aquest canvi i va crear el departament de Míssils i Espai.[17] En aquesta branca de l'empresa, Ross va tenir un paper important en la investigació i l'avaluació del rendiment dels míssils balístics i altres noves tecnologies de defensa. Durant aquest temps, també va fer importants descobriments relacionats amb el llançament de naus espacials mitjançant submarins i sistemes de defensa que s'aplicarien posteriorment al projecte Polaris.[16]

Una altra gran contribució de Ross mentre estava a Lockheed va ser per al projecte Agena. El coet Agena va ser una part important de la missió Gemini, la qual fou una exploració espacial tripulada destinada a provar equips i procediments diversos mentre es trobava a l'òrbita de la Terra.[18] L'Agena es va utilitzar com a punt de trobada i d'acoblament per a l'equip Gemini. Aquest projecte va culminar-se l'any 1966, quan es va llançar el coet a l'espai en una missió exitosa.[18] Aquest projecte va ser l'inici de la participació dels Estats Units en l'era espacial.[11] El paper principal de Ross va consistir en el desenvolupament dels criteris específics per al coet gràcies a la seva àmplia investigació en el camp de la hidrodinàmica. Això va ajudar Ross a avançar en l'establiment de conceptes de disseny preliminars per a missions de sobrevol a Venus i Mart.[11]

A finals de la dècada de 1960, Ross va ascendir a la posició d'enginyera superior de sistemes avançats. En conseqüència, va passar a formar part de l'equip que treballava en els míssils Poseidon i Trident.[19][20]

La seva carrera com a enginyera a Lockheed va preparar a Ross per fer les seves contribucions al Vol. 3 del Manual de vol planetari de la NASA, el qual encara avui en dia té rellevància per als viatges espacials.[11][16]

Darrers anys

[modifica]

Després de jubilar-se l'any 1973, Ross va viure a Los Altos, Califòrnia; [21] i va treballar en el reclutament de dones joves i joves nadius americans per a carreres d'enginyeria. Des de la dècada de 1950, havia estat membre fundadora de la Society of Women Engineers. Aquesta societat se centra a ajudar altres dones joves que volen formar-se i desenvolupar una carrera en enginyeria oferint assessorament, beques i una comunitat per a les dones joves.[17]

També va donar suport ampliant els programes educatius de l'American Indians in Science and Engineering Society (AISES) i al Council of Energy Resource Tribes.[13]

Als 96 anys, Ross va participar a la cerimònia d'obertura del Museu Nacional de l'Indi Americà a Washington, DC; lluint el seu "primer vestit tradicional Cherokee" de calicó verd, fet per la seva neboda.[13] En morir l'any 2008, va deixar una dotació de 400.000 dòlars al museu.[8][22] Aquesta donació la va deixar com a llegat per poder continuar finançant el seu suport i celebració als nadius americans.[17]

Premis, reconeixements i contribucions importants

[modifica]
  • Saló de la fama del Silicon Valley Engineering Council, 1992 [23]
  • Autora del Manual de vol planetari de la NASA, Vol. III [24]
  • Dona peninsular de l'any, atorgat per la societat de comunicació de dones Theta Sigma Phi [13]
  • Premis a l'èxit per part de la Societat de Ciència i Enginyeria de l'Indi Americà i del Council of Energy Resource Tribes
  • Premi a la Dona de distinció per part del San Francisco Examiner, 1961 [25]
  • Premi "Woman of Achievement", Califòrnia State Federation of Business and Professional Clubs, 1961 [26]
  • Col·laboradora i membre vitalícia de la Societat de Dones Enginyeres.[23]
  • El 1992, la Secció de la Vall de Santa Clara va establir una beca en el seu nom.[27][28]
  • Google Doodle el 9 d'agost de 2018 [27] [29]
  • Revers del dòlar de Sacagawea de l'any 2019.[30][31]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Hall of Fame: Mary G. Ross». Silicon Valley Engineering Council. Arxivat de l'original el November 29, 2020. [Consulta: 13 agost 2018].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Mary Ross». mathwomen.agnesscott.org. [Consulta: 5 octubre 2023].
  3. ↑ «Mary G. Ross (U.S. National Park Service)» (en anglès). www.nps.gov. [Consulta: 5 octubre 2023].
  4. ↑ «United States Mint Unveils Design for 2019 Native American $1 Coin Reverse», 10-12-2018. Arxivat de l'original el December 16, 2018. [Consulta: 16 desembre 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 Agnew, Brad , 20-03-2016.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Mary Golda Ross and the Skunk Works» (en anglès). The National WWII Museum | New Orleans, 19-11-2021. [Consulta: 15 setembre 2023].
  7. ↑ Zierdt-Warshaw, Linda. American women in technology : an encyclopedia. Santa Barbara, Calif.: ABC-CLIO, 2000. ISBN 978-1576070727. OCLC 48139041. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Briggs, Kara «Cherokee rocket scientist leaves heavenly gift». NMAI Newservice, 24-12-2008.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Celebrating the First Native American Female Engineer». , 26-03-2013.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 «Mary G. Ross (U.S. National Park Service)» (en anglès). www.nps.gov. [Consulta: 5 octubre 2023].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 «Mary Ross». mathwomen.agnesscott.org. [Consulta: 5 octubre 2023].
  12. ↑ 12,0 12,1 Whipple, Erin. «People of Color in STEM: Mary Golda Ross» (en anglès americà). Rocky Mountain Alliance For Minority Participation, 27-04-2021. [Consulta: 5 octubre 2023].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Briggs, Kara. «Mary G. Ross blazed a trail in the sky as a woman engineer in the space race, celebrated museum». The National Museum of the American Indian, 07-10-2009. Arxivat de l'original el December 30, 2012. [Consulta: 27 abril 2013].
  14. ↑ Thornborough, Anthony M. Lockheed Blackbirds. St. Paul, Minnesota: Motorbooks International, 1988, p. 8. ISBN 978-0-7110-1794-8. 
  15. ↑ Bodie, Warren M. The Lockheed P-38 Lightning: The Definitive Story of Lockheed's P-38 Fighter. Hayesville, North Carolina: Widewing Publications, 2001, p. 215. ISBN 0-9629359-5-6. 
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 «Mary Golda Ross: She Reached for the Stars» (en anglès). NMAI Magazine. [Consulta: 25 setembre 2023].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 «Mary Golda Ross: Aerospace Engineer, Educator, and Advocate» (en anglès). airandspace.si.edu, 11-02-2022. [Consulta: 25 setembre 2023].
  18. ↑ 18,0 18,1 «NASA - NSSDCA - Spacecraft - Details». nssdc.gsfc.nasa.gov. [Consulta: 5 octubre 2023].
  19. ↑ Mary Ouimette-Kinney. «Mary G. Ross», 10-07-2016.
  20. ↑ «Obituary for Mary G. Ross». San Jose Mercury News, 06-05-2008.
  21. ↑ «The Cherokee Nation Remembers Mary Golda Ross, the First Woman Engineer for Lockheed». Cherokee Nation, 13-05-2008. Arxivat de l'original el December 21, 2013. [Consulta: 27 abril 2013].
  22. ↑ «Museum: Three elders, a century of inspiration». American Indian News Service, 14-01-2011. Arxivat de l'original el January 16, 2011. [Consulta: 27 abril 2013].
  23. ↑ 23,0 23,1 «Hall of Fame: Mary G. Ross». Silicon Valley Engineering Council. Arxivat de l'original el November 29, 2020. [Consulta: 13 agost 2018].
  24. ↑ Smith, Yvette. «Mary Ross: A Hidden Figure». NASA, 09-08-2018. [Consulta: 25 setembre 2023].
  25. ↑ «Mary G. Ross | Biology Inclusion Committee | Washington University in St. Louis». sites.wustl.edu. [Consulta: 5 octubre 2023].
  26. ↑ «California Business and Professional Women» (en anglès americà). California Federation of Business and Professional Women. [Consulta: 5 octubre 2023].
  27. ↑ 27,0 27,1 «Mary G. Ross' 110th Birthday», 09-08-2018. Arxivat de l'original el August 9, 2018. [Consulta: 9 agost 2018].
  28. ↑ «Mary Ross Scholarship (established 1992)». [Consulta: 13 agost 2018].
  29. ↑ , 09-08-2018.
  30. ↑ «Mary Golda Ross: She Reached for the Stars» (en anglès). NMAI Magazine. [Consulta: 15 març 2019].
  31. ↑ «2019 Native American $1 Coin | U.S. Mint». www.usmint.gov. [Consulta: 15 març 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mary_Golda_Ross&oldid=34644771»