Mary K. Gaillard
(2015) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r abril 1939 (85 anys) New Brunswick (Nova Jersey) |
Formació | Universitat de Colúmbia Universitat de París Sud Universitat Hollins |
Director de tesi | Bernard d'Espagnat |
Activitat | |
Ocupació | física |
Ocupador | Universitat de Califòrnia a Berkeley Centre Nacional de Recerca Científica Laboratoire d'Annecy-le-Vieux de physique des particules (en) Organització Europea per a la Recerca Nuclear |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Pierre Binétruy, Matt Visser (en) , Joshua W. Burton (en) , Andreas Birkedal-Hansen (en) , Hélène Veltman (en) , Vidyut Jain (en) , Damien M. Pierce (en) , Brent D. Nelson (en) , Erich Nielsen Holtmann (en) , Joel Thomas Giedt (en) , Kamran Saririan (en) , I-Hsiu Lee (en) i Jay Wacker (en) |
Premis | |
Mary Katharine Gaillard (New Brunswick, Nova Jersey, 1 d'abril de 1939) és una física teòrica estatunidenca especialista en Física de partícules. És professora a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i investigadora visitant al Laboratori Nacional de Lawrence Berkeley. Va ser la primera dona titulada a Berkeley.[1]
Carrera
[modifica]Gaillard va llicenciar-se en física a la Universitat de Hollins, situada a Virgínia, el 1960 i va obtenir el màster a la Universitat de Colúmbiaora de Física a la UCB des del 1982 fins al 2009, mentre també era membre del personal sènior a LBNL, on va encapçalar el grup teòric de física de partícules durant el període de 1985-87. Va ser inverstigadora al CNRS francès del 1964 al 1981, esdevenint Directora d'Investigació al 1980, sent simultàniament investigadora associada al CERN, Suïssa. Al 1979 va establir un grup teòric de Física de Partícules a LAPP, a França, el qual va dirigir durant el període de 1979-1981.
Ha servit en diversos comitès de la Societat Física americana, ha treballat amb el Departament d'Energia i el Consell de Recerca Nacional dels Estats Units, i ha format part de consells visitants en vàries universitats i laboratoris nacionals. Va ser membre del Nacional Science Board durant el període de 1996-2002.
Dins la seva recerca ha fet projectes remarcables com: la feina pionera en l'avaluació de les correccions de la interacció forta sobre transicions dèbils, incloent la predicció exitosa de la massa del quark d'encant; la feina en l'anàlisi d'estats finals dins les col·lisions electró-positró, incloent la predicció d'esdeveniments Three-jet, i estudis de teories de gauge unificades, incloent la predicció de la massa del quark inferior. També ha dut a terme estudis amb Michael Chanowitz de signatures a col·lisionadors protó-protó que han mostrat, de manera molt general, que la física nova s'ha d'estudiar a energies suficientment altes.
Recentment, la seva feina ha estat enfocada en teories de supergravetat eficaces basades en la teoria de supercordes i les implicacions d'aquestes sobre fenòmens que poden ser detectats tant en experiments d'acceleradors com en observacions cosmològiques.
Contribucions importants
[modifica]- Predicció de la massa del quark d'encant previ a la seva descoberta (amb B. W. Lee).
- Predicció d'esdeveniments de 3 jets (amb J. Ellis i G.G. Ross).
- Predicció de la massa del b-quark (amb M.S. Chanowitz I J. Ellis).
Premis i honors
[modifica]- Prix Thibaud, Acadèmia de Ciències, Humanitats i Arts de Lyon (1977)
- Membre de l'Acadèmia americana d'Arts i Ciències (1989)[2]
- Premi Commemoratiu E.O. Lawrence (1988)
- Membre d'Acadèmia Nacional de Ciències (1991)[3]
- Premi J. J. Sakurai per Física Teòrica de Partícules (1993)
- Membre de la Societat Filosòfica americana (2000)[4]
- Membre de la Societat Física americana
Referències
[modifica]- ↑ V Gibson (2015) She did it all. Nature 524(7564), 160.
- ↑ «Book of Members, 1780–2010: Chapter B». American Academy of Arts and Sciences. [Consulta: 12 juny 2011].
- ↑ «Gaillard, Mary K.». National Academy of Sciences. [Consulta: 12 juny 2011].
- ↑ «Public Profile: Dr. Mary K. Gaillard». American Philosophical Society. Arxivat de l'original el 19 març 2012. [Consulta: 12 juny 2011].