Mas Boscà (Badalona)
Mas Boscà | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Masia | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Altitud | 114 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Badalona (Barcelonès) | |||
Localització | Pomar de Dalt | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 20572 | |||
El Mas Boscà, fins al segle xv anomenat Mas Montcerdà,[1] és una masia del barri de Pomar de Dalt de Badalona, catalogada com a bé cultural d'interès local.[2]
Història
[modifica]El poblament en aquest indret és un dels més antics del terme, doncs la masia es va establir sobre una vil·la romana, localitzada a les vinyes de la finca,[3] que remunta fins a l'època tardoromana[4] o amb origen en un poblament franc. A la zona, antigament anomenada Monasteriolo`(Monistrol), s'hi ha localitzat una necròpolis del segle x, i als voltants també s'ha trobat diverses restes ceràmiques ibèriques i romanes.[3]
La masia com a tal està documentada des del segle xi,[4] i el 1317 consta com a propietat de Guillem de Montserdà, i pel casament de la pubilla Constança amb Bernat Boscà el 1440, família de qui va prendre el nom.[5][4]
El 1860, era propietat de Josepa Boscà i Dorda, vídua del cerer Jacint Galí i filla del corredor reial de canvis Josep Boscà i Serra i de Maria Dorda,[1][5] i constava com a caserío en el nomenclàtor municipal, amb un conjunt de quatre edificis.[3] Posteriorment, passà a mans de la seva primogènita Concepció Galí i Boscà, casada amb Francesc Malet i Font.[5]
El 1980, quan es realitzà l'inventari de patrimoni local, era de la família Malet de Travy, que encara hi feia explotació agrícola i amb un consum familiar del vi.[1]
Descripció
[modifica]Està situada en un terreny marcat per diferents terrasses, amb accessos per la riera de Pomar i pel camí a can Miravitges,[1] a més de la carretera de can Ruti, a l'altra banda de la qual hi ha, precisament, el turó d'en Boscà, jaciment arqueològic on hi ha un poblat ibèric.[3]
La construcció actual data del segle xvi.[4] És una masia de planta baixa, pis i golfes, de tipus basilical, amb alguns elements afegits.[2] L'escala sobresurt a l'exterior en forma de torre quadrada, que està adossada al cos de la masia. A la façana principal hi destaquen les finestres gòtiques[2] i un porxo amb terrassa davant de l'entrada,[4][2] Té annexa una capella de planta circular, construïda l'any 1850, dedicada a Sant Isidre.[1] El seu mobiliari barroc es va cremar el 1936, amb l'esclat de la revolució durant la Guerra Civil espanyola.[1]
Al subsòl hi ha restes d'un assentament romà.[2] A més, la masia també conserva interessants elements dedicats a l'elaboració del vi,[2] i un important arxiu particular.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Mas Boscà». Inventari de Patrimoni Cultural de Badalona. Ajuntament de Badalona, 1980. Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2017. [Consulta: 25 octubre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Mas Boscà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Mas Boscà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc de la Serralada de Marina. Diputació de Barcelona, 2001.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Mas Boscà». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Cuyàs Tolosa, Josep Maria «Apuntes históricos badaloneses. “Pomar” una barriada badalonesa de contrastes». El Noticiero Universal, 12-08-1970, pàg. 15.
Bibliografia
[modifica]- Estruch Traité, Miquel. Els Boscà de Badalona. De pagesos a burgesos, 07-10-2018.
Enllaços externs
[modifica]- «Mas Boscà». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.