Mas Peracaula
Mas Peracaula | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Masia | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | Sant Joan les Fonts (Garrotxa) | ||||||
Localització | Camí de Castanyer | ||||||
| |||||||
IPA | |||||||
Identificador | IPAC: 38988 | ||||||
|
El Mas Peracaula és una masia a l'oest del nucli de Sant Joan les Fonts (la Garrotxa). El Mas Peracaula va ser un dels més importants del pla de Sant Joan durant les darreres centúries, i va disposar de dos molins propis, avui desapareguts. És de planta rectangular amb alguns afegits i teulat a dues aigües amb les vessants vers les façanes laterals. Disposa de baixos, pis i golfes. Va ser bastit amb pedra menuda, llevat dels carreus que emmarquen les obertures i els que fan els cantoners. Cal destacar la galeria de la façana de llevant, sostinguda per pilars de base rectangular. La configuració actual del mas és resultat de moltes modificacions i ampliacions; les obertures estan repartides asimètricament per les façanes.[1]
Història
[modifica]En els documents del segle xiii apareix esmentat com Petra Calida. Aquest mas va tributar al priorat de Sant Joan, als senyors de Bianya, al monestir de Sant Benet de Bages, a la família Bosols-Juvinyà, a la família Noguers de Santa Margarida de Bianya i als senyors de la borda d'Artigas de la parròquia de Santa Margarida. El primer hereu que apareix esmentat en els documents és Pere (1269-1312); li segueix Bernat (1312-1349), Guillem (1374-1382), Joan (1418-1425), Antoni (1453), Margarida (1479-1508), Antoni (1508), Catarina (1556), Rafael (1557-1576), Pere (1576-1606), Pere (1606-1636),Joan Pere (1636-1690), Isidre (1690-1741), Pere (1741-1755), Maria (1755-1792), Pere (1792-1815), Josep (1815-1827), Ignasi (1827-1865), Joan (1865-1916), Francesc.[1]
Francesc i els seus descendents són els propietaris actuals del mas. El nom de Peracaula va ésser escurçat a les darreries del segle xvii, en temps d'Isidre Peracaula que és el primer en anomenar-se simplement Caula. Amb tot, el mas ha conservat sempre el nom de Peracaula.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Mas de Peracaula». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 octubre 2016].