Mas Sant Cristòfol
Cal Magre | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Masia | ||||||
Construcció | Medieval, s. XVII-XVIII | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | Cabanelles (Alt Empordà) | ||||||
Localització | Veïnat de l'Estela (Cabanelles, Alt Empordà) | ||||||
| |||||||
IPA | |||||||
Identificador | IPAC: 38812 | ||||||
|
Cal Magre és un mas al petit nucli de l'Estela, a pocs metres de distància de l'església de Santa Maria, al nord-oest del municipi de Cabanelles (l'Alt Empordà) al qual pertany. Es tracta d'un conjunt format per les restes de la capella de sant Cristòfol i, adossada a aquesta per la banda de migdia, la masia actualment reformada de cal Magre.[1]
Església
[modifica]L'església de Sant Cristòfol és documentada l'any 1095 com a donació al priorat de Lladó pel prevere Ramon Amalrich. Les butlles del papa Calixt II dels anys 1120 i 1123 confirmen aquesta possessió sobre l'església de Sancti Christophori de Stella.[1]
De l'antiga església de Sant Cristòfol, actualment molt degradada, es conserven diversos trams d'estructures que permeten saber que es tractava d'un temple de planta rectangular. Actualment no hi ha coberta i la majoria de paraments estan completament enrunats. La façana de llevant, on el parament conserva més alçada, presenta quatre obertures alineades, dues finestres i una porta rectangulars força malmeses i una porta d'arc rebaixat que dona accés a l'interior del temple. Aquest espai, ple de runa i vegetació, conserva una petita volta d'arc de mig punt bastida en pedra desbastada que protegeix una porta rectangular emmarcada en pedra, que probablement donava pas a la nau, des d'una estança de mides més petites. La construcció és bastida en pedra sense treballar i fragments de maons, disposats irregularment.[1]
Masia
[modifica]Al costat de l'església de Sant Cristòfol es troba el mas Cal Magre, també conegut com a mas de Sant Cristòfol. Es tracta d'un casal del segle XVII-XVIII encara que segons el Pla Especial d'identificació i regulació de masies i cases rurals de l'Ajuntament de Cabanelles daten l'edifici l'any 1780.[1]
Adossat al mur de migdia del temple hi ha la masia d'època moderna. Es tracta d'un edifici de planta més o menys rectangular format per dos cossos adossats, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta la porta d'accés al pis mitjançant unes escales de pedra exteriors. És d'obertura rectangular, amb els brancals bastits en carreus ben desbastats i la llinda plana. A la planta baixa hi ha dues obertures de mig punt bastides amb lloses de pedra, una amb accés a l'interior i l'altra tapiada. La façana de migdia presenta totes les obertures bastides en maons, majoritàriament rectangulars. Destaquen les de l'extrem de ponent, corresponents a un cos estructural adossat. A la planta baixa hi ha un gran portal d'arc rebaixat i al pis una finestra de mig punt. La façana de ponent també presenta obertures rectangulars bastides en maons.[1] La construcció és bastida en pedra desbastada de mida mitjana, disposada en filades regulars, amb diverses refeccions fetes en maons.[1]