Masih Alinejad
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 setembre 1976  (48 anys)Qomi Kola (Iran) (en)  | ||
| Residència | Brooklyn | ||
| Formació | Universitat Oxford Brookes | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, bloguera, escriptora | ||
| Activitat | 2001 - | ||
| Ocupador | U.S. Agency for Global Media (en) (2013–) | ||
     
| |||
.jpg)
Masih Alinejad (persa: مسیح علینژاد), nascuda Masoumeh Alinejad-Ghomi (persa: معصومه علینژاد قمی) (Qomi Kola, Iran, 11 de setembre de 1976), és una periodista, escriptora i activista pels drets de les dones [1] iraniano-estatunidenca.[2][3] És presentadora i productora a la cadena estatunidenca en llengua persa VOA Persian Service, corresponsal de Radio Farda, col·laboradora del canal internacional de televisió en llengua persa Manoto i editora i col·laboradora d'IranWire.[4]
Alinejad ha estat sempre molt crítica sobre l'estatus dels drets humans a l'Iran, especialment els drets de les dones a l'Iran.[5] Va criticar el president Mahmoud Ahmadinejad, que en la seva campanya electoral havia dit que els polítics iranians en compte de centrar-se el cabell de les dones, haurien d'ocupar-se de combatre la pobresa, crear llocs de treball i fer justícia, però un cop elegit va establir un codi de conducta que, entre altres coses, prohibia a les joves mostrar massa cabell o un excés de maquillatge.[5] A causa de les acusacions contra ella, va haver de marxar del seu país i ara viu exiliada a la ciutat de Nova York.[6] Ha guanyat diversos premis, entre els quals el premi dels drets de les dones de la Cimera de Ginebra per als Drets Humans i la Democràcia del 2015, el premi Omid de periodisme de la Fundació Mehdi Semsar i un premi a l'excel·lència en mitjans de l'Associació Internacional de Televisió i Radiodifusió (AIB, de l'anglès Association for International Broadcasting).[7]
L'any 2018 va publicar un llibre anomenat The Wind in My Hair, que tracta de les seves experiències de créixer a l'Iran, on escriu que les noies «són educades per mantenir el cap baix, per passar tan desapercebudes com sigui possible i per ser submises».[8][9] El 2019, Alinejad va demandar el govern iranià davant un tribunal federal dels Estats Units per assetjament contra ella i la seva família.[10] El 2021, els fiscals nord-americans van acusar quatre funcionaris d'intel·ligència iranians de conspirar per segrestar una persona crítica amb el govern iranià; tot i que no es va fer públic el nom de la persona que volien segrestar, Alinejad està convençuda que era ella.[6][11]
Alinejad s'oposa fermament a l'obligatorietat del vel islàmic.[12] Des de 2014 demana a les dones iranianes que li enviïn fotos o vídeos d'elles en l'acció de treure's el vel perquè ella ho publiqui en els seus comptes d'Instragram, Twitter i Faceook. Tot i el bloqueig d'aquestes xarxes pel govern iranià, en el país moltes persones hi accedeixen a través de connexions que eludeixen el bloqueig.[13] El setembre de 2022, quan la jove iraniana Masha Amini va morir —a causa d'un infart, segons la policia, tot i que era una persona en perfecte estat de salut—[13] després d'haver estat detinguda per no dur el vel ben posat, Alinejad va començar una campanya a través del seu compte de Twitter per demanar solidaritat amb les dones de l'Iran.[14] En el seu compte de Twitter va escriure:[15]
| « | Les dones de Saghez es van treure els seus vels com a protesta per la mort de la jove de 22 anys Masha Amini, a mans de la policia de la moral mentre cridaven «mort al dictador!» A l’Iran, treure’s el hijab és un delicte punible. Fem una crida a homes i dones de tot el món perquè mostrin solidaritat. | » |
| — Masih Alinejad | ||
En unes declaracions a la revista The New Yorker, Alinejad va afirmar: «El règim iranià serà enderrocat per les dones. Això és el que jo penso.»[13]
Referències
[modifica]- ↑ (en anglès) , 15-07-2021.
- ↑ «Iran: Family of women's rights activist arrested in despicable attempt to intimidate her into silence», 25-09-2019.
- ↑ «VOA Persian Awarded Journalism Contract to Controversial Former Trump Campaign Operative», 07-01-2020. [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «USAGM» (en anglès americà). USAGM. [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ 5,0 5,1 Morris, Cheryl. «Masih Alinejad» (en anglès). New Internationalist, 01-11-2007. [Consulta: 19 setembre 2022].
- ↑ 6,0 6,1 «The Journalist Iran Allegedly Sought To Kidnap Says She Would Have Been Killed» (en anglès). NPR.org.
- ↑ «Radio Farda and Radio Free Afghanistan Honored By AIB». Radio Free Europe/Radio Liberty, 07-11-2013. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2013. [Consulta: 30 maig 2018].
- ↑ «The wind in my hair: one Iranian woman's courageous struggle against being forced to wear the hijab». The Guardian, 02-06-2018.
- ↑ Smith, Jordan Michael. «How Voice of America Persian Became a Trump Administration PR Machine» (en anglès americà). The Intercept, 13-08-2019. [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Anti-headscarf law activist sues Iran in US over harassment». AP News, 21-04-2021.
- ↑ Inskeep, Steve. «The Journalist Iran Allegedly Sought To Kidnap Says She Would Have Been Killed» (en anglès). NPR, 15-07-2021.
- ↑ Nobre, Andreia. «Hundreds of Women Speaking Out against Compulsory Hijab Despite Threats» (en anglès). 4w.pub, 13-01-2022. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Nast, Condé. «The Exiled Dissident Fuelling the Hijab Protests in Iran» (en anglès). The New Yorker, 24-09-2022. [Consulta: 26 setembre 2022].
- ↑ «Decenas de mujeres se quitan el velo en señal de protesta por la muerte de la joven detenida» (en castellà). RTVE.es, 18-09-2022. [Consulta: 19 setembre 2022].
- ↑ «https://twitter.com/alinejadmasih/status/1571134616974790656». [Consulta: 19 setembre 2022].