Massís del Carlit
| ||||
| Tipus | serralada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pirineus Orientals (França) | |||
| ||||
| Serralada | Pirineus | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.921 m | |||
| Punt més alt | Carlit (2.921 m ) | |||
| Material | roca metamòrfica | |||
El massís del Carlit és un massís muntanyenc pertanyent al Pirineu axial oriental amb el cim al pic Carlit (2921 m), situat entre l'Alta Cerdanya i el Capcir al sud i el Sabartès i el Donasà (País de Foix) al nord. Els altres pics importants[1] hi són el Puig Peric (2810 m) i els puigs del Coll Roig (Puig Occidental del Coll Roig i Puig Oriental del Coll Roig) (2804 m).
Separa la riba del Querol de la d'Angostrina, com també l'estany de Lanós del llac de la Bollosa. A més d'aquestes dues masses d'aigua, destaca una sèrie d'estanys petits anomenat el circ del Carlit. A més a més, el massís divideix el sistema d'aigües de la conca del riu Aude, que es dirigeix al nord, passant per Carcassona, i després cap a la Mediterrànea, desembocant prop de Narbona i donant nom al departament homònim; i la del Tet, que es dirigeix a l'est, també a la Mediterrània. Al massís hi ha altiplans on es peix el bestiar, sobre els quals es regeix un sistema de drets tradicionals[1] per part dels pobles locals com ara la vila de Llívia.
La primera persona que és documentat[1] que va pujar al Carlit fou el comte Henry Russell el 1865.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Massís del Carlit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «4 - Els Angles, 5 - Angostrina i Vilanova de les Escaldes i 70 - Formiguera». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Angostrina i Vilanova de les Escaldes, els Angles i Formiguera». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.