Massacre de Biak
| ||||
| Tipus | massacre  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | conflicte a Papua Occidental | |||
| Interval de temps | 2 - 6 juliol 1998 | |||
| Localització | Biak (Indonèsia) | |||
| Estat | Indonèsia | |||
| Participant | ||||
| Morts | 40 150 | |||
| Perpetrador | Exèrcit Indonesi Policia Nacional d'Indonèsia | |||
La massacre de Biak (indonesi: Pembantaian Biak) va consistir en l'assassinat de manifestants independentistes de Papua Occidental a l'illa de Biak el 1998.
Fets
[modifica]El matí del 2 de juliol del 1998, uns civils desarmats, d'entre els quals el candidat al Premi Nobel de la Pau i pres polític Filep Karma, van aixecar en una torre d'aigua de Biak la bandera de l'estel de l'alba, que tota sola simbolitza l'independentisme a Papua Occidental,[1] i van rebre dotzenes d'assistents apel·lats per la demostració.[2] La tarda d'aquell mateix dia, la policia i l'exèrcit d'Indonèsia van disparar gas lacrimogen als que s'havien reunit allà per a provar de dispersar la multitud, però no hi van reeixir. Així doncs, es va produir un enfrontament que va durar diversos dies, fins al matí del 6 de juliol, quan les forces de seguretat indonèsies van envoltar i disparar la gentada.[1]
Segons Elsham Papua, una organització local de defensa dels drets humans, van ser assassinades 8 persones i es van trobar 32 cossos més a la zona en els dies següents.[3] En canvi, el Moviment Papua Lliure va afirmar que unes 150 persones van ser mortes aquell dia.[4] A més, segons els testimonis, també hi va haver nombroses detencions dels implicats en la protesta.[2]
Fins ara, ningú ha estat acusat dels assassinats i la massacre no ha estat reconeguda oficialment. No hi ha hagut cap mena d'investigació governamental ni internacional entorn d'aquests fets.[5]
Reacció
[modifica]El 2013, pel 15è aniversari de la massacre, es va celebrar a la Universitat de Sydney el Tribunal Ciutadà de la Massacre de Biak amb els juristes Keith Suter i John Dowd com a advocats i l'assistent Nicholas Cowdery. En la declaració final, Cowdery va afirmar: «Els fets del matí del 6 de juliol no van ser en cap cas violència espontània, sinó que van arribar després de dies de reflexió exhaustiva per part de les autoritats sobre el que passava i com es podria abordar.»[2]
El 2023, els Verds Australians van aprofitar la visita del president indonesi Joko Widodo a Austràlia per a posar l'atenció mediàtica en la massacre de Biak. En concret, el senador Jordan Steele-John va asseverar: «El govern i els responsables de l'ADF han de assenyalats per amagar la veritat sobre la massacre de Biak».[6]
El 2024, per l'aniversari de la massacre, els partidaris de la independència de Papua Occidental van onejar la bandera de l'estel de l'alba al consolat d'Indonèsia a Sydney.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Bevege, Alison «Biak Massacre Citizen's Tribunal at Sydney University finds security forces intentionally killed, raped children». , 16-12-2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cordell, Marni «West Papuans tortured, killed and dumped at sea, citizens' tribunal hears» (en anglès). The Guardian, 13-12-2013. ISSN: 0261-3077 [Consulta: 5 agost 2024].
- ↑ Briantika, Adi. «Biak Berdarah 6 Juli 1998: Jalan Damai Berbuntut Kematian» (en indonesi). tirto.id, 07-07-2020. [Consulta: 5 agost 2024].
- ↑ «Remembering the Biak Massacre». freewestpapua.org. [Consulta: 8 gener 2023].
- ↑ Knaus, Christopher «‘Killed like animals’: documents reveal how Australia turned a blind eye to a West Papuan massacre» (en anglès). The Guardian, 18-09-2021.
- ↑ «Labor must come clean about the Biak Massacre 25 years on during President Widodo’s visit» (en anglès). Australian Greens, 05-07-2023. [Consulta: 13 juliol 2024].
- ↑ Bevege, Alison. «Biak Massacre day: 26 years and no justice for West Papua». Letters from Australia, 06-07-2024. [Consulta: 13 juliol 2024].
Enllaços externs
[modifica]- «Indonesia: Human Rights and Pro-Independence Actions in Irian Jaya- Introduction». www.hrw.org. Human Rights Watch. [Consulta: 5 gener 2023].
- «‘Killed like animals’: documents reveal how Australia turned a blind eye to a West Papuan massacre». The Guardian, 19-09-2021.
Bibliografia complementària
[modifica]- Parker, James. I Survived the Biak Massacre (en anglès). Xulon Press, 14 desembre 2017. ISBN 9781545618059.