Massacre de Stazzema
| ||||
Tipus | assassinat massiu crim de guerra | |||
---|---|---|---|---|
Part de | German war crimes in Italy during World War II (en) | |||
Data | 12 agost 1944 | |||
Període | Segona Guerra Mundial | |||
Localització | Sant'Anna di Stazzema (Itàlia) (en) , Stazzema (Itàlia) | |||
Estat | Regne d'Itàlia | |||
Morts | 560 | |||
Perpetrador | 16a Divisió Panzergrenadier Reichsführer-SS | |||
La massacre de Santa Anna de Stazzema va ser un crim de guerra perpetrat durant la Segona Guerra Mundial per soldats alemanys el 12 d'agost de 1944 a la petita localitat italiana de Stazzema, als Alps Apuans.
Durant la seva retirada d'Itàlia, el Batalló 35 del 16º SS Panzergrenadier Division Reichsführer-SS , dirigit pel Hauptsturmführer Anton Galler, va fer reunir a la plaça del poble a més de 500 habitants, majoritàriament dones i nens. Posteriorment van ser afusellats i els seus cossos cremants com a represàlia dels combats dels partisans de la Resistència italiana.
Judici del 2004
[modifica]Fins a l'any 2004 no hi va haver judici als perpetradors de la massacre. Al juliol d'aquest any a La Spezia es va realitzar un judici militar contra els 10 oficials implicats, aleshores residents a Alemanya. El 22 de juny del 2005 la cort militar italiana els va trobar culpables d'"assassinat amb extrema crueltat" i sentenciats in absentia a cadena perpètua.
Els responsables condemnats van ser:
- Werner Bruss, 1920 ( Unterscharführer|SS )
- Alfred Concina, 1919 ( SS-Unterscharführer )
- Ludwig Goering, 1923
- Karl Gropler, 1923 ( SS-Unterscharführer )
- Georg Rauch, 1921 ( SS-Untersturmführer )
- Horst Richter, 1921 ( SS-Unterscharführer )
- Alfred Schöneberg, 1921 ( SS-Unterscharführer )
- Heinrich Schendel, 1922 ( SS-Unterscharführer )
- Gerhard Sommer, 1921 ( SS-Untersturmführer )
- Ludwig Heinrich Sonntag, 1924 ( SS-Unterscharführer )
Vegeu també
[modifica]- Miracle at St Anna de Spike Lee, pel·lícula del 2008 inspirada en la massacre.
- Massacre de Marzabotto,
- Civitella in Val di Chiana, on el 29 de juny de 1944, 203 civils van ser assassinats en represàlia a dos soldats alemanys morts pels partisans.[1]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- National Archives and Records Administration, Record Group 153, War Crimes Branch, Cases filed 1944-1949, Location: 270/1/25/3-4, Entry 143, Box 527, Case 16-62 (Santa Anna).
- National Archives and Records Administration, RG 238, Office of the Chief of Counsel for War Crimes, Location: 190/10/34/25, Entry 2, Box 10, Case 16-62 (Santa Anna).
- Claudia Buratti/Giovanni Cipollini, Vite bruciate. La strage vaig Sant'Anna di Stazzema 1944-2005, Roma, 2006.
- Carlo Gentile, Politische Soldaten. Die 16. SS-Panzer-Grenadier-Division "Reichsführer-SS" in Italien 1944, in: "Quellen und Forschungen aus italienischen s'arxivin und Bibliotheken", 81, 2001, pp. 529–561.
- Carlo Gentile, Sant'Anna di Stazzema, in: Gerd R. Ueberschär (ed.), Orte des Grauens. Verbrechen im Zweiten Weltkrieg, Darmstadt, 2003, pàg. 231-236.
- Carlo Gentile, Li SS vaig Sant'Anna di Stazzema: azioni, motivazioni i Profilo di una Unità nazista, in: Marc Palla (ed.), Treball storia i memòria. 12 agost 1944: la strage vaig Sant'Anna di Stazzema, Rome, 2003, pàg. 86-117.
Enllaços externs
[modifica]- Lloc sobre la massacre Arxivat 2022-03-30 a Wayback Machine.
- «Tiny Town Lost in Tides of History - New York Times».
- " Die NS-Mörder sind noch unter uns. SS-Kriegsverbrecher Gerhard Sommer lebt bis Heute unbehelligt in Hamburg. " Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- Rechtspolitische Initiative zum Fall Gerhard Sommer aus dem Forschungsansatz" Systemkritik: Deutsche Justizverbrechen "
- Das Massaker von Sant'Anna di Stazzema am 12. August 1944 - Materialiensammlung 1 für eine bundesweite Kampagne zur Anklageerhebung in Deutschland Arxivat 2018-10-30 a Wayback Machine.