Vés al contingut

Massimo Recalcati

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMassimo Recalcati
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópsicoanalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Urbino
Universitat de Pavia
Universitat de Pàdua
Universitat de Milà Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmassimorecalcati.it Modifica el valor a Wikidata

Massimo Recalcati (Itàlia, 28 de novembre de 1959) és un filòsof i pscicoanalista italià.

Biografia

[modifica]

Diplomat en filosofia, va ser alumne de Franco Fergnani a la Universitat de Milà, on es va especialitzar en psicologia social a l'Escola de Psicologia, sota la direcció de Marcello Cesa-Bianchi. Posteriorment va començar a donar classes ja com a professor a la Universitat de Pàdua, d'Urbino, de Bèrgam i de Lausana, interessant-se progressivament per les psicopatologies alimentàries. Va començar a dirigir un centre de recerca sobre aquesta temàtica. Des de 2006, supervisa el departament de neuropsiquiatria de l'Hospital de Santa Úrsula de Bolonya. Ha publicat una trentena de llibres, traduïts a una dotzena d'idiomes. El seu treball es concentra en l'ensenyament de Jacques Lacan i el tractament de trastorns de l'alimentació. També fa recerca sobre el complex de Telèmac entre pares i fills.

Publicacions

[modifica]
  • L'universale e il singolare. Lacan e l'al di là del principio del piacere, Milano, Marcos y Marcos, 1995.
  • L'ultima cena: anoressia e bulimia, Milano, Bruno Mondadori, 1997.
  • Jacques Lacan. Un insegnamento sul sapere dell'inconscio (con Antonio Di Ciaccia), Milano, Bruno Mondadori, 2000.
  • Clinica del vuoto: anoressie, dipendenze, psicosi, Milano, FrancoAngeli, 2002.
  • Sull'odio, Milano, Bruno Mondadori, 2004.
  • L'omogeneo e il suo rovescio: per una clinica psicoanalitica del piccolo gruppo monosintomatico, Milano, FrancoAngeli, 2005.
  • Elogio dell'inconscio: dodici argomenti in difesa della psicoanalisi, Milano, Bruno Mondadori, 2007.
  • Il miracolo della forma. Per un'estetica psicoanalitica, Milano, Bruno Mondadori, 2007.
  • Melanconia e creazione in Vincent Van Gogh, Torino, Bollati Boringhieri, 2009.
  • L'uomo senza inconscio. Figure della nuova clinica psicoanalitica, Milano, Raffaello Cortina, 2010.
  • Cosa resta del padre? La paternità nell'epoca ipermoderna, Milano, Raffaello Cortina, 2011.
  • Ritratti del desiderio, Milano, Raffaello Cortina, 2012.
  • Jacques Lacan. Desiderio, godimento e soggettivazione, Milano, Raffaello Cortina, 2012.
  • Il complesso di Telemaco. Genitori e figli dopo il tramonto del padre[1]
  • Patria senza padri, con Christian Raimo, Roma, Minimum fax, 2013.
  • Non è più come prima. Elogio del perdono nella vita amorosa, Milano, Raffaello Cortina, 2014.
  • L'ora di lezione. Per un'erotica dell'insegnamento, Torino, Einaudi, 2014. ISBN 978-88-06-21489-0.
  • Le mani della madre. Desiderio, fantasmi ed eredità del moderno[2]
  • Jacques Lacan. La clinica psicoanalitica: struttura e soggetto[3]
  • Un cammino nella psicoanalisi. Dalla clinica del vuoto al padre della testimonianza (inediti e scritti rari 2003-2013), Mimesis, 2016, ISBN 978-88-575-3369-8
  • Il Mistero delle cose. Nove ritratti di artisti, Feltrinelli, 2016, ISBN 978-88-07-4920-68

Referències

[modifica]
  1. «Catalogo» (en italià). [Consulta: 19 gener 2017].[Enllaç no actiu]
  2. «Catalogo» (en italià). [Consulta: 19 gener 2017].[Enllaç no actiu]
  3. Raffaello Cortina Editore (en italià).