Masuyita
Aparença
Masuyita | |
---|---|
Cristalls de masuyita esfèrics de color vermell juntament amb d'altres minerals | |
Fórmula química | Pb(UO₂)₃O₃(OH)₂·3H₂O |
Epònim | Gustave Masuy (en) |
Nom IUPAC | dihidròxid triòxid de tris(dioxidourani) i plom—aigua (1/3) |
Localitat tipus | Shinkolobwe mine (en) |
Classificació | |
Categoria | hidròxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.GB.35 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.GB.35 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.11 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic, pseudohexagonal |
Color | taronja vermellós, taronja, taronja marronós |
Exfoliació | perfecte a {001}; bona a {010} |
Lluïssor | adamantina a resinosa, sedosa en superfícies d'exfoliació |
Diafanitat | transparent |
Densitat | 5,08 g/cm³ |
Mineral radioactiu | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Msy |
La masuyita[1] és un mineral de plom, urani, oxigen i hidrogen, químicament és un òxid i hidròxid de plom(II) i de dioxidourani trihidratat, de fórmula Pb(UO₂)₃O3(OH)₂·3H₂O, de color taronja amb diferents tonalitats, una densitat de 5,08 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La presència d'urani fa que sigui un mineral radioactiu. El seu nom fa honor a Gustave Masuy (1905-1945), un geòleg belga que estudià els minerals a la regió de Katanga, Congo belga.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Masuyite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].