Matamon
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | Carlet (la Ribera Alta) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 506,4 m | |||
El Matamon[1] és una muntanya de la Ribera Alta del País Valencià, situada al límit occidental del municipi de Carlet,[2] a l'oest de la serra del Caballó, a nord-est del riu Xúquer i del Pantà de Tous, i al sud del riu Sec i Catadau,[3] municipi del qual forma part,[4] amb Carlet i Tous.
A les Llomes del Matamon, situades al sud de l'Alt del Trencall (506,4 m) (també anomenat Quencal o Quencall),[5] cota més elevada del mapa topogràfic, les forces de compressió tectònica han generat deformacions dels materials geològics, donant com a resultat un paisatge majestuós, gairebé sense vegetació. Després del Quencall, el Pla de Matamon aplega als 457,8 metres d'altitud.
El barranc de la Font, els barranquets Espessos i el barranquet de l'Herba aporten aigua a la conca hidrogràfica del Xúquer.[6]
Destaquen dues coves: la cova Foradada, situada a l'est; i l'Avenc de l'Infern,[7] també anomenat Cova de Primo,[8] situat al sud del Quencall.
El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publicà la informació relativa al projecte de decret pel qual es declara paratge natural municipal.[9] El 16 de desembre de l'any 2015 ha estat declarat finalment, pel Ple del Consell Jurídic Consultiu (Dictamen núm. 712/2015), Paratge Natural Municipal.[10] El decret que regula el paratge va ser publicat per la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana el 19 de febrer del 2016.[11]
Des de l'Àrea recreativa de tres pins s'inicia el PR-CV 324 o Senda de Matamon de 6,3 km. L'any 2012 va patir un incendi forestal el seu recorregut.[12][13][14]
Imatges
[modifica]-
Llomes (Plec) -
Restes de l'Ermita de Santa Bàrbara (Alt de Quencall) -
-
Avenc de l'Infern -
Fita topogràfica. Indret on s'encreuen els termes de Carlet, Catadau i Tous. -
Coveta o abric rocós -
Matamon vist des del Parc Natural de les Coves del Truig
Referències
[modifica]- ↑ «Matamon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Matamon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vilà i Valentí, J. [et al.].. Atles Universal Català (Gran Enciclopèdia Catalana). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, abril de 1986. ISBN 8485194411. p. 49 H-11
- ↑ «Matamon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ermitas de Catadau | Ermitas de Valencia». www.ermitascomunidadvalenciana.com. Arxivat de l'original el 2016-04-28. [Consulta: 9 desembre 2016].
- ↑ [«Generalitat Valenciana, Matamon
PDF|data_accès=12 gener de 2016». Arxivat de l'original el 2016-02-01. [Consulta: 13 gener 2016]. Generalitat Valenciana, Matamon PDF|data_accès=12 gener de 2016]
- ↑ Universitat de València, Avenc de l'Infern
- ↑ MARTÍ OLIVER, B. Universitat de València. Departament de Geografia. Geoarqueologia i Quaternari Litoral. La Ribera del Xúquer a l'edat del Bronze, cap a un paisatge antròpic. Universitat de València. Departament de Geografia, 1999, p. 159. ISBN 84-370-4275-5.
- ↑ Diari Oficial de la Comunitat Valenciana
- ↑ Consell Jurídic Consultiu de la Generalitat Valenciana, Paratge Natural Municipal
- ↑ Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana. «DECRET 19/2016, de 19 de febrer, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal l’enclavament denominat Matamon, al terme municipal de Catadau», 19-02-2016. [Consulta: 26 gener 2023].
- ↑ «Senderos afectados por los últimos incendios». Senderismo.
- ↑ Emilio. «CAMINANDO HACIA LAS ALTURAS: ALTO DEL MATAMÓN Y ALTO DEL TRENCALL (CATADAU, 1/10/2016)». CAMINANDO HACIA LAS ALTURAS, 04-10-2016. [Consulta: 29 desembre 2016].
- ↑ «Sendas del agua del Marquesat. lasprovincias.es». www.lasprovincias.es. [Consulta: 29 desembre 2016].
