Mataparent castany
Gyroporus castaneus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Gyroporaceae | ||||||||
| Gènere | Gyroporus | ||||||||
| Espècie | Gyroporus castaneus Quél., 1886 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus castaneus | ||||||||
| Sinònims | Boletus fulvidus Boletus castaneus Gyroporus ammophilus Gyroporus castaneus var. ammophilus Gyroporus castaneus var. afibulatus Gyroporus castaneus var. congolensis Gyroporus castaneus var. fulvidus Gyroporus castaneus var. microsporus Gyroporus castaneus var. pygmaeus Gyroporus castaneus var. velutinus Gyroporus microsporus var. congolensis Suillus testaceus
| ||||||||
.svg){kind=icon}
El mataparent castany[1] (Gyroporus castaneus), també anomenat sureny castany,[2][3] és un mataparent del grup dels mataparents butiroides.[1]
Taxonomia
[modifica]Va ser descrit com a Boletus castaneus per Pierre Bulliard l'any 1791.[4] La combinació Boletus castaneus queda validada per la publicació d'Elias Fries, el 1821, al vol 1 de Systema mycologicum.[5] Lucien Quélet transferí l'espècie al gènere Gyroporus.[6]
El seu nom específic castaneus significa 'de color castany'.
Il·lustracions
[modifica]
Marchand, A. (1973). Champignons du Nord et du Midi, 2: 168: p.145.[7]
Breitenbach J et Kränzlin F.(1991). Champignons de Suisse 3:68.
Muñoz JA (2005). Boletus s.l.: 2b, 2c i 2d
Descripció
[modifica][8][9][10]Bolet de menut a mida mitjana; barret de convex a aplanat, de fins a 8 cm de diàmetre; superfície seca, mate, finament vellutada, de castany fosc a groc brunenc, de color uniforme.[9]
Porus petits, densos, angulars, blancs, groguencs en envellir i brunencs a les ferides.
Cama separable, corticada, fràgil; crema pàl·lid a la part superior, del color del barret a la resta; mate, seca, vellutada.
Carn dura, blanca, no blaveja al tall ni al frec, immutable o, algun cop, vira lleugerament al rosa pàl·lid,[7] formants grans cavitats a tot el llarg de la cama (cavernosa); dolça al tast, recorda les avellanes.
Distribució i hàbitat
[modifica][11][10]Solitari o en petits grups, a vegades soldats pels peus; cosmopolita; espècie micorrízica de boscos secs de planifolis (roures, castanyer, alzina, carrasca, garric, surera), més rara vora faig i bedoll[12] i de coníferes (pins i avets) preferentment sobre substrat àcid[7] o descarbonatat; des dels Pirineus a la plana litoral[13] fins Alacant,[14] Menorca i Mallorca;[15] des de l'estiu a finals de tardor; en marges de camins, clarianes i tal·lusos.[9]
Espècies semblants
[modifica]En pinedes litorals sorrenques es pot trobar el mataparent de dunes (Gyroporus ammophilus), molt semblant però que és una espècie tòxica. Provoca fortes gastroenteritis. Sol ser més gran, de barret fins a 15-18- (20) cm de diàmetre, de tons bru asalmonats, cama de fins a 9 cm de diàmetre i la carn, lleugerament rosada, pot blavejar al frec o al tall.[16]
El mataparent anyil (Gyroporus cyanescens) té el barret pàl·lid, la cama buida, sovint cavitada i blaveja fortament al tall.[8]
Comestibilitat
[modifica]Bolet comestible, només el barret.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. I. El Papiol: Editorial Efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 3,0 3,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ «Herbier de la France; ou, Collection complette des plantes indigenes de ce royaume; avec leurs proprie´te´s, et leurs usages en medecine» p. Làmina 328, 1791.
- ↑ Fries, Elias. «Systema mycologicum: sistens fungorum ordines, generi et species, huc usque cognitas, quas ad normam methodi naturalis determinavit», 1821.
- ↑ Quélet, Lucien. «Enchiridion Fungorum in Europa media et præsertim in Gallia vigentium» p. 161, 1886.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Marchand, André. Champignons du Nord et du Midi. 2. Perpinyà: Société Mycologique des Pyrénées Mediterranéennes, p. 1-273.
- ↑ 8,0 8,1 Noordeloos, Machiel E; den Bakker, Henk C; van der Linde, Sietse; Verbeken, Annemieke; Nuytinck, Jorinde «Flora Agaricina Neerlandica Volum 7 Boletales & Russulales». Flora Agaricina Neerlandica. Edizioni Candusso, pàg. 632.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Muñoz, José Antonio. Boletus s.l: excl. Xerocomus: Strobilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae. Alassio [Italy]: Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0.
- ↑ 10,0 10,1 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ Assyov, Boris. «Gyroporus castaneus». Boletales.com. Boris Assyov, 2024.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..
- ↑ «CATALOGO MICOLOGICO VALENCIANO». SOMIVAL.
- ↑ Siquier, José L; Salom, Joan Carles. Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Micobalear,CB.
- ↑ Kibby, Geoffrey. British Boletes with keys to species (en anglès). 6 ed. G. Kibby, 2013, p. 72.