Vés al contingut

Mataparent clapat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMataparent clapat
Suillus variegatus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Estat de conservació
Risc mínim
UICN122090821 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreBoletales
FamíliaSuillaceae
GènereSuillus
EspècieSuillus variegatus Modifica el valor a Wikidata
Richon i Roze, 1888
Nomenclatura
BasiònimBoletus variegatus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Boletus aureus
Boletus guttatus
Boletus squalidus
Boletus variegatus
Boletus variegatus var. aureus
Boletus variegatus var. guttatus
Boletus variegatus var. rubescens
Suillus squalidus
Versipellis guttata Modifica el valor a Wikidata

El mataparent clapat,[1][2] també anomenat mataparent pigat i moixí clapat[3] (Suillus variegatus) és un mataparent del grup dels mataparents butiroides. Es reconeix per la superfície del barret pigada per petites esquames, el color bru groguenc, els porus gairebé rodons, de color verd olivaci a verd brunenc, la carn que sovint blaveja al tall i d’olor lleugerament desagradable.[2][3][4]

Taxonomia

[modifica]

Descripció

[modifica]
Revers del mataparent clapat (Suillus variegatus) mostrant l'esponja que blaveja a la pressió

Bolet de solitari a gregari; barret d’hemisfèric de jove a pla convex; de fins a 15 cm de diàmetre; de sec a greixós; de finament esquamós a granulós; de groc olivaci a groc ataronjat.

Tubs curts; de groguencs a olivacis; blavegen al frec; porus arrodonits, gens angulosos; fins; groguencs de joves, d’olivacis a brunencs amb l’edat; en els adults, recorden el color de la mostassa.

Cama de llisa a finament piquetejada; de longitud similar al diàmetre del barret; de groc olivaci a brunenca; miceli bru rosaci al peu.

Carn de blanquinosa a groguenca, de bru vermellosa a groc brunenca al peu; al tall i al frec, blaveja sobre els tubs; olor àcida, desagradable; al tast, dolça[4][5][6][7]

Distribució i hàbitat

[modifica]

Molt comú. Des de principis d’estiu a finals de tardor; prefereix sòls silícics; des de l’estatge subalpí a la muntanya mitjana; en boscos humits; gairebé sempre vora coníferes (pi roig, pi negre, avet), algun cop vora roures[8][7][4][3]

Comentaris

[modifica]

NH₃ + carn: Gris blavosa en contacte amb els vapors d’amoníac, de gris a bruna amb amoníac en dilució.

Comestibilitat

[modifica]

Comestible; sovint desacreditat pel blavejat de la carn i certa amargor de la carn; la qualitat gastronòmica millora notablement si es descarta la cama, es talla a llesques el barret i es deshidrata[3]

Referències

[modifica]
  1. Llimona, X. et al., 1991. Fongs i líquens. Història Natural dels Països Catalans, 10. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 528 pp. ISBN 8485194527
  2. 2,0 2,1 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Muñoz, José Antonio. Fungi Europaei. 2: Boletus s.l., excl. Xerocomus: Strabilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae / José Antonio Muñoz. Alassio (Savona): Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0. 
  5. Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3. 
  6. Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0. 
  7. 7,0 7,1 Eyssartier, Guillaume; Roux, Pierre. Le guide des champignons: France et Europe. París: Belin, 2011. ISBN 978-2-7011-5428-2. 
  8. «S. variegatus « boletales.com». [Consulta: 13 desembre 2023].