Vés al contingut

Mataparent ferruginós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMataparent ferruginós
Xerocomus ferrugineus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreBoletales
FamíliaBoletaceae
GènereXerocomus
EspècieXerocomus ferrugineus Modifica el valor a Wikidata
Alessio, 1985
Nomenclatura
BasiònimBoletus ferrugineus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Boletus citrinovirens
Boletus ferrugineus
Xerocomus spadiceus
Boletus spadiceus
Xerocomus spadiceus var. gracilis
Boletus spadiceus var. gracilis
Xerocomus subtomentosus var. ferrugineus
Xerocomus subtomentosus var. variicolor
Boletus variicolor
Boletus spadiceus var. furcatus
Boletus spadiceus var. rufobrunneus
Suillus spadiceus
Suillus variicolor
Versipellis spadicea Modifica el valor a Wikidata

El mataparent ferruginós[1], també anomenat mataparent vellutat ferruginós[2] (Xerocomus ferrugineus) és una espècie de mataparent del grup dels mataparents xerocomoides. Pertany a la família de les boletàcies, de l’ordre de les boletals. És un bolet de mida mitjana a petita, de barret brunenc a bru ataronjat fosc, finament vellutat; cama groguenca que sovint presenta venacions vermelles; carn blanca, sovint groc pàl·lida sobre els tubs i sempre amb miceli groc al peu[3][4]

Taxonomia

[modifica]

Va ser descrita com Boletus ferrugineus pel micòleg alemany Jacob Christian Schäffer[5] i il·lustrat (Tab. CXXVI). Alessio va combinar-la a Xerocomus[6]

Descripció

[modifica]
Revers del mataparent vellutat ferruginós (Xerocomus ferrugineus), en aquest cas els porus no blavegen a la pressió.

Barret de fins a 12 cm de diàmetre; primer hemisfèric, després convex a aplanat; color molt variable, d'ocraci groguenc o ocraci pàl·lid a bru fosc o bru ferruginós, sovint amb tonalitat olivàcia, de vegades completament de color verd oliva; superfície seca, vellutada, no separable, de vegades esquerdada i deixant entreveure la carn groguenca entre les esquerdes; marge excedent en el jove.

Tubs de color groc pàl·lid a groc, més olivacis amb l'edat, blaus o no blaus quan es lesionen; porus grans, inicialment rodons, angulars en madurar; concolors amb els tubs, immutables o tan sols blavegen lleument a la pressió o al frec.

Cama de fins a 10 cm; cilíndrica, es pot aprimar cap el peu; de groc pàl·lid a cremosa en el jove, bru vermellosa en l’adult, més acolorida a la part apical, de manera homogènia o en forma de costelles o estriacions en forma de pseudoreticle; miceli basal groc llimona.

Carn blanquinosa a blanquinosa, bru rogenc sota la cutícula, groc palla sobre els tubs; immutable; al tast dolça; olor no distintiva; lleugerament àcida al tast[4][7][8]

Distribució i hàbitat

[modifica]

Ocasional, probablement sigui més corrent però menys descrit per confusió amb el mataparent vellutat (Xerocomus subtomentosus) i altres espècies properes.

Des de l’estiu a finals de tardor; sobre sòls acids, silícics; des de l’estatge subalpí a la muntanya mitjana; principalment en bosc de coníferes (pins i avet) i planifolis, principalment vora roures i faig[1][4][7][9][8]

Comentaris

[modifica]

Molt proper al mataparent vellutat (Xerocomus subtomentosus), amb qui s'ha posat en dubte que no fossin una única espècie, separació que s'ha confirmat per estudis moleculars[10]

La confusió més corrent és amb el mataparent vellutat (Xerocomus subtomentosus). Els caràcters que permeten diferenciar aquesta espècie del mataparent ferruginós són el color groc de la carn de la cama, més bru vermellosa al peu i la presència de restes de miceli blanc en el peu[7]

Comestibilitat

[modifica]

Comestible; de baixa qualitat gastronòmica.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  2. Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica’ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I. El Papiol: efadós, 2021, p. 137. ISBN 978-84-18243-12-7. 
  3. Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3. 
  5. Schäffer, Jacob Christian. Fungorum qui in Bavaria et Palatinatu circa Ratisbonam nascuntur. 2. Ratisbonae: Ratisbonae : Typis Henrici Godofredi Zunkelii, 1763, p. 130. 
  6. Alessio, Carlo Luciano. Boletus Dill. ex L. (sensu lato). Fungi Europaei. Vol. 2.. Libreria editrice Biella Giovanna, Saronno., 1985, p. 705. 
  7. 7,0 7,1 7,2 Muñoz, Jose Antonio; Cadiñanos, Jose Antonio; Fidalgo, Eduardo «Contribución al catálogo corológico del género Xerocomus en la peninsula iberica». Bol. Soc. Micol. Madrid, 32, 2008, pàg. 249-277.
  8. 8,0 8,1 «X. ferrugineus « boletales.com». [Consulta: 15 desembre 2023].
  9. «Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 15 desembre 2023].
  10. Taylor, Andy F.S.; Hills, Alan E.; Simonini, Giampaolo; Both, Ernst E.; Eberhardt, Ursula «Detection of species within the Xerocomus subtomentosus complex in Europe using rDNA–ITS sequences» (en anglès). Mycological Research, 110, 3, 3-2006, pàg. 276–287. DOI: 10.1016/j.mycres.2005.11.013.