Mataparent persicolor
Rheubarbariboletus persicolor  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Boletales |
| Família | Boletaceae |
| Gènere | Rheubarbariboletus |
| Espècie | Rheubarbariboletus persicolor Vizzini, Simonini i Gelardi, 2015 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Xerocomus persicolor |
| Sinònims | Boletus persicolor Xerocomus persicolor
|
.svg){kind=icon}
El mataparent persicolor[1][2] (Rheubarbariboletus persicolor) és una espècie de mataparent del grup dels mataparents xerocomoides. Pertany a la família de les boletàcies, de l’ordre de les boletals.
Taxonomia
[modifica]Va ser descrita originalment com Xerocomus persicolor H. Engel, Klofac, H. Grünert & R. Grünert,[3] més tard considerat Boletus persicolor (H. Engel, Klofac, H. Grünert & R. Grünert) Assyov[4] i el binomi actual és Rheubarbariboletus persicolor (H. Engel, Klofac, H. Grünert & R. Grünert) Vizzini, Simonini & Gelardi[5]
Descripció
[modifica]Barret de fins a 6 cm de diàmetre; primer hemisfèric, després convex, finalment pla convex; superfície finament tomentosa, vellutada. a vegades clivellada; de taronja clar a albercoc o groc ataronjat, virant amb l'edat a ocraci amb tints rosacis; blaveja al frec instantàniament.
Tubs molt curts; groc llimona, blavegen al frec; porus del mateix color, blavegen a la pressió i al frec.
Cama de fins a 7 cm de longitud; de cilíndrica a afuada, lleugerament radicant; de groc pàl·lid a groc, de color ataronjat a vermell ataronjat cap el peu; reticle absent, ocasionalment present a la part superior de l'estípit; al frec blaveja molt ràpidament.
Carn groguenca al barret, groc viu a la cama, ataronjada o vermelleja al peu; en secar, color albercoc; al tall blaveja a la part superior del bolet, excepte una línia groga sota la cutícula; tast i olor poc característica; olor no distintiu; tast suau[4][6][7]
Distribució i hàbitat
[modifica]Rar; probablement ocasional, ja que s’ha confós amb el mataparent de color albercoc.
Des de finals d’estiu a la tardor; sembla preferir sòls calcaris; termòfil; des de la muntanya mitjana a la terra baixa i muntanya mediterrània; vora planifolis, sovint esclerofil·les (alzina, surera, garric), també roures (roure de fulla petita, roure martinenc, entre d’altres), algun cop faig.[6][7][8]
Comentaris
[modifica]D'aspecte molt similar al mataparent albercoc (Rheubarbariboletus armeniacus), amb qui se'l ha confós sovint fins a dates recents. En el mataparent persicolor (Rheubarbariboletus persicolor) la carn blaveja de manera intensa i uniforme i la carn del peu és de color groc ataronjat o groc safrà, més intens a mida que el deshidratem per conservar-lo.[6]
El mataparent vermellós (Hortiboletus rubellus) pot assemblar-se però en la carn groguenca del peu s'observen petits punts vermells ataronjats, absents en el mataparent persicolor.
Comestibilitat
[modifica]Probablement comestible; per manca de dades, es recoman que no es consumeixi.
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica’ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I. El Papiol: efadós, 2021, p. 137. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Engel, H. Schmier- und Filzröhrlinge s.l. in Europa: die Gattungen: Boletellus, Boletinus, Phylloporus, Suillus, Xerocomus (en alemany). Weidhausen b. Coburg : Verlag H. Engel, 1996, p. 175. ISBN 978-3-926470-08-9.
- ↑ 4,0 4,1 Assyov, Boris Assyov «New and rare Bulgarian boletes». Mycologia Balcanica, 2, 2005, pàg. 75–81.
- ↑ «Index Fungorum no. 244». Index Fungorum.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Muñoz, Jose Antonio; Cadiñanos, Jose Antonio; Fidalgo, Eduardo «Contribución al catálogo corológico del género Xerocomus en la peninsula iberica». Bol. Soc. Micol. Madrid, 32, 2008, pàg. 249-277.
- ↑ 7,0 7,1 «X. persicolor « boletales.com». [Consulta: 15 desembre 2023].
- ↑ «Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 15 desembre 2023].