Mateu Balasch i Mateu
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1872 Sant Andreu de Palomar (Barcelonès) |
| Mort | 1936 (63/64 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, dibuixant |
| Professors | Segundo Matilla i Marina |
Signatura  | |
Mateu Balasch i Mateu (1872-1936) fou un pintor català.[1]
Biografia
[modifica]Nascut a Sant Andreu de Palomar, el 1872, va iniciar estudis de litografia, però amb disset anys es va centrar en el dibuix i va començar classes de la mà de Segundo Matilla, que va complementar estudiant a l'Escola de Belles Arts de la ciutat.[2] Va completar els seus estudis a Roma, gràcies al suport del també pintor Enric Serra i Auqué.[2] A Roma fou deixeble d'Antonio Mancini.[2] El 1892 va retornar a Barcelona, on va fer una reeixida exposició a la Sala Parés. Arran d'aquesta exposició va poder viatjar a París i de nou a Roma, gràcies a una beca de l'Ajuntament de Barcelona. Tornaria a Barcelona el 1894, on organitzaria una nova exposició a la Parés i on va presentar un quadre que el faria encara més popular, Abandonada.[2] En 1898 el seu estudi el tenia al Carrer Riera de Sant Joan,[3] núm. 15, un carrer avui desaparegut en construir-se la Via Laietana. En el número 17 compartien estudi els joves pintors Picasso i Casagemas.
Fou un pintor molt viatger i molt prolífer. Continuà viatjant per Europa, vivint uns anys a Roma, després a d'altres ciutats italianes i posteriorment a Suïssa, on va fer diverses pintures amb vistes del conegut llac de Como. També va viure a Amèrica, organitzant diverses exposicions a Buenos Aires,[4] i on faria un quadre sobre Nuesta Señora de Luján, de grans dimensions, que li van regalar al Papa Lleó XIII. També va exposar a Montevideo. Retornant de l'Amèrica del Sud es va tornar a establir a Itàlia, per realitzar uns encàrrecs a Milà. No tornaria a Barcelona fins al 1904, per marxar al cap de poc temps a les Illes Canàries i més endavant a Cuba. A la Habana va fer un quadre de grans dimensions per la Clínica de Covadonga, abans de marxar a Nova York, on continuaria treballant.[2]
Fou el 1914 quan va tornar a Barcelona, exposant de nou a la Sala Parés. El 1917 va fer una exposició a El Siglo, i el 1927 i el 1935 a les Galeries Laietanes.[5] Mateu Balasch i Mateu va morir el 1936.
Després de la Guerra Civil en el context de l'intent de recuperació del clima artístic de la ciutat de Barcelona, en 1946[6] les Galeries d'art Augusta realitza una exposició recopilatòria que va incloure obra inèdita.
Obra
[modifica]El seu estil es pot emmarcar dins de la pintura realista, d'influència italiana.[4] Va fer molts paisatges i molts retrats per encàrrec. i Va col·laborar amb l'Esquella de la Torratxa.[7] Al llarg de la seva trajectòria va rebre diversos premis.[8][9]
Les seves obres Idil·li i En el Claustre formen part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[10][11] El retrat de Francisco Martorell y Peña forma part del fons del Museu de Ciències Naturals de Barcelona[12] També té obra al Museu d'Art Modern de Madrid[2] i a la col·lecció del Banc Sabadell.[13] A les Illes Canàries on va fer estada es conserva a Gran Canaria un retrat de Fernando de León y Castillo i a Tenerife retrats del General Camilo Benítez de Lugo i de la seva esposa Mª Nieves Gough Villalba.[14]
A la Biblioteca de Catalunya es conserva correspondència seva amb Lluís Coll i Espadaler. Entre 1925 i 1927 realitza un retrat de Joan Prim a la decoració del Saló de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya[15]
Referències
[modifica]- ↑ Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century: A Critical Dictionary (en castellà). G.K. Hall, 1993. ISBN 978-0-7838-8037-2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Diccionari Ràfols : de artistas de Catalunya y Baleares, compendio siglo XX. Barcelona: Art Network, 1998. ISBN 84-86719-32-1.
- ↑ «Catàleg Exposició General de Belles Arts de barcelona de 1898» (en castellà). Ateneu de Barcelona, 1898. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ 4,0 4,1 García, Ana María Fernández. Arte y emigración: la pintura española en Buenos Aires, 1880-1930 (en castellà). Universidad de Oviedo, 1997. ISBN 978-84-7468-929-7.
- ↑
- ↑ Antonio Prats. «Crónicas del Arte» (en castellà). Radio Barcelona, 19-10-1946. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «Les dones regidores». L'Esquella de la Torratxa, 13-03-1925. [Consulta: juny 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Ortiz, Josep Batlló; Boleda, Jordi Ferran. Actes de la VIII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Mallorca, 18, 19, 20 i 21 de novembre de 2004. Institut d'Estudis Catalans, 2006. ISBN 978-84-7283-880-2.
- ↑ Pantorba, Bernardino de. Los paisajistas catalanes: ensayo biográfico y crítico (en castellà). Compañía Bibliográfica Española, 1975.
- ↑ Fernández, María López. La imagen de la mujer en la pintura española. 1890-1914 (en castellà). Antonio Machado Libros, 2018-07-05. ISBN 978-84-9114-180-8.
- ↑ Trill, Maria Josep Boronat i. La política d'adquisicions de la Junta de Museus, 1890-1923. L'Abadia de Montserrat, 1999. ISBN 978-84-8415-095-4.
- ↑ Recio Martín, Rebeca C. «Francesc Martorell i Peña y su legado». MIRADAS. Páginas de la Historia. Una obra inédita. Exposición temporal del 24 d'abril al 24 de maig de 2012 Museo Cerralbo. Madrid., 2012, pàg. 1.
- ↑ Banc de Sabadell.. Pintures al Banc Sabadell. Barcelona: Lunwerg, 1996. ISBN 84-7782-412-6.
- ↑ Campos Gramas, Javier «EL PINTOR JIJAN BAIXAS SIGALÉS». Catharum. Revista de Ciencia i Humanidades, pàg. 74. Arxivat de l'original el 2020-06-19 [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ Laborda, Adela «“Por Dios y por España”. La decoración del salón Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya (1925-1927)». ACTA ARTIS: Estudis d'Art Modern, 2017, págs. 171-187.
