Vés al contingut

Mateu Balasch i Mateu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMateu Balasch i Mateu

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1872 Modifica el valor a Wikidata
Sant Andreu de Palomar (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1936 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsSegundo Matilla i Marina Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Mateu Balasch i Mateu (1872-1936) fou un pintor català.[1]

Biografia

[modifica]

Nascut a Sant Andreu de Palomar, el 1872, va iniciar estudis de litografia, però amb disset anys es va centrar en el dibuix i va començar classes de la mà de Segundo Matilla, que va complementar estudiant a l'Escola de Belles Arts de la ciutat.[2] Va completar els seus estudis a Roma, gràcies al suport del també pintor Enric Serra i Auqué.[2] A Roma fou deixeble d'Antonio Mancini.[2] El 1892 va retornar a Barcelona, on va fer una reeixida exposició a la Sala Parés. Arran d'aquesta exposició va poder viatjar a París i de nou a Roma, gràcies a una beca de l'Ajuntament de Barcelona. Tornaria a Barcelona el 1894, on organitzaria una nova exposició a la Parés i on va presentar un quadre que el faria encara més popular, Abandonada.[2] En 1898 el seu estudi el tenia al Carrer Riera de Sant Joan,[3] núm. 15, un carrer avui desaparegut en construir-se la Via Laietana. En el número 17 compartien estudi els joves pintors Picasso i Casagemas.

Fou un pintor molt viatger i molt prolífer. Continuà viatjant per Europa, vivint uns anys a Roma, després a d'altres ciutats italianes i posteriorment a Suïssa, on va fer diverses pintures amb vistes del conegut llac de Como. També va viure a Amèrica, organitzant diverses exposicions a Buenos Aires,[4] i on faria un quadre sobre Nuesta Señora de Luján, de grans dimensions, que li van regalar al Papa Lleó XIII. També va exposar a Montevideo. Retornant de l'Amèrica del Sud es va tornar a establir a Itàlia, per realitzar uns encàrrecs a Milà. No tornaria a Barcelona fins al 1904, per marxar al cap de poc temps a les Illes Canàries i més endavant a Cuba. A la Habana va fer un quadre de grans dimensions per la Clínica de Covadonga, abans de marxar a Nova York, on continuaria treballant.[2]

Retrat de Joan Prim al Saló Sant Jordi

Fou el 1914 quan va tornar a Barcelona, exposant de nou a la Sala Parés. El 1917 va fer una exposició a El Siglo, i el 1927 i el 1935 a les Galeries Laietanes.[5] Mateu Balasch i Mateu va morir el 1936.

Després de la Guerra Civil en el context de l'intent de recuperació del clima artístic de la ciutat de Barcelona, en 1946[6] les Galeries d'art Augusta realitza una exposició recopilatòria que va incloure obra inèdita.

Obra

[modifica]

El seu estil es pot emmarcar dins de la pintura realista, d'influència italiana.[4] Va fer molts paisatges i molts retrats per encàrrec. i Va col·laborar amb l'Esquella de la Torratxa.[7] Al llarg de la seva trajectòria va rebre diversos premis.[8][9]

Les seves obres Idil·li i En el Claustre formen part del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[10][11] El retrat de Francisco Martorell y Peña forma part del fons del Museu de Ciències Naturals de Barcelona[12] També té obra al Museu d'Art Modern de Madrid[2] i a la col·lecció del Banc Sabadell.[13] A les Illes Canàries on va fer estada es conserva a Gran Canaria un retrat de Fernando de León y Castillo i a Tenerife retrats del General Camilo Benítez de Lugo i de la seva esposa Mª Nieves Gough Villalba.[14]

A la Biblioteca de Catalunya es conserva correspondència seva amb Lluís Coll i Espadaler. Entre 1925 i 1927 realitza un retrat de Joan Prim a la decoració del Saló de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya[15]

Referències

[modifica]
  1. Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century: A Critical Dictionary (en castellà). G.K. Hall, 1993. ISBN 978-0-7838-8037-2. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Diccionari Ràfols : de artistas de Catalunya y Baleares, compendio siglo XX. Barcelona: Art Network, 1998. ISBN 84-86719-32-1. 
  3. «Catàleg Exposició General de Belles Arts de barcelona de 1898» (en castellà). Ateneu de Barcelona, 1898. [Consulta: 15 juny 2020].
  4. 4,0 4,1 García, Ana María Fernández. Arte y emigración: la pintura española en Buenos Aires, 1880-1930 (en castellà). Universidad de Oviedo, 1997. ISBN 978-84-7468-929-7. 
  5. Montmany, Antònia; Navarro, Montserrat; Tort, Narta; Fontbona, Francesc. Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, 1999. ISBN 978-84-7283-444-6. 
  6. Antonio Prats. «Crónicas del Arte» (en castellà). Radio Barcelona, 19-10-1946. [Consulta: 15 juny 2020].
  7. «Les dones regidores». L'Esquella de la Torratxa, 13-03-1925. [Consulta: juny 2020].[Enllaç no actiu]
  8. Ortiz, Josep Batlló; Boleda, Jordi Ferran. Actes de la VIII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Mallorca, 18, 19, 20 i 21 de novembre de 2004. Institut d'Estudis Catalans, 2006. ISBN 978-84-7283-880-2. 
  9. Pantorba, Bernardino de. Los paisajistas catalanes: ensayo biográfico y crítico (en castellà). Compañía Bibliográfica Española, 1975. 
  10. Fernández, María López. La imagen de la mujer en la pintura española. 1890-1914 (en castellà). Antonio Machado Libros, 2018-07-05. ISBN 978-84-9114-180-8. 
  11. Trill, Maria Josep Boronat i. La política d'adquisicions de la Junta de Museus, 1890-1923. L'Abadia de Montserrat, 1999. ISBN 978-84-8415-095-4. 
  12. Recio Martín, Rebeca C. «Francesc Martorell i Peña y su legado». MIRADAS. Páginas de la Historia. Una obra inédita. Exposición temporal del 24 d'abril al 24 de maig de 2012 Museo Cerralbo. Madrid., 2012, pàg. 1.
  13. Banc de Sabadell.. Pintures al Banc Sabadell. Barcelona: Lunwerg, 1996. ISBN 84-7782-412-6. 
  14. Campos Gramas, Javier «EL PINTOR JIJAN BAIXAS SIGALÉS». Catharum. Revista de Ciencia i Humanidades, pàg. 74. Arxivat de l'original el 2020-06-19 [Consulta: 18 juny 2020].
  15. Laborda, Adela «“Por Dios y por España”. La decoración del salón Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya (1925-1927)». ACTA ARTIS: Estudis d'Art Modern, 2017, págs. 171-187.