Mateu Camariota
| Nom original | (el) Ματθαίος Καμαριώτης  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (grc) Ματθαῖος ὁ Καμαριώτης segle XV Tessalònica (Grècia) |
| Mort | 1490 (Gregorià) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, filòsof, clergue |
| Activitat | (Floruit: segle XV ) |
Mateu Camariota (en llatí Matthaeus Camariota, en grec Ματταῖος Καμαριῶτα) fou un eclesiàstic grec. El 1438 va acompanyar Joan VIII Paleòleg a Itàlia i fou present als concilis de Ferrara i Florència. Fou tutor de Jordi Escolari. El seu pare va morir durant la conquesta de la capital de l'Imperi pels otomans el 1453 i Mateu, nadiu de Constantinoble o Tessalònica va presenciar els fets.
Obres
[modifica]Va escriure:
- Epistola de capta Constantinopoli.
- Epitome in Hermogenem et Rhetoricae Liber.
- Synopsis Rhetorica.
- Commentarii in Synesii Epistolas.
- Encomium in tres Hierarchas, Basilium, Gregorium et Chrysostomum.
- (dubtós) Matthaei Monachi et Presbyteri Thessalonicensis de Divina Gratia et Lumine
- Tractatus de iis qui Spuria et Aliena docent.
- Orationes de Sacro Officio Pastorali.
- Tres Canones Iambici s. Hymni.
- Canon Iambicus de Christo atque ejus Cruce.
Les tres darreres s'atribueixen normalment a un altre Mateu Camariota contemporani, però sembla molt estranya l'existència de dos personatges simultanis amb el mateix nom.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 3.Matthaeus Camariota a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 974