Vés al contingut

Mateu Florimon de Montcada i de Vilaragut

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMateu Florimon de Montcada i de Vilaragut
Biografia
Naixement1424 Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juny 1485 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Castell d'Aitona (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Carrera militar
Conflicteguerra civil catalana Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeOrfresina de Montcada Modifica el valor a Wikidata
ParePere de Montcada i de Luna Modifica el valor a Wikidata
GermansViolant de Montcada i de Vilaragut Modifica el valor a Wikidata


Mateu Florimon de Montcada i de Vilaragut (1424 - Castell d'Aitona, 23 de juny de 1485) va ser un noble del casal de Montcada, senyor d'Aitona i altres poblacions.

Va néixer el 1424. Fill de Pere de Montcada i de Luna, senyor de les baronies de Vilamarxant i de Llagostera, i de Joana de Vilaragut.[1][2] Va casar-se el 1443 amb la seva cosina, Orfresina de Montcada,[1] filla de Guillem Ramon de Montcada, baró d'Aitona. El matrimoni va ser acordat a canvi del nomenament de Mateu com a hereu universal del seu oncle, per tal que l'herència no sortís de la família Montcada,[3] cosa que va permetre a Mateu accedir el 1455 a les possessions peninsulars i italianes de la casa d'Aitona.[2] Va esdevenir, entre d'altres títols, senyor de les baronies d'Aitona, Mequinensa, Artesa i Seròs.[1]

Des de 1341, aquesta casa es regia per agnació, tanmateix, Guillem Ramon havia tingut un fill d'una relació extramatrimonial, Llorenç de Montcada, no reconegut pel seu pare, que va oposar-se a l'herència i va iniciar un litigi sol·licitant el reconeixement com a hereu, que va iniciar un conflicte dintre de la família.[3][4] A la pràctica es va iniciar una bandositat entre Mateu i Orfresina i Llorenç, que va suposar l'ocupació de viles de la senyoria per part de Llorenç, assassinats,[3] i també van pressionar les autoritats de Lleida perquè donés suport a les seves aspiracions, ocupant llocs dependents de la Seu de Lleida i organitzant una galera de bandolers que recorria l'Ebre i el Segre atacant el comerç de la regió.[1]

Durant la Guerra Civil catalana va donar suport al bàndol reialista. Joan II el va nomenar el seu conseller, majordom i mariscal o senescal. Va dur a terme la conquesta de Flix (1464) i va col·laborar en la presa de Lleida. A més, va aprofitar la guerra per enfrontar-se amb Llorenç de Montcada, que donava suport al bàndol contrari,[1] i que finalment va morir durant el transcurs de la batalla de Calaf (1465).[4]

El 1483 va morir Orfresina, que no va deixar-li fills. No va estar vidu gaire temps, poc després va casar-se en segones noces amb Elionor de Vilarrasa, però tampoc va tenir fills.[5] Val a dir que al cap de poc va ser assassinat per Ot de Montcada, net de Llorenç, probablement com a venjança pel que considerava una usurpació del patrimoni familiar.[1] Va morir al castell d'Aitona el 23 de juny de 1485.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Mateu de Montcada i de Vilaragut». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 13 juliol 2023].
  2. 2,0 2,1 Sánchez González, Antonio «Baronías de los Moncada en los reinos de la Corona de Aragón: fondos documentales inéditos para su estudio». Aragón en la Edad Media, núm. 20, 2008, pàg. 742.
  3. 3,0 3,1 3,2 Monjo, Marta. Sarraïns sota el domini feudal. La baronia d'Aitona al segle XV. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2004, p. 42. 
  4. 4,0 4,1 «Guillem Ramón de Moncada y Luna» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 13 juliol 2023].
  5. 5,0 5,1 «Mateo Florimon de Moncada» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 12 juliol 2023].