Mateu Florimon de Montcada i de Vilaragut
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1424 |
Mort | 23 juny 1485 (60/61 anys) Castell d'Aitona (Segrià) |
Causa de mort | homicidi |
Activitat | |
Carrera militar | |
Conflicte | guerra civil catalana |
Família | |
Cònjuge | Orfresina de Montcada |
Pare | Pere de Montcada i de Luna |
Germans | Violant de Montcada i de Vilaragut |
Mateu Florimon de Montcada i de Vilaragut (1424 - Castell d'Aitona, 23 de juny de 1485) va ser un noble del casal de Montcada, senyor d'Aitona i altres poblacions.
Va néixer el 1424. Fill de Pere de Montcada i de Luna, senyor de les baronies de Vilamarxant i de Llagostera, i de Joana de Vilaragut.[1][2] Va casar-se el 1443 amb la seva cosina, Orfresina de Montcada,[1] filla de Guillem Ramon de Montcada, baró d'Aitona. El matrimoni va ser acordat a canvi del nomenament de Mateu com a hereu universal del seu oncle, per tal que l'herència no sortís de la família Montcada,[3] cosa que va permetre a Mateu accedir el 1455 a les possessions peninsulars i italianes de la casa d'Aitona.[2] Va esdevenir, entre d'altres títols, senyor de les baronies d'Aitona, Mequinensa, Artesa i Seròs.[1]
Des de 1341, aquesta casa es regia per agnació, tanmateix, Guillem Ramon havia tingut un fill d'una relació extramatrimonial, Llorenç de Montcada, no reconegut pel seu pare, que va oposar-se a l'herència i va iniciar un litigi sol·licitant el reconeixement com a hereu, que va iniciar un conflicte dintre de la família.[3][4] A la pràctica es va iniciar una bandositat entre Mateu i Orfresina i Llorenç, que va suposar l'ocupació de viles de la senyoria per part de Llorenç, assassinats,[3] i també van pressionar les autoritats de Lleida perquè donés suport a les seves aspiracions, ocupant llocs dependents de la Seu de Lleida i organitzant una galera de bandolers que recorria l'Ebre i el Segre atacant el comerç de la regió.[1]
Durant la Guerra Civil catalana va donar suport al bàndol reialista. Joan II el va nomenar el seu conseller, majordom i mariscal o senescal. Va dur a terme la conquesta de Flix (1464) i va col·laborar en la presa de Lleida. A més, va aprofitar la guerra per enfrontar-se amb Llorenç de Montcada, que donava suport al bàndol contrari,[1] i que finalment va morir durant el transcurs de la batalla de Calaf (1465).[4]
El 1483 va morir Orfresina, que no va deixar-li fills. No va estar vidu gaire temps, poc després va casar-se en segones noces amb Elionor de Vilarrasa, però tampoc va tenir fills.[5] Val a dir que al cap de poc va ser assassinat per Ot de Montcada, net de Llorenç, probablement com a venjança pel que considerava una usurpació del patrimoni familiar.[1] Va morir al castell d'Aitona el 23 de juny de 1485.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Mateu de Montcada i de Vilaragut». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 13 juliol 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Sánchez González, Antonio «Baronías de los Moncada en los reinos de la Corona de Aragón: fondos documentales inéditos para su estudio». Aragón en la Edad Media, núm. 20, 2008, pàg. 742.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Monjo, Marta. Sarraïns sota el domini feudal. La baronia d'Aitona al segle XV. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2004, p. 42.
- ↑ 4,0 4,1 «Guillem Ramón de Moncada y Luna» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 13 juliol 2023].
- ↑ 5,0 5,1 «Mateo Florimon de Moncada» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 12 juliol 2023].