Vés al contingut

Mathieu Orcel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMathieu Orcel
Biografia
Naixement29 novembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Versalles (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, director de cinema Modifica el valor a Wikidata


Facebook: mathieu.orcel X: mathieuorcel LinkedIn: mathieu-orcel-37622723 Modifica el valor a Wikidata

Mathieu Orcel (Versalles, 29 de novembre de 1977) és director, productor i guionista de cinema francès[1][2]

Després d'obtenir el batxillerat, va estudiar filosofia a la Universitat de París I Panteó-Sorbona. A partir del documental antropològic, Mathieu Orcel es va instal·lar a l'Argentina l'any 2001,[3] er rodar la seva primera incursió cinematogràfica: Para los pobres piedras (I.N.C.A.A./Sombracine).[4] L'any 2009 hi va fundar la seva productora KÔN SUD, i va produir pel·lícules documentals,[5] sèries i reportatges importants a diversos països d'Amèrica del Sud per a emissores franceses, nord-americanes i sud-americanes com Arte, Canal+, Al Jazeera English, AJ+, M6, W9, NRJ12, Agence Capa, Planète+, Tony Comiti Productions, Banijay Productions, Canal Encuentro, TDA, TV Pública.[6]

Després d'haver viscut durant 17 anys a l'Argentina (2001 - 2018), s'hi ha establert una reputació, sobretot com a escriptor-director i productor executiu, les seves produccions inclouen tres llargmetratges documentals, així com com a produccions televisives com Les routes de l'impossible (France 5) a Argentina, a Nicaragua i al Paraguai, La Disparition de Marita Veron (coproducció Planète + i Canal Encuentro), i una sèrie de pel·lícules per AJ+, Arte, M6, Canal +, BBC.

El 2018, va decidir dividir la seva vida entre Argentina i la seva regió natal, Borgonya.

Filmografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Mathieu Orcel». [Consulta: 10 gener 2019].
  2. «Mathieu Orcel - Filmografía, Biografía, Fotos | cinenacional.com». [Consulta: 10 gener 2019].
  3. «Mathieu Orcel: "Hago cine para visibilizar problemáticas invisibles"». EscribiendoCine. Arxivat de l'original el 2020-02-18. [Consulta: 2 març 2022].
  4. 4,0 4,1 «Viaje sensorial a una comunidad». [Consulta: 10 gener 2019].
  5. «Página/12 : : soy». Página/12. [Consulta: 1r novembre 2021].
  6. «Mathieu Orcel». IMDb. [Consulta: 5 gener 2020].
  7. «mathieu orcel sur france 3» (en francès). [Consulta: 28 gener 2020].
  8. «premio Salida de Emergencia». [Consulta: 10 gener 2019].
  9. «SALIDA DE EMERGENCIA Entrevista a Mathieu Orcel». [Consulta: 10 gener 2019].
  10. «YouTube». [Consulta: 28 gener 2020].
  11. «Página/12 : : espectaculos» (en castellà). Página/12. [Consulta: 1r novembre 2021].
  12. «El último pasajero en TN ! Dir. Mathieu Orcel Cine Argentino Documental Mar del Sur INCAA». [Consulta: 10 gener 2019].
  13. «Este es el documental sobre el crimen de las turistas francesas que no quieren que veas» (en castellà). Infobae, 22 De febrer 2017. [Consulta: 28 gener 2020].
  14. «Programme TV - Les routes de l'impossible - Argentine, ça casse et ça passe». [Consulta: 28 gener 2020].
  15. Lainé, Daniel. «Les routes de l'impossible Paraguay, les invincibles du Chaco» (en francès). [Consulta: 28 gener 2020].
  16. Orcel, Mathieu. «Les routes de l'impossible Nicaragua, au nom de la loi» (en francès). [Consulta: 28 gener 2020].
  17. «Estreno El ultimo viaje, Mathieu Orcel en C5N». [Consulta: 10 gener 2019].
  18. «Cine.Ar : "El último viaje", de Mathieu Orcel» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-12-19. [Consulta: 2 març 2022].
  19. «Estreno El ultimo viaje en TVP, Mathieu Orcel». [Consulta: 10 gener 2019].