Mathieu Orcel
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 novembre 1977 (46 anys) Versalles (França) |
Activitat | |
Ocupació | guionista, director de cinema |
Mathieu Orcel (Versalles, 29 de novembre de 1977) és director, productor i guionista de cinema francès[1][2]
Després d'obtenir el batxillerat, va estudiar filosofia a la Universitat de París I Panteó-Sorbona. A partir del documental antropològic, Mathieu Orcel es va instal·lar a l'Argentina l'any 2001,[3] er rodar la seva primera incursió cinematogràfica: Para los pobres piedras (I.N.C.A.A./Sombracine).[4] L'any 2009 hi va fundar la seva productora KÔN SUD, i va produir pel·lícules documentals,[5] sèries i reportatges importants a diversos països d'Amèrica del Sud per a emissores franceses, nord-americanes i sud-americanes com Arte, Canal+, Al Jazeera English, AJ+, M6, W9, NRJ12, Agence Capa, Planète+, Tony Comiti Productions, Banijay Productions, Canal Encuentro, TDA, TV Pública.[6]
Després d'haver viscut durant 17 anys a l'Argentina (2001 - 2018), s'hi ha establert una reputació, sobretot com a escriptor-director i productor executiu, les seves produccions inclouen tres llargmetratges documentals, així com com a produccions televisives com Les routes de l'impossible (France 5) a Argentina, a Nicaragua i al Paraguai, La Disparition de Marita Veron (coproducció Planète + i Canal Encuentro), i una sèrie de pel·lícules per AJ+, Arte, M6, Canal +, BBC.
El 2018, va decidir dividir la seva vida entre Argentina i la seva regió natal, Borgonya.
Filmografia
[modifica]- 2001: Bolivia, Donde Estas ?
- 2004: Huinca Huerquen, le messager blanc
- 2007: Un pequeño mundo azul
- 2007: Sil Sil[7]
- 2010: Moteur/Police/Action (TV Keufs)
- 2010: Les Mapurbes
- 2011: Salida de Emergencia[8][9]
- 2011: Hors jeu
- 2011: La Parenthèse Universelle
- 2011: Para los pobres piedras[4][10]
- 2012: De la pampa a la bombonera
- 2014: El Último Pasajero - La Verdadera Historia[11][12]
- 2014: Le dossier Goering
- 2015: Cannabis country
- 2015: El Caso Marita Verón
- 2016: Salta : La Loi du silence[13]
- 2016: Les Routes de l'impossible: Argentine[14]
- 2017: Messi
- 2017: O Guga
- 2017: Le doc du dimanche
- 2017: Les Routes de l'impossible: Paraguai[15]
- 2017: Les Routes de l'impossible: Nicaragua[16]
- 2018: El Ùltimo Viaje [17][18][19]
Referències
[modifica]- ↑ «Mathieu Orcel». [Consulta: 10 gener 2019].
- ↑ «Mathieu Orcel - Filmografía, Biografía, Fotos | cinenacional.com». [Consulta: 10 gener 2019].
- ↑ «Mathieu Orcel: "Hago cine para visibilizar problemáticas invisibles"». EscribiendoCine. Arxivat de l'original el 2020-02-18. [Consulta: 2 març 2022].
- ↑ 4,0 4,1 «Viaje sensorial a una comunidad». [Consulta: 10 gener 2019].
- ↑ «Página/12 : : soy». Página/12. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ «Mathieu Orcel». IMDb. [Consulta: 5 gener 2020].
- ↑ «mathieu orcel sur france 3» (en francès). [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «premio Salida de Emergencia». [Consulta: 10 gener 2019].
- ↑ «SALIDA DE EMERGENCIA Entrevista a Mathieu Orcel». [Consulta: 10 gener 2019].
- ↑ «YouTube». [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Página/12 : : espectaculos» (en castellà). Página/12. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ «El último pasajero en TN ! Dir. Mathieu Orcel Cine Argentino Documental Mar del Sur INCAA». [Consulta: 10 gener 2019].
- ↑ «Este es el documental sobre el crimen de las turistas francesas que no quieren que veas» (en castellà). Infobae, 22 De febrer 2017. [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Programme TV - Les routes de l'impossible - Argentine, ça casse et ça passe». [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ Lainé, Daniel. «Les routes de l'impossible Paraguay, les invincibles du Chaco» (en francès). [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ Orcel, Mathieu. «Les routes de l'impossible Nicaragua, au nom de la loi» (en francès). [Consulta: 28 gener 2020].
- ↑ «Estreno El ultimo viaje, Mathieu Orcel en C5N». [Consulta: 10 gener 2019].
- ↑ «Cine.Ar : "El último viaje", de Mathieu Orcel» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-12-19. [Consulta: 2 març 2022].
- ↑ «Estreno El ultimo viaje en TVP, Mathieu Orcel». [Consulta: 10 gener 2019].