Maties (apòstol)
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Mattithiah ("Do de Déu") segle I dC  Judea (Imperi Romà) | ||
| Mort | 80 dC Jerusalem | ||
| Causa de mort | homicidi pena de mort, lapidació crucifixió | ||
| Sepultura | Abadia de Sant Maties (Trèveris, Alemanya); algunes relíquies a la Basílica de Santa Justina (Pàdua, Itàlia) a Santa Maria la Major (Roma) i a Montblanc (Conca de Barberà) | ||
| Apòstol | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Grup ètnic | Jueus | ||
| Religió | Cristianisme i judaisme | ||
| Es coneix per | segons una tradició, predicà i morí a Etiòpia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | missioner | ||
| Professors | Jesús de Natzaret | ||
| apòstol i màrtir | |||
| Celebració | tota la cristiandat | ||
| Pelegrinatge | Trèveris, Pàdua | ||
| Festivitat | 14 de maig (a les esglésies catòlica i anglicana); 9 d'agost (Església Ortodoxa); 24 de febrer (esglésies episcopalianes, luteranes i algunes tradicionalistes catòliques) | ||
| Iconografia | amb barba; amb una destral gran; amb un garrot o unes pedres; llibre | ||
| Patró de | Montblanc (des de 1687); bastaixos; confiters; marxants de roba | ||
Maties o Macià —en grec antic Ματθίας; en llatí Matthias— (Judea, s. I-Jerusalem?, Còlquida?, Etiòpia?, 80?), segons els Fets dels Apòstols, fou l'escollit per substituir Judes Iscariot com a membre dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Elecció com a Apòstol segons el Nou Testament
[modifica]L'elecció de Macià com a apòstol es va esdevenir, segons les Actes dels Apòstols, a la sort (Actes 1,15–26). Va substituir en Judes, que s'havia llevat la vida pres de la desesperació per haver traït Jesús (Actes 1,23-26). Al Nou Testament no hi ha més referències a aquest apòstol. El seu nom significa «Present de Jahvè» (de Déu) (en hebreu מַתִּתְיָהוּ).
Elecció com a Apòstol segons els escrits cristians antics
[modifica]Segons Eusebi de Cesarea,[1] poc després de la mort de Jesucrist i uns dies abans de la seva Ascensió al cel, Sant Pere va reunir tota la comunitat cristiana (unes 120 persones) per a determinar un substitut de Judes Iscariot.
D'entre tots els presents, es van proposar dues persones:
- Josep Barsaba
- Macià
L'elecció final es va considerar cosa divina, per això es va fer per sorteig i l'escollit fou Maties.
-
Estàtua del segle xv a Blaubeuren, Chorraum -
Estàtua del segle xviii al Marienmünster de Dießen am Ammersee (Alemanya)
Predicació
[modifica]El text apòcrif Fets d'Andreu[2] explica que Macià va ser enviat a predicar entre els caníbals. Tot just arribar a la ciutat fou posat a la presó amb la resta d'estrangers arribats al país, on havia d'estar-s'hi trenta dies fins que fos devorat per la gent d'allà. L'últim dia arriben Andreu i alguns deixebles seus i l'alliberen miraculosament. Després, Andreu converteix al cristianisme tota la població.
Segons Nicèfor Cal·list Xantòpul,[3] Macià predicà a Etiòpia i després fou martiritzat a la creu.
Veneració
[modifica]A l'inici del segle iv, les restes mortals foren traslladades, per encàrrec de Santa Helena (mare de l'emperador romà Constantí), a Trèveris (Alemanya) on hi fundà un monestir. Més tard, algunes relíquies foren portades a Roma i a Pàdua.
Se'l commemora els dies:
- 24 de febrer segons l'Església Catòlica Romana fins al Concili Vaticà II
- 14 de maig segons l'Església Catòlica Romana a partir del Concili Vaticà II
- 9 d'agost segons l'Església Ortodoxa Grega
El dia de Sant Macià tradicionalment era el 24 de febrer. Aquest fet el feia coincidir amb l'inici de la primavera a molts d'indrets dels Països Catalans ("Per Sant Macià l'oreneta ve i el tord se'n va").
En algunes contrades, és el patró dels carnissers, bastaixos, pastissers i confiters, sastres i marxants de roba, així com dels arquitectes i paletes. Al contrari que a Alemanya,[4] als territoris de llengua catalana no és un sant amb gaire devoció popular.
Una curiositat entorn d'aquest sant és que també és el patró dels jugadors de jocs d'atzar a causa de la forma com va esdevenir apòstol ("Sant Macià, feu-me guanyar i un ciri us faré cremar").
És invocat contra el catarro o cucurutxa, la verola o pigota. També contra l'eixorquesa i el primer dia d'escola perquè els infants el passin bé.
-
Abadia benedictina de St. Macià, a Trèveri -
Nau gòtica de St. Macià de Trèveri -
Estàtua del sant sobre la seva tomba, a Trèveri -
Sarcòfag de l'apòstol -
Reliquiari de Pàdua
_-_Tomb_of_Saint_Matthias.jpg)
Obres atribuïdes
[modifica]Se li atribueixen diversos textos, avui dia desapareguts:
- Evangeli de Macià, referit per Orígenes (segle iii)
- Tradicions de Macià, referit per Climent d'Alexandria (segle ii)
Referències
[modifica]
- ↑ Historia Ecclesiastica, 1,12.3: PG 20,117
- ↑ Fets d'Andreu Arxivat 2007-10-13 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Historia Ecclesiastica, 11,40: PG 145,865
- ↑ on és el patró dels bisbats de Trèveri, Goslar, Hannover i Hildesheim. A les diòcesis de Trèveri i Hildesheim la seva festa tradicionalment era el 23 de febrer i no pas el 24 del mateix mes com enjondre.
Simó "Pere" • Andreu • Jaume • Joan • Felip • Bartomeu • Mateu • Tomàs • Jaume el menor • Simó • Judes Tadeu • Judes Iscariot • Maties |
