Vés al contingut

Joan l'Apòstol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan l'Apòstol[1]
Imatge
Sant Joan l'Evangelista (1600), pel Greco. Museu del Prado (Madrid)
Nom original(hbo) יוֹחנן בן זבדי Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementיוחנן (Yoḥanan o Yôḥānān) en hebreu
Yohanan bar Zibhdi en arameu
Ιωάννης Iohannes en grec antic
11 dC Modifica el valor a Wikidata
Betsaida (Israel) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 99 dC Modifica el valor a Wikidata (87/88 anys)
Efes (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de Sant Joan d'Efes 
Apòstol
30 dC – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme i judaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópescador, místic, teòleg, autor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJesús històric i Jesús de Natzaret Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatJudea Modifica el valor a Wikidata
Apòstol
CelebracióTota la cristiandat
PelegrinatgeEfes, S. Giovanni a Porta Latina (Roma), S. Giovanni in Oleo (Roma)
Festivitat27 de desembre (a Occident; 26 de setembre (calendari julià) o 9 d'octubre (gregorià) a l'Església Ortodoxa i les esglésies orientals)
6 de maig (Sant Joan ante Portam Latinam, commemoració del martiri)
IconografiaHabitualment sense barba; acompanyat d'un àguila; sostenint un calze amb una serp o un drac a dins; dintre d'una caldera al foc; llibre; acompanyant la Mare de Déu als peus de la creu, al Calvari
Patró deAutors, teòlegs; contra les cremades i l'enverinament; a Catalunya, com a Sant Joan ante Portam Latinam, patró dels impressors i les arts gràfiques
Company professionalJaume el Major: Fills de Zebedeu Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesZebedeu Modifica el valor a Wikidata  i Maria Salomé Modifica el valor a Wikidata
GermansJaume el Major Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
visió Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 6021 Modifica el valor a Wikidata

Joan l'Apòstol - ܝܘܚܢܢ ܫܠܝܚܐ Yohanan Shliha en arameu; hebreu: יוחנן בן זבדי‎ Yohanan Ben Zavdai- 6 dC - c. 100) va ser un dels Dotze Apòstols de Jesús d'acord amb el Nou Testament. Era el fill de Zebedeu i Maria Salomé. El seu germà era Jaume, que era un altre dels Dotze Apòstols. La tradició cristiana sosté que ell va sobreviure als apòstols restants i que fou l'únic que no va morir com un màrtir. Els Pares de l'Església el consideraren la mateixa persona que Joan Evangelista, Joan de Patmos, i el Deixeble Estimat. La tradició de moltes denominacions cristianes sosté que és l'autor de diversos llibres del Nou Testament.

Autor del Nou Testament

[modifica]
Sant Joan a la Crucifixió de Jesús en un Stabat Mater de Perugino, Roma, c. 1482
Lamentació de la Verge. Joan l'Apòstol intentant consolar Maria

La tradició de l'Església sosté que Joan l'Apòstol és l'autor de l'Evangeli de Joan i altres quatre llibres del Nou Testament - les tres Epístoles de Joan i l'Apocalipsi. A l'Evangeli, l'autoria se li atribueix internament al "deixeble que Jesús estimava "(ὁ μαθητὴς ὃν ἠγάπα ὁ Ἰησοῦς, o pathētēs on ēgapa o Iēsous) a Joan 20:2. Joan 21:24 afirma que l'Evangeli de Joan es basa en el testimoni escrit del "deixeble estimat". L'autoria d'alguns Escrits Joànics ha estat objecte de debat des de cap a l'any 200.[2][3] Alguns dubten que l'"Evangeli de Joan" fos escrit per un individu de nom "Joan"(Ἰωάννης or יוחנן).No obstant això, la noció de "Joan l'Evangelista" existeix, i en general es considera com el mateix que l'apòstol Joan.

En la seva Història Eclesiàstica , Eusebi de Cesarea diu que existeix un acord genera a l'hora d'atribuir-li la primera carta de Joan i l'Evangeli de Joan. No obstant això, Eusebi esmenta que el consens és que la segona i tercera epístoles de Joan no són seves, sinó que van ser escrites per algun altre Joan. Eusebi també va igual de lluny a l'hora d'establir amb el lector que no hi ha un consens general pel que fa a la revelació de Joan. La revelació de Joan només podia ser el que ara es diu el llibre de l'Apocalipsi (o Llibre de les Revelacions).[4] L'Evangeli segons Sant Joan difereix considerablement dels evangelis sinòptics, escrits potser dècades abans que l'evangeli de Joan. Els bisbes d'Àsia Menor suposadament li van demanar que escrigués el seu evangeli per fer front a l'heretgia dels ebionites, que afirmaven que Crist no existia abans de Maria. Joan probablement coneixia i, sens dubte, aprovava el contingut dels Evangelis de Mateu, Marc i Lluc, però aquests evangelis parlaven de Jesús sobretot en l'any següent a la presó i la mort de Joan Baptista.[5] Al voltant del 600, però, Sofroni de Jerusalem va assenyalar que "dues epístoles que porten el seu nom ... són considerades per alguns com l'obra d'un tal Joan el Vell" i, alhora que afirmava que l'Apocalipsi va ser escrit per Joan de Patmos, va ser "més tard traduït per Justí Màrtir i Ireneu",[6]presumiblement en un intent de conciliar la tradició amb les òbvies diferències d'estil grec.

Fins al segle xix, l'autoria de l'Evangeli de Joan universalment s'havia atribuït a l'apòstol Joan. No obstant això, la majoria dels erudits crítics moderns tenen els seus dubtes.[7][8] Alguns estudiosos estan d'acord a col·locar l'Evangeli de Joan en algun lloc entre els anys 65 i 85,[9]John Robinson proposa una edició inicial per al 50-55 i després una edició final per al 65 a causa de les similituds narratives amb Pau.[10] Oaltres erudits són de l'opinió que l'Evangeli de Joan va ser compost en dues o tres etapes.[11] Alguns erudits contemporanis són de l'opinió que l'Evangeli no es va escriure fins a l'últim terç del segle I. El degà de Nou Testament a la Wake Forest University School of Divinity, Gail R O'Day, escriu en la seva introducció a l'Evangeli en la Nova i Revisada Traducció Estàndard de la Bíblia".[12] una data del 75-80 CE com la data més primerenca possible de la composició d'aquest Evangeli". Altres estudiosos pensen fins i tot en una data posterior, potser és aplicable fins i tot l'última dècada del primer segle de la nostra era fins al començament del segle segon (és a dir, 90-100).[13]

Avui dia, molts estudiosos de la teologia segueixen acceptant l'autoria tradicional. Colin G. Kruse afirma que, atès el constant esment de Joan Evangelista en els escrits de pares de l'església, "és difícil de passar per alt aquesta conclusió, tot i la reticència generalitzada a acceptar-la per molts, però no tots, els estudiosos moderns."[14]

L'Evangeli de Joan va ser escrit per un autor anònim.[15][16][17][18][19][20][21][22][23] Segons Paul N. Anderson, l'evangeli "conté afirmacions més directes a orígens de testimonis oculars que qualsevol de les altres tradicions evangèliques".[24]Frederick Fyvie Bruce argumenta que Joan 19:35 conté una "reclamació formal i explícita a l'autoritat de testimonis".[25] Bart D. Ehrman, però, no pensa que les afirmacions de l'evangeli hagin estat escrites per testimonis directes dels fets esmentats.[17][26][27]

No obstant això, en el capítol 21 de l'Evangeli acaba (en el versicle 24) amb una declaració explícita que unifica el testimoni i l'autoria, en la forma d'un recurs literari d'ajornament del descobriment de la identitat del misterios "altre deixeble" i "deixeble que ell estimava", i" aquest home ", els primers dos termes usats diverses vegades en tota l'extensió dels relats de testimonis:

"Aquest és el deixeble que dona testimoni de tot això. Ell ho ha escrit, i sabem que el seu testimoni és digne de crèdit." (Joan 21:24)

Apocalipsi

[modifica]

L'autor de l'Apocalipsi s'identifica a si mateix com a "Joan"[28] L'escriptor de principis del segle II Justí Màrtir, va ser el primer a equiparar l'autor de l'Apocalipsi amb Joan l'Apòstol.[29] No obstant això, alguns estudiosos de la Bíblia ara sostenen que es tractava d'individus separats.[7][30]

Es considera que Joan va estar exiliat a Patmos, durant les persecucions dutes a terme sota el govern de l'emperador Domicià. Apocalipsi 1:9 diu que l'autor va escriure el llibre a Patmos: "Jo, Joan, germà i company vostre en la tribulació,.... em trobava exiliat a l'illa de Patmos per haver anunciat la paraula de Déu i per haver donat testimoni de Jesucrist." Adela Yarbro Collins, una erudita bíblica de la Yale Divinity School, escriu:

... "La tradició primerenca diu que Joan va ser bandejat a Patmos per les autoritats romanes Aquesta tradició és creïble perquè el desterrament era un càstig comú que s'utilitzava durant el període imperial per una sèrie de delictes, entre aquests delictes hi havia les pràctiques de la màgia i l'astrologia. La profecia era vista pels romans com a pertanyent a la mateixa categoria, ja fos pagana, jueva o cristiana. La profecia amb implicacions polítiques, com l'expressada per Joan en el llibre de Apocalipsi, hauria estat percebuda com una amenaça per al poder polític romà i l'ordre. Tres de les illes a l'Espòrades eren els llocs on eren bandejats delinqüents polítics". (Plini Història Natural 4,69-70; Tàcit 4.30 Annals)[31]

Alguns erudits moderns superior crítics han plantejat la possibilitat que Joan l'Apòstol, Joan Evangelista, i Joan de Patmos fossin tres individus separats.[32] Aquests estudiosos afirmen que Joan de Patmos va escriure Apocalipsi però no l'Evangeli de Joan, ni les epístoles de Joan. D'una banda, l'autor de l'Apocalipsi s'identifica a si mateix com a "Joan" diverses vegades, però l'autor de l'Evangeli de Joan mai s'identifica directament. Alguns erudits catòlics afirmen que "el vocabulari, la gramàtica i l'estil fan que sigui dubtós que el llibre pogués haver estat plasmat en la seva forma actual per la mateixa persona (o persones) responsable (s) del quart evangeli".[33]

Referències a Joan al Nou Testament

[modifica]
Icona ortodoxa russa l'Apòstol i Evangelista Joan el Teòleg, segle xviii (iconòstasi de l'Església de la Transfiguració. Monestir de Kiji

Fills del tro

[modifica]

Joan l'Apòstol era fill de Zebedeu i germà menor de Jaume el Major (Sant Jaume el Major). Segons la tradició de l'Església, la seva mare era Maria Salomé.[34] Zebedeu i els seus fills pescaven al Mar de Galilea. Els germans van ser en primer lloc deixebles de Joan Baptista. Jesús llavors cridà Sant Pere, Sant Andreu i aquests dos fills de Zebedeu perquè el seguissin. Jaume i Joan es troben entre els Dotze Apòstols. Jesús es va referir a la parella com a "Boanerges" (traduït "fills del tro");[8] Encara que la seva naturalesa era tranquil·la i suau, quan la seva paciència es forçava al màxim la seva ira es convertia en salvatge i estrepitosa, la qual feia que parlessin com una tempesta salvatge. Una història de l'evangeli relata com els germans volien fer baixar foc del cel sobre una ciutat samaritana, però Jesús els va reprendre.[35] Joan va viure més de mig segle després del martiri de Sant Jaume, que va ser el primer apòstol de morir amb la mort d'un màrtir.

Altres referències a Joan

[modifica]
Joan Evangelista i Pere d'Albrecht Dürer

Pere, Jaume i Joan van ser els únics testimonis de la resurrecció de la filla de Jaire.[36] Els tres també va ser testimoni de la Transfiguració, i aquests mateixos tres testimonis de l'agonia a Getsemaní més de prop que no pas els altres Apòstols.[37] Joan era el deixeble que va informar a Jesús que havien 'prohibit' a un no-deixeble de treure dimonis en nom de Jesús, el que va portar Jesús a declarar que "qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres."[38]

Jesús va enviar només Joan i Pere a la ciutat per fer la preparació per al menjar final de Pasqua (l'Últim Sopar).[39][40] En el menjar en si, el "deixeble que Jesús estimava" es va asseure al costat de Jesús. Era costum de jeure en sofàs en els menjars, i aquest deixeble es va inclinar sobre Jesús.[37] La tradició identifica aquest deixeble com a Sant Joan.[41] Després de l'arrest de Jesús, Pere i l '"altre deixeble" (d'acord amb la Sagrada Tradició), Joan el van seguir fins al palau del summe sacerdot.[37]

Joan fou l'únic entre els apòstols a romandre prop de Jesús al peu de la creu al Calvari juntament amb mirròfors i nombroses altres dones; seguint les instruccions de Jesús des de la Creu, Joan va prendre Maria, mare de Jesús, a la seva cura com l'últim llegat de Jesús.[42] Després de l'Ascensió de Jesús i el descens de l'Esperit Sant a Pentecosta, Joan, juntament amb Pere, va desenvolupar un paper prominent en la fundació i direcció de l'església. Està amb Pere en la guarició d'un invàlid al temple.[43] També és ficat a la presó juntament amb Pere.[44] També està amb Pere quan visita els recentment convertits a Samaria.[45]

Mentre va romandre a Judea i els seus voltants, els altres deixebles van tornar a Jerusalem per a la Concili Apostòlic (cap a l'any 51). Pau, en l'oposició als seus enemics a Galàcia, recorda que Joan explícitament, juntament amb Pere i Jaume el Just, eren referits com a "pilars de l'església" i es refereix al reconeixement que la seva predicació apostòlica d'un evangeli lliure de la llei jueva va rebre d'aquests tres, els homes més prominents de la comunitat messiànica a Jerusalem.[36]

D'acord amb l'Apocalipsi, el seu autor era a l'illa de Patmos " per haver anunciat la paraula de Déu i per haver donat testimoni de Jesucrist", quan va ser honrat amb la visió continguda a la Revelació.[46]

El Deixeble que Jesús estimava

[modifica]
Jesús i el deixeble estimat

La frase el deixeble que Jesús estimava (grec antic: ὁ μαθητὴς ὃν ἠγάπα ὁ Ἰησοῦς, ho mathētēs hon ēgapā ho Iēsous) o, en Joan 20:2, el deixeble estimat (grec antic: ὃν ἐφίλει ὁ Ἰησοῦς, hon ephilei ho Iēsous) s'usa cinc vegades a l'Evangeli de Joan,[47] però no en altres relats del Nou Testament de Jesús. Joan 21:24 afirma que l'Evangeli de Joan es basa en el testimoni escrit d'aquest deixeble.

El deixeble que Jesús estimava és citat, en concret, sis vegades en l'evangeli de Joan:

  • Aquest és el deixeble que, mentre estava recolzat al costat de Jesús a l'Últim Sopar, demana a Jesús, després que Pere li hagi demanat que ho fes, qui és el que el trairà.[41]
  • Més tard, a la crucifixió, Jesús li diu a la seva mare: "Dona, aquí tens el teu fill", i el deixeble estimat, diu, "Aquí tens la teva mare".[48]
  • Quan Maria Magdalena descobreix la tomba buida, corre a dir-li al Deixeble Estimat i a Pere. Els dos homes s'afanyen a la tomba buida i el Deixeble Estimat és el primer a arribar a la tomba buida. No obstant això, Pere és el primer a entrar-hi.[49]
  • També en el capítol final del llibre, després que Jesús faci al·lusió a Pere que Pere morirà, Pere veu el Deixeble Estimat després d'ells i li pregunta: "Senyor, i d'aquest, què en serà?". Jesús respon: "Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir? Tu segueix-me." [52]
  • De nou en últim capítol de l'Evangeli, afirma que el llibre en si es basa en el testimoni escrit del deixeble que Jesús estimava.[53]

Cap dels altres Evangelis té ningú a les escenes paral·leles que pugui ser entès directament com el Deixeble Estimat. Per exemple, a Lluc 24:12, Pere corre tot sol al sepulcre. Marc, Mateu i Lluc no esmenten que cap dels dotze deixebles hagi estat testimoni de la crucifixió.

També hi ha dues referències a un anònim "altre deixeble" a Joan 1:35-40 i Joan 18:15-16, que pot ser la mateixa persona basant-se en la redacció de Joan 20:2.[54]

Tradicions extrabíbliques

[modifica]
Manuscrit il·luminat romà d'Orient que representa Joan dictant al seu deixeble, Pròcor (c. 1100.)
L'Apòstol Joan i Marció, segle xi Itàlia.

No hi ha informació a la Bíblia sobre la durada de l'activitat de Joan a Judea. Segons la tradició, Joan i els altres Apòstols van romandre uns 12 anys en aquest primer camp de treball. La persecució dels cristians d'Herodes Agripa I va portar a la dispersió dels Apòstols a través de les províncies de l'Imperi Romà[55]

Existia una comunitat messiànica a Efes abans que Pau hi prediqués per primer cop (cf. "els germans"), Ac 18:27 a més de Priscil·la i Àquila. La comunitat original estava sota la direcció d'Apol·ló.[56] Eren deixebles de Joan Baptista i van ser convertits per Àquila i Priscil·la.[57] Segons tradició de l'Església, després de l'Assumpció de Maria, Joan va anar a Efes. Des d'allí va escriure les tres epístoles que se li atribueixen. Joan va ser bandejat presumptament per les autoritats romanes a l'illa grega de Patmos, on, segons la tradició, va escriure l'Apocalipsi. D'acord amb Tertul·lià (en 'La prescripció dels heretges) Joan va ser bandejat (presumiblement a Patmos) després d'haver estat submergit en oli bullent a Roma i no haver patit gens a causa d'això. Es diu que tot el públic del Coliseu es va convertir al cristianisme en presenciar aquest miracle. Aquest esdeveniment s'hauria produït a la fi del segle primer, durant el regnat de l'emperador Domicià, que era conegut per la seva persecució dels cristians.

Quan Joan va envellir, va preparar Policarp que més tard es va convertir en bisbe d'Esmirna. Això era important perquè Policarp va ser capaç de portar el missatge de Joan a les generacions futures. Policarp va ensenyar Ireneu, i li passà històries sobre Joan. A Adversus haereses, Ireneu relata com Policarp li va explicar una història de

« Joan, el deixeble del Senyor, va anar a banyar-se a Efes, i va percebre Cerint dins, que sortia corrents de la casa de banys sense banyar-se, exclamant: "Som-hi doncs i volem, no sigui que fins i tot el bany de la casa caigui, perquè Cerint, l'enemic de la veritat, està dins".[58] »

Tradicionalment es creu que Joan era el més jove dels apòstols i els va sobreviure. Es diu que va viure fins a una edat avançada, i que va morir a Efes en algun moment després de l'any 98.[59]

Una explicació alternativa de la mort de Joan, atribuïda pels escriptors cristians posteriors al bisbe de principis del segle II Pàpies de Hieràpolis, afirma que va ser assassinat pels jueus.[60][61] La majoria dels estudiosos joànics dubten de la fiabilitat de la seva adscripció a Pàpies, però una minoria, incloent B.W. Bacon, Martin Hengel i Henry Barclay Swete, sostenen que aquestes referències a Pàpies són creïbles.[62][63] Zahn sosté que aquesta referència és en realitat per a Joan Baptista.[59]

En l'art, a Joan, com a presumpte autor de l'Evangeli se'l representa sovint amb un àguila, que simbolitza l'altura a la qual es va alçar en el seu evangeli.[8] A les icones ortodoxes, es representa sovint consultant al cel, i dictant el seu Evangeli (o el Llibre de l'Apocalipsi) al seu deixeble, tradicionalment anomenat Pròcor.

Commemoració litúrgica

[modifica]

La commemoració de Sant Joan a l'Església Catòlica Romana, que l'anomena "Sant Joan, apòstol i evangelista", i als calendaris de la Comunió Anglicana i Luterana, que en diuen "Joan, Apòstol i Evangelista ", és el 27 de desembre. Al calendari tridentí es commemorava també en cada un dels següents dies fins i incloent el 3 de gener, l'octava de la festa del 27 de desembre. Aquesta octava va ser abolida pel Papa Pius XII en 1955.[64] El color litúrgic tradicional és el blanc.   Fins a 1960, un altre dia de la celebració, que apareixia en el calendari romà general és el de "Sant Joan davant la Porta Llatina" el 6 de maig, on es commemorava una tradició relatada per Jeroni, segons la qual Sant Joan va ser portat a Roma durant el regnat de l'emperador Domicià, i va ser llançat a un recipient amb oli bullent, del qual en va sortir miraculosament sa i estalvi. Una església (San Giovanni a Porta Latina) dedicada a ell es va construir prop de la Porta Latina de Roma, el lloc tradicional d'aquest esdeveniment.[65]

El 26 de setembre se celebra en la litúrgia ortodoxa oriental el «Repòs del Sant Apòstol i Evangelista Joan el Teòleg» (donat que se'l considera autor de l'Evangeli de Joan, de les I, II i III Epístoles de Joan, i del Llibre de l'Apocalipsi).[66] La «partida» de Joan Apòstol s'esmenta al Menologi de Constantinoble i al Calendari de Nàpols en aquesta data.[67]

Al ritu armeni se celebra als «Sants Apòstols Jaume i Joan,"Fills del Tro "», usualment el 29 de desembre.[68]

Al ritu ortodox siríac se celebra a l'«Apòstol Joan, l'Evangelista» el 8 de maig.[69]

Per la seva banda, el Synaxarium de l'Església Ortodoxa Copta commemora la «partida de Sant Joan l'Evangelista i Teòleg» en el quart dia del mes tobi (cinquè mes del calendari copte). Considera com a any de la seva partida el 100 dC, i afirma que va predicar a Efes, ciutat habitada per gent rebel al jou, acompanyat pel seu deixeble, el diaca Pròcor. El Synaxarium copte estableix que Sant Joan l'Evangelista va viure més de 90 anys, i que solia ser portat a les reunions dels creients. Li atribueixen l'Evangeli que porta el seu nom, així com el Llibre de l'Apocalipsi, i les tres epístoles joàniques. L'Església copta assenyala que Joan va morir a Efes a una edat avançada.[67]

Altre visions cristianes

[modifica]

Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies

[modifica]

L'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies ensenya que Joan va rebre la promesa de la immortalitat de Jesucrist, segons el que s'assenyala a Joan 21:21-23 i al capítol setè de la Doctrina i Convenis . També ensenya que el 1829, juntament amb Pere i Jaume ressuscitats, Joan va visitar Joseph Smith i Oliver Cowdery i va restaurar l'autoritat del sacerdoci amb la successió apostòlica a la terra[70] Joan, juntament amb els tres nefites, viuran per veure a la Segona Vinguda de Crist com a éssers traslladats.[71]

L'església mormona ensenya que Joan l'Apòstol és la mateixa persona que l'evangelista Joan, Joan de Patmos, i el Deixeble Estimat.[71]

Visió islàmica

[modifica]

L'Alcorà també parla dels deixebles de Jesús però no esmenta els seus noms, en lloc d'això es refereix a ells com a "ajudants a l'obra de Déu".[72] L'exegesi musulmana i els comentaris de l'Alcorà, però, els nomenen i Joan s'inclou entre els deixebles [73] Una antiga tradició, que consisteix en la llegenda de Habib el fuster, esmenta que Joan va ser un dels tres deixebles enviats a Antioquia de l'Orontes per predicar a la gent d'allà.[74]

Iconografia

[modifica]

Obresː

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Saint-John-the-Apostle». global.britannica.com.
  2. ↑ Eusebi de Cesarea Història Eclesiàstica Llibre VI. Capítol XXV.
  3. ↑ Van den Biesen, Christian. "Apocalypse." The Catholic Encyclopedia. Vol. 1. Nova York: Robert Appleton Company, 1907. 6 de febrer del 2013
  4. ↑ Història de l'Església per Eusebi. Llibre III, punt 24.
  5. ↑ Thomas Patrick Halton, On illustrious men, Volume 100 of The Fathers of the Church, CUA Press, 1999. P. 19.
  6. ↑ Sant Sofroni de Jerusalem. «The Life of the Evangelist John». A: The Explanation of the Holy Gospel According to John. House Springs, Missouri, USA: Chrysostom Press, 2007, p. 2–3. ISBN 1-889814-09-1. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Harris, Stephen L., Understanding the Bible (Palo Alto: Mayfield, 1985) p. 355
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Foley OFM, Leonard. "Saint of the Day: Lives, Lessons and Feast", (revisat per Pat McCloskey, OFM), American Catholic.org
  9. ↑ Harris, Stephen L., Understanding the Bible. McGraw-Hill, 2006. ISBN 978-0-07-296548-3
  10. ↑ Robinson, John A.T.. Redating the New Testament. SCM Press, 1977. ISBN 978-0-334-02300-5. 
  11. ↑ Mark Allan Powell. Jesus as a figure in history. Westminster John Knox Press, 1998. ISBN 0-664-25703-8 / 978-0664257033
  12. ↑ .Abingdon Press, Nashville, 2003, p.1906
  13. ↑ Reading John, Francis J. Moloney, SDB, Dove Press, 1995
  14. ↑ Kruse, Colin G.The Gospel According to John: An Introduction and Commentary, Eerdmans, 2004, ISBN 0-8028-2771-3, p. 28.
  15. ↑ E P Sanders, The Historical Figure of Jesus, (Penguin, 1995) pàg. 63 - 64.
  16. ↑ Bart D. Ehrman (2000:43) The New Testament: a historical introduction to early Christian writings. Oxford University Press.
  17. ↑ 17,0 17,1 Bart D. Ehrman (2005:235) Lost Christianities: the battles for scripture and the faiths we never knew Oxford University Press, New York.
  18. ↑ Geoffrey W. Bromiley (1995:287) International Standard Bible Encyclopedia: K-P MATTHEW, GOSPEL ACCORDING TO. Wm. B. Eerdmans Publishing. Quote: „Matthew, like the other three Gospels is an anonymous document.”
  19. ↑ Donald Senior, Paul J. Achtemeier, Robert J. Karris (2002:328) Invitation to the Gospels Paulist Press.
  20. ↑ Keith Fullerton Nickle (2001:43) The Synoptic Gospels: an introduction Westminster John Knox Press.
  21. ↑ Ben Witherington (2004:44) The Gospel code: novel claims about Jesus, Mary Magdalene, and Da Vinci InterVarsity Press.
  22. ↑ F.F. Bruce (1994:1) The Gospel of John Wm. B. Eerdmans Publishing.
  23. ↑ Patrick J. Flannagan (1997:16) The Gospel of Mark Made Easy Paulist Press
  24. ↑ Paul N. Anderson, The Riddles of the Fourth Gospel, p. 48.
  25. ↑ F. F. Bruce, The Gospel of John, p. 3.
  26. ↑ Bart D. Ehrman (2004:110) Truth and Fiction in The Da Vinci Code: A Historian Reveals What We Really Know about Jesus, Mary Magdalene, and Constantine. Oxford University Press.
  27. ↑ Bart D. Ehrman(2006:143) The lost Gospel of Judas Iscariot: a new look at betrayer and betrayed. Oxford University Press.
  28. ↑ "Revelation, Book of." Cross, F. L., ed. The Oxford dictionary of the Christian church. Nova York: Oxford University Press. 2005
  29. ↑ Justin Martyr, Dialogue with Trypho, 81.4
  30. ↑ Ehrman, Bart D. The New Testament: A Historical Introduction to the Early Christian Writings. Nova York: Oxford, 2004, p. 468. ISBN 0-19-515462-2. 
  31. ↑ Adela Collins. "Patmos." Harper's Bible Dictionary. Paul J. Achtemeier, gen. ed. San Francisco: Harper & Row, 1985. p755.
  32. ↑ Griggs, C. Wilfred. "John the Beloved" a Ludlow, Daniel H., ed. Selections from the Encyclopedia of Mormonism: Scriptures of the Church (Salt Lake City, Utah: Deseret Book, 1992), p. 379. Griggs afavoreix la teoria d '"un tal Joan", però indica que alguns estudiosos moderns han plantejat la hipòtesi que hi hagi múltiples Joans.
  33. ↑ Introduction. Saint Joseph Edition of the New American Bible: Translated from the Original Languages with Critical Use of All the Ancient Sources : including the Revised New Testament and the Revised Psalms. Nova York: Catholic Book Pub., 1992. 386. Print.
  34. ↑ Compareu Mateu 27:56 a Marc 15:40
  35. ↑ Lluc 9:51-56
  36. ↑ 36,0 36,1 «Fonck, Leopold. "St. John the Evangelist." The Catholic Encyclopedia. Vol. 8. New York: Robert Appleton Company, 1910. 6 Feb. 2013». Newadvent.org, 01-10-1910. [Consulta: 3 maig 2013].
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 Butler, Alban. The Lives or the Fathers, Martyrs and Other Principal Saints, Vol.IV
  38. ↑ Lluc 9:49-50
  39. ↑ Lluc 22:8
  40. ↑ Mentre que Lluc diu que això és la Pasqua, Lluc 22:7-9 l'Evangeli de Joan diu expressament que el sopar de la Pasqua s'ha de celebrar aquell divendres Joan 18:28
  41. ↑ 41,0 41,1 Joan 13:23-25
  42. ↑ Joan 19:25-27
  43. ↑ Fets 3
  44. ↑ Ac 4:3
  45. ↑ Ac 8:14
  46. ↑ Apocalipsi 1:9
  47. ↑ Joan 13:23, Joan 19:26, Joan 20:2, Joan 21:7, Joan 21:20
  48. ↑ Joan 19:26-27
  49. ↑ Joan 20:1-10
  50. ↑ Joan 21:1-25
  51. ↑ James D. G. Dunn and John William Rogerson, Eerdmans Commentary on the Bible, Wm. B. Eerdmans Publishing, 2003, p. 1210, ISBN 0-8028-3711-5
  52. ↑ Joan 21:20-23
  53. ↑ Joan 21:24
  54. ↑ Brown, Raymond E. 1970. "The Gospel According to John (xiii-xxi)". New York: Doubleday & Co. Pages 922, 955.
  55. ↑ Ac 12:1-17
  56. ↑ 1 Co 1:12}
  57. ↑ «Vailhé, Siméon. "Ephesus." The Catholic Encyclopedia. Vol. 5. Nova York: Robert Appleton Company, 1909. 6 de febrer del 2013». Newadvent.org, 01-05-1909. [Consulta: 3 maig 2013].
  58. ↑ Ireneu, Adversus haereses, III.3.4.
  59. ↑ 59,0 59,1 Zahn, T. "John the Apostle", in Schaff, Philip. The New Schaff-Herzog Encyclopedia of Religious Knowledge, Vol. VI: Innocents - Liudger, p.203
  60. ↑ Cheyne, Thomas Kelly. Encyclopaedia Biblica, Volum 2. Adam and Charles Black, 1901, p. 2509–11.  Tot i que les obres de Pàpies 'ja no estan vigents, l'historiador eclesiàstic del segle v Felip de Side i el monjo del segle IX Jordi el Monjo tant va declarar que Papías havia escrit que Joan va ser "assassinat pels jueus".
  61. ↑ Rasimus, Tuomas. The Legacy of John: Second-Century Reception of the Fourth Gospel. BRILL, 2010, p. 5. ISBN 9789004176331.  Rasimus troba evidències que corroboren aquesta tradició en "dos martirologis d'Edessa i Cartago" i escriu que "Marc 10:35-40 // Mateu 20:20-23 es poden haver pres de la descripció de Jesús on prediu el martiri dels dos fills de Zebedeu".
  62. ↑ Culpepper, R. Alan. John, the Son of Zebedee: The Life of A Legend. Continuum International Publishing Group, 2000, p. 172. ISBN 9780567087423. 
  63. ↑ Swete, Henry Barclay. The Apocalypse of St. John. 3a edició. Macmillan, 1911, p. 179–180. 
  64. ↑ Calendari romà general del Papa Pius XII
  65. ↑ Saint Andrew Daily Missal with Vespers for Sundays and Feasts per Dom. Gaspar LeFebvre, O.S.B., Saint Paul, MN: The E.M. Lohmann Co., 1952, p.1325-1326
  66. ↑ Protection of the Mother of God Church-A Parish of the Russian Orthodox Church. «Complete List of Saints (Orthodox commemorations arranged by date)» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 13 febrer 2011].
  67. ↑ 67,0 67,1 Fonck, Leopold. «San Juan Evangelista». Enciclopèdia Catòlica. [Consulta: 13 febrer 2011].
  68. ↑ The Armenian Church. «2011 Liturgical Calendar» (en anglès), 2011. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 2 maig 2011].
  69. ↑ The Syriac Orthodox Church. «Liturgical Calendar of the Syriac Orthodox Church» (en anglès). Syriac Orthodox Resources, 2011. [Consulta: 2 maig 2011].
  70. ↑ Doctrina i Convenis 27, 12 disponible en línia aquí
  71. ↑ 71,0 71,1 Edició SUD de la Bíblia: Diccionari de la Bíblia. Església SUD, 1979. «John» 
  72. ↑ Alcorà 3:49-53
  73. ↑ Historical Dictionary of Prophets In Islam And Judaism, Brandon M. Wheeler, Disciples of Christ::. "l'exegesi musulmana identifica els deixebles com a Pere, Andreu, Mateu, Tomàs, Felip, Joan, Jaume, Bartomeu, i Simó"
  74. ↑ Hughes Dictionary of Islam, Habib the Carpenter

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan l'Apòstol
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_l%27Apòstol&oldid=33666715»