Vés al contingut

Matollar de Maputaland-Pondoland

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretMatollar de Maputaland-Pondoland
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusecoregió WWF Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaKwaZulu-Natal (Sud-àfrica) i Cap Oriental (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 30° 40′ S, 29° 24′ E / 30.67°S,29.4°E / -30.67; 29.4
Característiques
Superfície19.500 km² Modifica el valor a Wikidata
Espècies conservadesPraderies i matollars de muntanya
Ecoregió WWF
IdentificadorAT1012

El matollar de Maputaland-Pondoland és una ecoregió de la zona afrotròpica, definida per WWF, que s'estén pels contraforts meridionals de les muntanyes Drakensberg, a les províncies sud-africanes de KwaZulu-Natal i del Cap Oriental.

Població d'eufòrbies en l'espadat d'Ilanda Wilds, una petita reserva natural al llarg del riu Amanzimtoti, dintre de l'ecoregió.

Descripció

[modifica]

El matollar de Maputaland-Pondoland, una ecoregió de Praderies i matollars de muntanya, cobreix una àrea de 19.500 quilòmetres quadrats al llarg dels rius que aboquen les seves aigües en el oceà Índic, amb la selva mosaic costanera de KwaZulu i El Cap a l'est.

A l'oest entra en contacte amb l'ecoregió dels Forests i herbassars montans del Drakensberg.

Al sud, transita cap als matollars punxeguts d'Albany, més secs, caracteritzats per plantes més suculentes i espinoses.

El clima és subtropical sec. Les precipitacions varien entre 450 i 800 mm anuals, dels quals unes tres quartes parts cauen en els mesos càlids d'estiu, entre octubre i març. Les gelades són rares a causa de la influència moderadora de l'oceà Índic.

És una ecoregió de transició entre biomes humits i secs, muntanyencs i de terres baixes, temperats i tropicals, i té una gran diversitat d'espècies, encara que pocs endemismes.

Flora

[modifica]

La vegetació típica està formada per arbustos esclerofil·les sempre-verds, que s'agrupen en un dens i tancat matoll de fins a sis metres d'altura.

Fauna

[modifica]

Destaquen les dues espècies africanes de rinoceront, ambdues en perill d'extinció: el rinoceront negre (Diceros bicornis) i el rinoceront blanc (Ceratotherium simum).

En perill crític.

A causa de l'elevada densitat de població humana al llarg de la història, l'ecoregió es troba molt alterada, sobretot a causa de l'agricultura i el pasturatge.

Protecció

[modifica]

Al voltant del 7,5% de l'ecoregió està inclosa en dotze àrees protegides:

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]