Matricària
Matricaria  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | aqueni |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Subfamília | Asteroideae |
| Gènere | Matricaria L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Matricaria recutita L. |
.svg){kind=icon}
Matricària (Matricaria)[1] és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies (Asteraceae). Són plantes natives de les zones temperades i subtropicals de l'hemisferi nord.[2]
Descripció
[modifica]Són plantes herbàcies anuals, amb tiges erectes glabres, de vegades fragants. Les fulles són bi o tripinnades amb molts folíols i es disposen de manera alternada. Les flors es troben agrupades en capítols pedunculats solitaris o en agrupacions corimboses laxes, l'involucre acostuma a tenir dues o tres fileres de bràctees amb el marge escariós i el receptacle cònic. Si són present, les flors ligulades , les exteriors, són femenines amb tres lòbuls a l'àpex de la lígula, que és de color blanc. Els flòsculs, les flors interiors, són hermafrodites, de forma tubular amb quatre o cinc lòbuls i de color groc o verdós. El fruit és un aqueni entre ovoide i oblong amb papus molt curt en forma de corona. [3][4][5]
Taxonomia
[modifica]
Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[6][7]
Espècies
[modifica]Dins del gènere Matricaria es reconeixen les sis espècies següents:[2]
Sinònims
[modifica]Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Matricaria:[2]
- Akylopsis Lehm.
- Camomilla Gilib.
- Cenocline K.Koch
- Chamomilla Gray
- Cotulina Pomel
- Courrantia Sch.Bip.
- Gama La Llave
- Lepidanthus Nutt.
- Lepidotheca Nutt.
Usos
[modifica]L'extracte de camamilla, Matricaria chamomilla es pren com infusió medicinal, la camamilla romana (Chamaemelum nobile), tot i també ser utilitzada per les seves propietats medicinal, pertany a un altre gènere, Chamaemelum.
Referències
[modifica]- ↑ «matricària». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Matricaria L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ Sell i Murrell, 2005, p. 483.
- ↑ Schaefer i Anderberg, Baldwin, Bayer et alii, 2007, p. 411.
- ↑ Tutin et alii, 1976, p. 368.
- ↑ «Matricaria L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 15 gener 2025].
- ↑ Linné, 1753, p. 890-891.
Bibliografia
[modifica]- Anderberg, P.O.; Baldwin, B.G.; Bayer, R.G.; Breitwieser, J.; Jeffrey, C.; Dillon, M.O.; Eldenäs, P.; Funk, V.; Garcia-Jacas, N.; Hind, D.J.N.; Karis; Lack, H.W.; Nesom, G.; Nordenstam, B.; Oberprieler, Ch.; Panero, J.L.; Puttock, C. «Compositae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. VIII. Springer, 2007, p. 57-588. ISBN 978-3-540-31050-1.
- Sell, Peter; Murrell, Gina. Flora of Great Britain and Ireland (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 2005. ISBN 978-0-521-55338-4.
- Tutin, T.G.; Heywood, V.H.; Burges, N.A.; Moore, D.M.; Valentine, D.H.; Walters, S.M.; Webb, D.A.. Flora Europaea. Alismataceae to Orchidaceae (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 1976. ISBN 0 521 08717 1.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
Enllaços externs
[modifica]