Vés al contingut

Matthias Sindelar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMatthias Sindelar
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMatthias Sindelar
10 febrer 1903 Modifica el valor a Wikidata
Kozlov (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1939 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, asfíxia Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri central de Viena Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsDer Papierene (l'home de paper);
The Mozart of football (el Mozart del futbol)
Alçada1,79 metres
Pes74 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaÀustria Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter centre
Club actualRetirat
Clubs juvenils
Anys Equip
1918–1924 ASV Hertha Wien
Clubs professionals
Anys Equip
1924–1939 FK Austria Wien
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1926–1937 Àustria Àustria 43[1] 26
Participà en
1934Mundial de Futbol 1934 Modifica el valor a Wikidata
FIFA: 44642 Find a Grave: 8507506 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1924–1939 FK Austria Wien
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1926–1937   Àustria (26)

Matthias Sindelar (10 de febrer, 1903 — 23 de gener, 1939) fou un jugador de futbol austríac dels anys 30.

Inicis

[modifica]

Descendent de família txeca, va néixer com Matěj Šindelář a Kozlov (Kozlau) a prop de Jihlava, Moràvia, que aleshores formava part de l'Imperi Austrohongarès, dins d'una família pobra, fill del ferrer Jan Šindelář. La família es traslladà a Viena el 1905, establint-se al districte de Favoriten que tenia una àmplia comunitat txeca.

A l'edat de 15 anys ingressà al Hertha Viena, on jugà fins a l'any 1924, quan fou comprat pel Wiener Amateur-SV, un dels clubs més importants de la ciutat. Ajudà l'equip a guanyar la Copa austríaca el 1925 i 1926, i la lliga el 1926.

La selecció nacional

[modifica]

Sindelar fou el davanter centre titular i el capità de l'anomenat Wunderteam (l'equip meravella), la selecció d'Àustria entrenada per Hugo Meisl que meravellà el món durant els anys 30. Entre 1926 i 1937, fou 43 cops internacional amb el seu país i marcà 27 gols.[2] Marcà quatre gols en els seus tres primers partits internacionals, inclòs un al seu debut, en la victòria 2-1 enfront Txecoslovàquia el 20 de setembre de 1926.

La Copa del Món de 1934

[modifica]

Sindelar i Àustria van destacar especialment a la Copa del Món d'Itàlia 1934. Un dels punts àlgids fou la victòria enfront Hongria a quarts de final, on Sindelar s'enfrontà a György Sárosi, qui fou finalista a la següent Copa del Món de França 1938. A semifinals, però, Àustria patí una controvertida derrota enfront dels amfitrions Itàlia, en un partit molt dur, i on Sindelar va rebre un marcatge molt sever per part de Luis Monti.

Mort i mite

[modifica]
Tomba de Sindelar al Zentralfriedhof de Viena

Sindelar no va poder disputar el mundial de 1938 a causa de l'invasió alemanya d'Àustria. Sindelar sempre es va negar abandonar el seu país i a jugar amb el conjunt nazi, posant com a excusa la seva avançada edat i una lesió. El 23 de gener de 1939, Sindelar i la seva xicota Camilla Castagnola van ser trobats morts a l'apartament que compartien a Viena; el veredicte oficial parlà d'emmetzinament per monòxid de carboni com a causa de la mort.

L'escriptor austríac Friedrich Torberg posteriorment li dedicà un poema titulat "Auf den Tod eines Fußballers" ("A la mort d'un futbolista"). El poema suggereix que havia comès suïcidi com a resultat de la invasió alemanya del seu país el 1938. D'altra banda, es creu que en realitat la seva mort fou accidental, produïda per una xemeneia defectuosa.[3] D'altra banda, en un documental de la BBC de l'any 2000, Egon Ulbrich, un vell amic de Sindelar, esmentà que van subornar un funcionari local perquè registrés la seva mort com a accidental, cosa que li assegurava rebre un enterrament d'estat. "Segons les regles nazis, una persona que havia estat assassinada o que havia comès suïcidi no podia rebre un enterrament amb honor. Vam haver de fer alguna cosa per assegurar que qualsevol indici criminal de la seva mort fos esborrat" va assegurar.[4]

Fou conegut com "el Mozart del futbol", fou votat com el millor futbolista austríac del segle xx en una enquesta l'any 1999 de la International Federation of Football History and Statistics (IFFHS) (i el 22è del món)[5] i fou nomenat esportista austríac del segle, just un any abans.[6][7]

Palmarès

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Some sources, including the RSSSF (Austria - Record International Players), list 26 goals in 43 matches. Other sources say he appeared in 44 matches or scored 27 goals.
  2. ↑ Segons http://www.austriasoccer.at/LSP/Datenbank/lstat9.htm i http://www.austriasoccer.at/LSP/Datenbank/lstat7.htm (arxiu de la federació austríaca: Länderspiele von setembre 1923 - abril 1934 Arxivat 2007-07-04 a Wayback Machine. i Länderspiele von abril 1934 - Mai 1952 Arxivat 2013-01-22 a Wayback Machine.). La pàgina de RSSSF Austria - Record International Players esmenta 27 gols en 43 partits.
  3. ↑ Hesse-Lichtenberger, Uli / ESPNsoccernet.com. «"The 'Paper Man' mystery"». ESPN. Arxivat de l'original el 2012-02-24. [Consulta: 9 abril 2007].
  4. ↑ News.bbc.co.uk. «"Football, fascism and England's Nazi salute"». BBC News. [Consulta: 9 abril 2007].
  5. ↑ Stokkermans, Karel / RSSSF. «IFFHS' Century Elections». RSSSF. [Consulta: 9 abril 2007].
  6. ↑ (portuguès) Bardelli, Gino / trivela.com. «Sindelar: O craque que não se curvou ao Nazismo». Trivela.com. Arxivat de l'original el 2009-07-08. [Consulta: 11 abril 2007].
  7. ↑ TheFA.com. «"Austria's greatest"». The Football Association. [Consulta: 9 abril 2007].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matthias Sindelar
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Matthias_Sindelar&oldid=32447502»