Mathieu Crickboom
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 març 1871  Hodimont (Bèlgica) | ||
| Mort | 30 octubre 1947 (76 anys) Ixelles (Bèlgica) | ||
| Sepultura | Cementiri d'Ixelles | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, violinista, pedagog musical, director d'orquestra | ||
| Ocupador | Conservatori reial de Brussel·les Conservatori Reial de Lieja Théâtre de la Monnaie | ||
| Membre de | |||
| Alumnes | Ònia Farga i Pellicer | ||
| Instrument | Violí | ||
  
| |||
Mathieu Crickboom (Verviers, Lieja, 1871 - Brussel·les, 1947) fou un violinista belga el 1895 establert per uns anys a Barcelona, on influí en la música catalana de l'època.[1]
La tardor de 1896 es trobà amb el contratemps que li fallaren els músics que necessitava per complir els compromisos contrets amb la Societat Catalana de Concerts, i aconseguí que el vinguessin a ajudar uns amics de Brussel·les: el violinista Eugène Ysaÿe, el compositor Ernest Chausson, el director de l'Òpera de Brussel·les, Guillaume Guidé, i el violoncel·lista Henri Gillet. Tots ells, acompanyats per Granados i pel mestre Morera, s'aplegaren un dia al Cau Ferrat de Sitges, en una tarda memorable que permeté escoltar autors nous com Gabriel Fauré, Max Bruch, Saint-Saëns i el mateix Chausson. També Granados va obsequiar als amics fent-los escoltar fragments de la sarsuela María del Carmen.[2]
Més tard forma un trio amb Granados i Pau Casals i, l'any 1897, funda la Societat Filharmònica de Barcelona, amb músics procedents de l'anterior "Societat Catalana de Concerts", i a més tingué alumnes com en Lluís Pichot Gironès.[3]
A Barcelona interpreta el cicle sencer de les sonates de Beethoven amb el pianista belga Arthur De Greef. El 1905 fou nomenat professor de violí dels conservatoris de Lieja (1910) i de Brussel·les (1919) on tingué, entre altres alumnes, el turc d'origen armeni Haig Gudenian[4] i, els catalans Marià Perelló,[5] Antoni Brosa i Vives i Vicenç Vellsolà i Aymerich.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Mathieu Crickboom». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Laplana, Josep de C. Santiago Rusiñol. El pintor, l'home. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. ISBN 978-84-7826-633-3.
- ↑ http://www.ddgi.cat/quiosc/recursos/publicacio/exemplarDigital/diccionari-biografic-de-l-alt-emporda.pdf
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. V, pàg. 1188 (ISBN 84-239-4575-8)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1068. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 807, pàg. 214-15 (ISBN 84-239-4567-7)